Disentangling the Global Soybean Complex: land use change in the era of reflexive modernity

Abstract

Aquesta tesi explora el complex global de la soja en el context del canvi dús de la terra en lera de la modernitat reflexiva. Aquesta era es caracteritza per processos d’autoconfrontació, que radicalitzen els valors centrals de la modernitat mitjançant l’escrutini dels efectes secundaris no desitjats de projectes de modernització anteriors. El sorgiment d’una agenda global per a la sostenibilitat i les ciències interdisciplinàries d’impacte socioecològic són exemples d’aquests processos. La ciència dels sistemes terrestres, com a disciplina, ha desenvolupat eines i enfocaments conceptuals per rastrejar els impactes i els resultats de les polítiques en un món globalitzat amb efectes indirectes cada cop més difusos. Aquesta tesi analitza el que identifica com a tres punts cecs o llacunes de recerca en aquesta literatura. En primer lloc, a causa de la dependència de la teoria neoclàssica, la ciència dels sistemes terrestres sol conceptualitzar els processos econòmics com a fenòmens de validesa universal, en comptes d’estar integrats socialment i històricament. Per això, els estudis solen seguir representacions de tipus instantani, en què es considera que un senyal de demanda inicial és el motor original de la dinàmica de canvi de l’ús del terra. Aquesta tesi ofereix una lectura de les relacions socioecològiques històricament desenvolupades que han donat forma a la funció actual de la soja a l’economia mundial. D’aquesta manera, fa un tomb a les explicacions causals convencionals i analitza com les estratègies d’acumulació han inserit la terra en els processos de producció i, per tant, han canalitzat la soja cap a diferents sistemes d’aprovisionament i han configurat els patrons de consum final. Aquesta anàlisi revela com la funció actual de la soja, dominada per l’ús de la coca de soja a l’alimentació animal, és un llegat de l’era de la postguerra, que va reunir els excedents de grans, llavors oleaginoses i cossos animals de manera que permetés una acumulació continuada. A més, els actors corporatius, que controlen els nodes productius construïts al voltant d’aquesta via sociometabòlica, probablement es resistiran a les grans transformacions, ja que els actius de capital fix bloquegen les formes actuals d’aprovisionament. En segon lloc, les eines desenvolupades fins ara per rastrejar com els articles agrícoles i els seus impactes associats s’integren als productes de consum final no aporten matisos a nivell funcional dels productes químics constituents. Això permetria observar els patrons sociometabòlics per al proveïment i l’ús final de substàncies individuals, així com rastrejar els impactes de les substitucions entre articles per a usos específics. Aquesta tesi presenta un model multiregional d’entrada-sortida de nutrients específics per a les calories, proteïnes i greixos, així com diverses aplicacions potencials. En tercer lloc, encara que la ciència dels sistemes terrestres ha anat incloent progressivament més perspectives de les ciències socials, el paper del discurs i la deliberació en la configuració de les intervencions de governança ha continuat sent força marginal. Aquesta tesi explora com les diferents parts interessades i els mitjans de comunicació han emmarcat els problemes associats a l’expansió de la soja, analitzant les preocupacions de qui i quines regions s’emfatitzen o es descuiden. Emprant un enfocament de mineria de textos, aquest treball mostra com els mitjans de comunicació dels països importadors cobreixen cada cop més qüestions relacionades amb la producció de soja en lloc de centrar-se únicament en els consumidors finals. No obstant això, aquests temes es limiten majoritàriament als impactes clarament rellevants per a les audiències nacionals.

