Universitat Pompeu Fabra. Departament de Medicina i Ciències de la Vida
Programa de Doctorat en Biomedicina
Depression is a major public health problem, affecting 322 million people worldwide. Antidepressants are the basis for the treatment of major depression. Although increasingly safer, individual patient response variability and treatment outcome is highly variable. The objective of this thesis was to unravel the mechanism of early and total antidepressant response, in a novel multidimensional approach. The behavioural analysis of an animal model of depression and antidepressant response, allowed the development of a treatment sub-population stratification method, and consequent antidepressant response behavioural characterization. A neurochemical evaluation of the mPFC, evidenced serotonergic and dopaminergic novel alterations between responders and non-responders to fluoxetine. Furthermore, the transcriptomic study of treatment subpopulations, expanded the implications of oligodendrocytes in the development of antidepressant response. Altogether, this thesis provides a new approach to the study of depression, as well as an expansion of the knowledge necessary to inform future prevention strategies, biomarker generation and therapeutic strategies.
La depresión supone uno de los mayores problemas de salud pública a nivel mundial, afectando actualmente a 332 millones de personas globalmente. Los fármacos antidepresivos suponen la base del tratamiento de la depresión. En la presente tesis, se ha realizado una novedosa aproximación multidimensional del estudio de la depresión así como de la respuesta al tratamiento antidepresivo. La realización de estudios de comportamiento con modelos animales de depresión, ha permitido el desarrollo de un nuevo método de estratificación de sub-poblaciones derivadas de la respuesta tratamiento, así como la caracterización comportamental longitudinal de estas. La evaluación neuroquímica de las sub-poblaciones, ha permitido identificar alteraciones en la transmisión serotonérgica y dopaminergica diferenciales, del mPFC de respondedores y no respondedores a fluoxetina. Además, el estudio transcriptómico de áreas implicadas en el desarrollo de la depresión, ha permitido identificar en los oligodendrocitos, elementos clave para la respuesta al tratamiento. En conjunto, la tesis aporta una nueva visión al estudio traslacional de la depresión, así como conocimiento que puede contribuir al desarrollo de estrategias de prevención, biomarcadores y nuevas estrategias terapéuticas.
Depression; antidepressant response; unpredictable chronic mild stress; fluoxetine; oligodendrocytes; Depresión; tratamiento antidepresivo; modelos animales de depresión; oligodendrocitos; fluoxetina
616.8 - Neurology. Neuropathology. Nervous system
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.