Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals
Els conflictes ambientals sorgeixen a mesura que les indústries extractives s’apoderen de la força de les terres i els recursos de les comunitats marginades per a projectes ecològics i socials perjudicials com ara la mineria, la tala forestal o l’agronegoci. Tot i que aquestes comunitats estan “marginades” políticament (és a dir, impotents) i també manquen de recursos econòmics, les mercaderies extretes no són de cap manera “marginals” per a l’economia mundial i són essencials com a combustibles fòssils, metalls o biomassa. A més, l’extracció de recursos sovint implica violència directa oberta o brutalitat física infligida als cossos de les persones. També implica violències subtils, quotidianes lentes, culturals, estructurals i ecològiques. Aquesta violència difereix segons el gènere i altres factors interseccionals com la raça, la classe i molt més. La violència de gènere és la violència que afecta a determinats gèneres de manera desproporcionada o infligida contra una persona a causa de la seva identitat de gènere. Argumento que durant els conflictes ambientals, la violència de gènere no només influeix en qui assumeix les conseqüències i és més vulnerable, sinó que també afecta com es poden mobilitzar els defensors del medi ambient i com es concreta la violència contra ells. No obstant això, aquesta violència desproporcionada està molt poc denunciada. Relativament poca investigació aborda el gènere com a factor de la violència extractiva i la vulnerabilitat, i els pocs estudis que se centren normalment en incidències puntuals de violència extrema. En fer-ho, però, no es reconeix com el gènere i altres identificadors marginats influeixen en les situacions precàries dels defensors del medi ambient que porten als esclats. Així, aquesta tesi examina la violència de gènere contra els defensors del medi ambient, especialment les dones, identificant les formes de violència multidimensional i els seus orígens hegemònics. L’estudi utilitza principalment casos de l’EJAtles. Comença a nivell mundial comparant casos pràctics d’arreu del món (Capítols 2 i 3). A continuació, la tesi fa una ullada a com els patrons de violència ambiental de gènere es manifesten contextualment a Sud-àfrica (capítol 4), el sud-est asiàtic (capítol 5) i les Filipines (capítol 6) abans de tornar enrere per reexaminar estadísticament els assassinats de dones ambientals. defensors a nivell global (Capítol 7). Els resultats indiquen que les dones defensores del medi ambient s’enfronten especialment a múltiples marginacions i, per tant, a múltiples formes de violència en totes les etapes de la seva incidència, des de la presa de consciència del problema fins a les assassinats extrajudicials de represàlia, i aquesta violència té un caràcter subtil de gènere (Capítol 2). A més, les diferents vulnerabilitats de gènere, experiències de violència i barreres a la mobilització que enfronten les dones defensores del medi ambient configuren les oportunitats de què disposen i influeixen, per tant, en les estratègies clarament antiviolentes que utilitzen per evitar la repressió violenta (Capítol 3). A més, tal com s’observa en casos de Sud-àfrica (capítol 4), el sud-est asiàtic (capítol 5) i les Filipines (capítol 6), l’extractivisme es basa en desigualtats introduïdes/exacerbades per Othering, que sovint pren la forma d’hegemonies violentes de gènere que els defensors s’enfronten protestant en què encarnen nous conceptes de la veu dels quals és important. Aquests patrons de violència extractiva de gènere que es troben en estudis de casos qualitatius i centrats a nivell local no són només casos extrems, sinó que s’ha demostrat estadísticament que es produeixen de manera sistemàtica i universal a tot el món (capítol 7).