Esta tesis explora el complejo global de la soja en el contexto del cambio de uso de la tierra en la era de la modernidad reflexiva. Esta era se caracteriza por procesos de autoconfrontación, que radicalizan los valores centrales de la modernidad mediante el escrutinio de los efectos secundarios no deseados de proyectos de modernización anteriores. El surgimiento de una agenda global para la sostenibilidad y las ciencias interdisciplinarias de impacto socio-ecológico son ejemplos de tales procesos. La ciencia de los sistemas terrestres, como disciplina, ha desarrollado herramientas y enfoques conceptuales para rastrear los impactos y los resultados de las políticas en un mundo globalizado con efectos indirectos cada vez más difusos. Esta tesis analiza lo que identifica como tres puntos ciegos o lagunas de investigación en esta literatura. En primer lugar, debido a la dependencia de la teoría neoclásica, la ciencia de los sistemas terrestres suele conceptualizar los procesos económicos como fenómenos de validez universal, en lugar de estar integrados social e históricamente. Por ello, los estudios suelen seguir representaciones de tipo instantáneo, en las que se considera que una señal de demanda inicial es el motor original de la dinámica de cambio del uso del suelo. Esta tesis ofrece una lectura de las relaciones socioecológicas históricamente desarrolladas que han dado forma a la función actual de la soja en la economía mundial. De este modo, da un giro a las explicaciones causales convencionales y analiza cómo las estrategias de acumulación han insertado la tierra en los procesos de producción y, por tanto, han canalizado la soja hacia diferentes sistemas de aprovisionamiento, configurando los patrones de consumo final. Este análisis revela cómo la función actual de la soja, dominada por el uso de la torta de soja en la alimentación animal, es un legado de la era de la posguerra, que reunió los excedentes de granos, semillas oleaginosas y cuerpos animales de manera que permitiera una acumulación continuada. Además, los actores corporativos, que controlan los nodos productivos construidos en torno a esta vía socio-metabólica, probablemente se resistirán a las grandes transformaciones, ya que los activos de capital fijo bloquean las formas actuales de aprovisionamiento. En segundo lugar, las herramientas desarrolladas hasta ahora para rastrear cómo los artículos agrícolas y sus impactos asociados se integran en los productos de consumo final no aportan matices a nivel funcional de los productos químicos constituyentes. Esto permitiría observar los patrones socio-metabólicos para el abastecimiento y el uso final de sustancias individuales, así como rastrear los impactos de las sustituciones entre artículos para usos específicos. Esta tesis presenta un modelo multirregional de entrada-salida de nutrientes específicos para las calorías, las proteínas y las grasas, así como varias aplicaciones potenciales. En tercer lugar, aunque la ciencia de los sistemas terrestres ha ido incluyendo progresivamente más perspectivas de las ciencias sociales, el papel del discurso y la deliberación en la configuración de las intervenciones de gobernanza ha seguido siendo bastante marginal. Esta tesis explora cómo las diferentes partes interesadas y los medios de comunicación han enmarcado los problemas asociados a la expansión de la soja, analizando las preocupaciones de quiénes y qué regiones se enfatizan o se descuidan. Empleando un enfoque de minería de textos, este trabajo muestra cómo los medios de comunicación de los países importadores cubren cada vez más cuestiones relacionadas con la producción de soja en lugar de centrarse únicamente en los consumidores finales. Sin embargo, estos temas se limitan en su mayoría a los impactos claramente relevantes para las audiencias nacionales.

This dissertation explores the global soybean complex within the context of land use change in the age of reflexive modernity. This age is characterized by processes of self confrontation, radicalizing the core values of modernity by scrutinizing unintended side-effects of earlier modernization projects. The emergence of a global agenda for sustainability and interdisciplinary socio-ecological impact sciences are examples of such processes. Land system science as a discipline has developed tools and conceptual approaches to trace impacts and policy outcomes in a globalizing world with increasingly diffuse spillover effects. This thesis analyzes what it identifies to be three blind spots or research gaps in this literature. Firstly, due to a reliance on neoclassical theory, land system science often conceptualizes economic processes as universally valid phenomena rather than socially and historically embedded. Thereby, studies often follow snapshot-like representations, where an initial demand signal is taken to be the original driver behind land use change dynamics. This thesis provides a reading of historically evolved socio-ecological relations which have shaped the current function of soybeans in the world economy. It thereby turns conventional causal explanations on their head and analyzes how accumulation strategies have inserted land in production processes and thereby funneled soybeans into different provisioning systems, shaping final consumption patterns. This analysis reveals how the current function of soybeans, dominated by the use of soybean cake in animal feed, is a legacy from the post-war era, which assembled surplus grains, oilseeds and animal bodies in a way to allow for continued accumulation. Further, corporate actors, which control the productive nodes build around this socio-metabolic pathway, will likely resist major transformations, since fixed capital assets lock in current forms of provisioning. Transitions towards sustainable practices may depend on the role governments will play in future governance interventions. Secondly, tools developed to trace how agricultural items and their associated impacts are embedded in final consumer products so far do not provide nuance at the functional level of constituent chemicals. This would allow observing socio-metabolic patterns for the sourcing and final use of individual substances, as well as trace the impacts of substitutions between items for specific uses. This thesis presents a nutrient-specific multi-regional input-output model for calories, protein and fat and several potential applications. Thirdly, while land system science has progressively included more perspectives from the social sciences, the role of discourse and deliberation in shaping governance interventions has remained rather marginal. This dissertation explores how different stakeholders and media have framed problems associated with soybean expansion, analyzing whose concerns and what regions are emphasized or neglected. Employing a text-mining approach, this work shows how news media in importing countries increasingly covered issues relating to soybean production rather than only focusing on final consumers. However, these issues are mostly limited to those impacts clearly relevant for national audiences. Further, impacts such as deforestation can receive very different levels of attention in Western media discourse and be framed in distinct ways depending on where they occur and what popular imaginaries are associated with a given place. These findings suggest that research needs to understand how specific strategies to accumulation have organized production in a way that shaped current land use practices and entangled them with provisioning systems and modes of consumption. Further, post-sovereign environmental politics at times require public pressure incentivizing corporate actors and government bodies to tackle socio-ecological impacts. However, deliberative processes can create loopholes by emphasizing certain impacts, regions or interests while neglecting others and thereby lead to unintended outcomes.