Depresión mayor primaria versus depresión mayor inducida por alcohol: similitudes y diferencias

Abstract

La depressió major induïda per l’alcohol (DM-IA) és una alteració persistent de l’estat d’ànim que es relaciona amb els efectes farmacològics directes de l’alcohol. L’objectiu d’aquest estudi és comparar biomarcadors clínics i moleculars associats a dos fenotips de depressió diferents: el trastorn de depressió major primari (DMP) i la DM-IA. Per al present estudi es van reclutar un total de 80 pacients: 47 pacients diagnosticats de DMP sense altres malalties i 33 pacients amb DM-IA. En aquests subjectes es van recollir dades sociodemogràfiques i clíniques exhaustives (ex. edat d’inici, antecedents familiars, símptomes detallats de depressió, gravetat, símptomes d’ansietat, conducta suïcida, etc.) i mostres biològiques de sang. S’ha realitzat un estudi d’associació de gens candidats i un estudi d’associació del genoma complet (GWAS). A més, es va calcular la puntuació de risc poligènic (PRS). Els resultats van mostrar diferències significatives entre els pacients DMP i DM-IA en: antecedents familiars de depressió, antecedents familiars de trastorns per ús d’alcohol i altres substàncies, comorbiditat mèdica, alguns criteris DSM IV TR per diagnosticar depressió, esdeveniments traumàtics al llarg de la vida i alguns trets de personalitat. També es van trobar diferències significatives en els nivells de l’hormona estimulant de la tiroide (TSH) i en les concentracions d’enzims hepàtics entre tots dos fenotips. També es van trobar diferències significatives en els nivells de l’hormona estimulant de la tiroide (TSH) i en les concentracions d’enzims hepàtics entre tots dos fenotips. No es van detectar diferències significatives entre els dos grups a les escales de gravetat dels símptomes depressius ni d’ansietat, el comportament suïcida, els nivells de proteïna C reactiva o el perfil lipídic. Pel que fa als resultats genètics, l’anàlisi d’associació no va produir cap resultat significatiu en l’estudi de gens candidats ni en l’estudi GWAS. Tanmateix, l’estudi GWAS, va detectar algunes variants suggerents que mostraven una tendència per poder diferenciar ambdós fenotips (rs3130531, rs7772901, rs73115241, rs386580033 i rs529060937). El PRS va predir algunes diferències genètiques entre individus diagnosticats amb una DMP o un TDM-IA. Tot i que l’estudi presenta certes limitacions, principalment relacionades amb la mida reduïda de la mostra, cal destacar que es tracta del primer estudi que investiga biomarcadors en DM-IA comparada amb la DMP. Les troballes d’aquest estudi poden ajudar els clínics a fer un diagnòstic més acurat d’aquests dos fenotips de depressió que faciliten un millor coneixement etiopatogènic i un tractament més personalitzat.

La depresión mayor inducida por el alcohol (DM-IA) es una alteración persistente del estado de ánimo que se relaciona con los efectos farmacológicos directos del alcohol. El propósito de este estudio es comparar biomarcadores clínicos y moleculares asociados con dos fenotipos diferentes de depresión: el Trastorno de depresión mayor primario(DMP) y la DM-IA. Para el presente estudio se reclutaron un total de 80 pacientes: 47 pacientes diagnosticados de DMP sin otras enfermedades y 33 pacientes con DM-IA. En estos sujetos recogieron datos sociodemográficos y clínicos exhaustivos (i.e. edad de inicio, antecedentes familiares, síntomas detallados de depresión, gravedad, síntomas de ansiedad, conducta suicida, etc.) y muestras biológicas de sangre. Se ha realizado un estudio de asociación de genes candidatos y un estudio de asociación del genoma completo (GWAS). Además, se calculó la puntuación de riesgo poligénico (PRS). Los resultados mostraron diferencias significativas entre los pacientes DMP y DM-IA en: antecedentes familiares de depresión, antecedentes familiares de trastornos por uso de alcohol y otras sustancias, comorbilidad médica, algunos criterios DSM IV TR para diagnosticar depresión, eventos traumáticos al largo de la vida y algunos rasgos de personalidad. Se encontraron también diferencias significativas en los niveles de la hormona estimulante de la tiroides (TSH) y en las concentraciones de enzimas hepáticas entre ambos fenotipos. No hubo diferencias significativas entre los dos grupos de pacientes en las puntuaciones de la gravedad de los síntomas de depresión y ansiedad, el comportamiento suicida ni los niveles de proteína C reactiva ni perfil lipídico. En cuanto a los hallazgos genéticos, el análisis de asociación no produjo ningún resultado significativo ni al considerar los datos de genes candidatos ni el GWAS. Sin embargo, en el GWAS, se hallaron algunas variantes sugerentes que mostraron una tendencia para poder diferenciar ambos fenotipos (rs3130531, rs7772901, rs73115241, rs386580033 y rs529060937). El PRS predijo algunas diferencias genéticas entre individuos diagnosticados con una DMP o un TDM-IA. Aunque este estudio tiene algunas limitaciones, principalmente relacionadas con el reducido tamaño de la muestra para estudios genéticos, destacar que este es el primer estudio que investiga biomarcadores en DM-IA en comparación con DMP. Los hallazgos de este estudio pueden ayudar a los clínicos a hacer un diagnóstico más preciso de estos dos fenotipos de depresión, que faciliten un mejor conocimiento etiopatogénico y un tratamiento más personalizado.

Alcohol induced major depression (DM-IA) is a prominent and persistent disturbance in mood judged to be due to the direct pharmacological effects of the alcohol. The purpose of this study is to compare clinical and molecular biomarkers associated to two different phenotypes of depression: the Primary Major Depression Disorder (DMP) and the DM-IA. A total of 80 patients were recruited: 47 patients diagnosed with DMP without other diseases and 33 patients with DM-IA. In these subjects, exhaustive socio demographic and clinical data (i.e. age of onset, family history, detailed symptoms, severity, anxiety symptoms, suicidal behaviour, etc.) and biological blood samples have been collected. We performed a candidate genes and genome-wide association study (GWAS). In addition, a polygenic risk score (PRS) was calculated. Results showed significant differences between DMP and DM-IA patients in: family history of depression, family history of alcohol and other substance use disorders, medical comorbidity, some DSM IV TR criteria to diagnose depression, traumatic life events and some personality traits. Significant differences in Thyroid-stimulating hormone (TSH) levels, and in hepatic enzymes were found among both phenotypes. There were no significant differences between groups of patients in depression and anxiety symptoms scores, suicide behaviour, nor PCR or lipids levels. Regarding genetic findings, single variant association analysis did not produce any significant result neither when considering candidate genes data nor GWAS. However, in GWAS, some suggestive variants showed a tendency to differentiate both phenotypes (rs3130531, rs7772901, rs73115241, rs386580033 and rs529060937). The PRS predict some genetic differences between individuals diagnosed with a DMP or an TDM-IA. Although this study has some limitations mainly related to the small sample size for genetic studies, this is the first study investigating biomarkers in DM-IA compared to DMP. The findings from this study may help clinicians to make an accurate diagnosis of these two depression phenotypes that facilitate a better etiopathogenic knowledge and a more individualized treatment.