Los conflictos ambientales surgen cuando las industrias extractivas se apoderan por la fuerza de las tierras y los recursos de las comunidades marginadas para proyectos que dañan la ecología y la sociedad, como la minería, la tala o la agroindustria. Si bien estas comunidades están “marginadas” políticamente (es decir, sin poder) y también carecen de recursos económicos, los productos básicos extraídos no son de ninguna manera “marginales” para la economía mundial y son esenciales como combustibles fósiles, metales o biomasa. Además, la extracción de recursos a menudo implica violencia directa manifiesta o brutalidad física infligida al cuerpo de las personas. También implica violencias sutiles, cotidianas, lentas, culturales, estructurales y ecológicas. Tal violencia difiere según el género, así como otros factores interseccionales como la raza, la clase y más. La violencia de género es la violencia que afecta a ciertos géneros de manera desproporcionada o que se inflige contra una persona debido a su identidad de género. Argumento que durante los conflictos ambientales, la violencia de género no solo influye en quién asume las consecuencias y es más vulnerable, sino que también afecta la forma en que los defensores ambientales pueden movilizarse y cómo se manifiesta la violencia contra ellos. Sin embargo, esta violencia desproporcionada está muy poco denunciada. Relativamente poca investigación aborda el género como un factor en la violencia extractiva y la vulnerabilidad, y los pocos estudios que lo hacen típicamente se enfocan en incidentes únicos de violencia extrema. Sin embargo, al hacerlo, no se reconoce cómo el género y otros identificadores de marginación influyen en las situaciones precarias de los defensores ambientales que conducen a los arrebatos. Esta disertación examina así la violencia de género contra las personas defensoras del medio ambiente, especialmente las mujeres, identificando formas de violencia multidimensional y sus orígenes hegemónicos. El estudio utiliza principalmente casos del EJAtlas. Comienza a nivel global comparando estudios de casos de todo el mundo (Capítulos 2 y 3). Luego, la disertación analiza cómo los patrones de violencia ambiental de género se manifiestan contextualmente en Sudáfrica (Capítulo 4), el Sudeste Asiático (Capítulo 5) y Filipinas (Capítulo 6) antes de regresar para reexaminar estadísticamente los asesinatos de mujeres ambientalistas. defensores a nivel global (Capítulo 7). Los resultados indican que las mujeres defensoras del medio ambiente se enfrentan especialmente a múltiples marginaciones y, por lo tanto, a múltiples formas de violencia en cada etapa de su defensa, desde la toma de conciencia sobre el problema hasta las ejecuciones extrajudiciales en represalia, y dicha violencia está sutilmente diferenciada por género (Capítulo 2). Además, las diversas vulnerabilidades de género, las experiencias de violencia y las barreras para la movilización que enfrentan las defensoras ambientales dan forma a las oportunidades disponibles para ellas y, por lo tanto, influyen en las estrategias claramente antiviolentas que utilizan para eludir la represión violenta (Capítulo 3). Además, como se observa en los casos de Sudáfrica (Capítulo 4), el Sudeste Asiático (Capítulo 5) y Filipinas (Capítulo 6), el extractivismo se basa en las desigualdades introducidas/exacerbadas por la otredad, que a menudo toma la forma de hegemonías de género violentas que afectan el medio ambiente. los defensores confrontan protestando donde encarnan nuevos conceptos de cuya voz importa. Estos patrones de violencia extractiva de género que se encuentran en estudios de casos cualitativos enfocados localmente no son solo valores atípicos extremos, sino que se muestra estadísticamente que ocurren de manera sistemática y universal en todo el mundo (Capítulo 7).
Environmental conflicts emerge as extractive industries forcefully take over marginalized communities’ lands and resources for ecologically and socially damaging projects such as mining, logging, or agribusiness. While these communities are “marginalized” politically (i.e., rendered powerless) and also lack economic resources, the commodities extracted are by no means “marginal” to the world economy and are essential as fossil fuels, metals, or biomass. Moreover, resource extraction often involves overt direct violence, or physical brutality inflicted upon people’s bodies. It also involves subtle, everyday slow, cultural, structural, and ecological violences. Such violence differs across gender as well as other intersectional factors such as race, class, and more. Gender violence is violence affecting certain genders disproportionately or inflicted against a person because of their gender identity. I argue that during environmental conflicts, gender violence not only influences who shoulders consequences and is more vulnerable, but also affects how environmental defenders can mobilize as well as how violence against them takes shape. Yet such disproportionate violence is vastly underreported. Relatively little research addresses gender as a factor in extractive violence and vulnerability, and the few studies that do typically focus on one-time incidences of extreme violence. Doing so, however, fails to acknowledge how gender and other marginalizing identifiers factor into environmental defenders’ precarious situations leading up to the outbursts. This dissertation thus examines gendered violence against environmental defenders, especially women, identifying forms of multidimensional violence and their hegemonic origins. The study primarily uses cases from the EJAtlas. It begins at the global level comparing case studies from around the world (Chapters 2 and 3). The dissertation then takes a look at how patterns of gendered environmental violence manifest contextually in South Africa (Chapter 4), Southeast Asia (Chapter 5), and the Philippines (Chapter 6) before circling back to statistically re-examine the assassinations of women environmental defenders on a global level (Chapter 7). Results indicate that women environmental defenders especially face multiple marginalizations and thus multiple forms of violence at every stage of their advocacy from awareness of the issue to retaliatory extrajudicial killings, and such violence is subtly gendered (Chapter 2). Furthermore, the various gendered vulnerabilities, experiences of violence, and barriers to mobilization women environmental defenders face shapes the opportunities available to them and thus influences the distinctly anti-violent strategies they use to circumvent violent repression (Chapter 3). Moreover, as observed in cases from South Africa (Chapter 4), Southeast Asia (Chapter 5), and the Philippines (Chapter 6), extractivism runs on inequalities introduced/exacerbated by Othering, which often takes the form of violent gender hegemonies that environmental defenders confront by protesting wherein they embody new concepts of whose voice matters. These patterns of gendered extractive violence found in qualitative, locally-focused case studies are not just extreme outliers, but rather are statistically shown to occur systematically and universally worldwide (Chapter 7).
Gènere; Genero; Gender; Violència; Violencia; Violence; Defensors del medi ambient; Defensoras ambientales; Environmental defenders
504 – Environmental sciences
Ciències Socials