L’impacte del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat i el trastorn específic de l’aprenentatge en el rendiment acadèmic. l’efecte modulador del nivell socioeconòmic

Abstract

El Trastorn per dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el Trastorn Específic de l’Aprenentatge (TA) son els trastorns del neurodesenvolupament més prevalents entre la població infanto-juvenil. La literatura científica ha demostrat una forta relació negativa entre la presència d’aquests dos trastorns, el baix nivell socioeconòmic amb el baix rendiment acadèmic a la infància i adolescència. Aquesta relació està ben establertes però no hi ha estudis que examinin si el nivell socioeconòmic modula l’associació entre aquests trastorns i el rendiment acadèmic en les diferents matèries troncals (primera llengua, matemàtiques i anglès).

Paral·lelament, la conjuntura educativa a Catalunya posa de manifest un sistema educatiu en què la prevalença de l’abandonament prematur de l’escolarització i formació és una de les més elevades d’Europa. En aquest context, recentment ha crescut l’interès en la implementació de mesures de prevenció de l’abandonament i fracàs escolar al nostre entorn.

Els objectius del present treball de tesi doctoral son per una banda millorar el coneixement existent sobre el Qüestionari de punts forts i dificultats (SDQ), que es tracta d’una eina per a la detecció precoç de trastorns psicopatològics en la infància i adolescència, incloent l’estudi de les propietats psicomètriques de l’instrument i l’establiment de dades normatives en població catalana i per altra banda, ampliar el coneixement sobre l’impacte del TDAH i el TA en el rendiment acadèmic i analitzar, mitjançant un estudi d’associació, de quina manera el nivell socioeconòmic pot modular aquesta interacció.

El primer estudi determina que l’instrument SDQ presenta unes propietats psicomètriques adequades, fet que en justifica el seu ús com a eina per facilitar el cribratge dels trastorns psicopatològics en la infància i l’adolescència. Tot i que el qüestionari ha estat validat internacionalment, es tracta del primer estudi en l’àmbit espanyol que analitza les característiques psicomètriques en una gran mostra de nens i adolescents, considerant tots els informants: pares, mestres i adolescents, i un ampli rang d’edat (de 5 a 17 anys).

El segon estudi ha confirmat que el TDAH i el TA s’associen a la presència del baix rendiment acadèmic en les matèries específiques (primera llengua, llengua estrangera i matemàtiques) i que aquesta relació es manté inclús tenint en compte els estils de vida o situacions estressants que poden influir negativament en el rendiment acadèmic (edat, gènere, separació dels pares o divorci, repetició escolar, freqüència d’exposició a pantalles i hàbits d’alimentació). Pel que fa al nivell socioeconòmic, s’ha comprovat que prediu el baix rendiment acadèmic en aquestes assignatures, però, en canvi, no modifica el risc que ja confereixen per si sols els trastorns del neurodesenvolupament.

Aquests treballs en el seu conjunt, estimulen una línia de recerca centrada en la detecció precoç dels trastorns del neurodesenvolupament amb l’objectiu de prevenir el baix rendiment acadèmic, millorar la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies.

El Trastorno por déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH) y el Trastorno Específico del Aprendizaje (TA) son los trastornos del neurodesarrollo más prevalentes entre la población infanto-juvenil. La literatura científica ha demostrado una fuerte relación negativa entre la presencia de estos dos trastornos, el bajo nivel socioeconómico con el bajo rendimiento académico. Esta relación está bien establecida pero no hay estudios que examinen si el nivel socioeconómico modula la asociación entre estos trastornos y el rendimiento académico para las diferentes asignaturas (primera lengua, matemáticas e inglés).

La coyuntura educativa en Cataluña pone de manifiesto un sistema educativo en el que la prevalencia del abandono prematuro de la escolarización y formación en es una de las más elevadas de Europa. En este contexto, recientemente ha crecido el interés en la implementación de medidas de prevención del abandono y fracaso escolar en nuestro entorno.

Los objetivos del presente trabajo de tesis doctoral son los siguientes: En primer lugar, mejorar el conocimiento existente sobre el Cuestionario de puntos fuertes y dificultades (SDQ), que se trata de una herramienta para la detección precoz de trastornos psicopatológicos en la infancia y adolescencia, incluyendo el estudio de las propiedades psicométricas del instrumento y el establecimiento de baremos para la población catalana. En segundo lugar, ampliar el conocimiento sobre el impacto del TDAH y el TA en el rendimiento académico y analizar, mediante un estudio de asociación, cómo el nivel socioeconómico puede modular esta interacción.

El primer estudio determina que el cuestionario SDQ presenta unas propiedades psicométricas adecuadas, lo que justifica su uso como herramienta para facilitar el cribado de los trastornos psicopatológicos en la infancia y la adolescencia. Aunque el cuestionario ha sido validado internacionalmente, se trata del primer estudio en nuestro ámbito que analiza las características psicométricas en una gran muestra de niños y adolescentes, considerando a todos los informantes: padres, maestros y adolescentes, y para un amplio rango de edad (de 5 a 17 años).

El segundo estudio ha confirmado que el TDAH y el TA se asocian a la presencia de un bajo rendimiento académico en primera lengua, lengua extranjera y matemáticas, y que, esta relación se mantiene incluso teniendo en cuenta los estilos de vida o situaciones estresantes que pueden influir negativamente en el rendimiento académico (edad, género, separación de los padres o divorcio, repetición escolar, frecuencia de exposición a pantallas y hábitos de alimentación). Por lo que respecta al nivel socioeconómico, se ha comprobado que predice el bajo rendimiento académico en estas asignaturas, pero, en cambio, no modifica el riesgo que ya confieren por sí solos los trastornos del neurodesarrollo.

Estos trabajos en su conjunto, estimulan una línea de investigación centrada en la detección precoz de los trastornos del neurodesarrollo con el objetivo de prevenir el bajo rendimiento académico, mejorar la calidad de vida de los pacientes y sus familias.

Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) and Specific Learning Disorder (SLD) are the most prevalent neurodevelopmental disorders among the child and adolescent population. Scientific literature has shown a strong negative relationship between the presence of these two disorders, low socioeconomic level and with low academic performance. This relationship is well established, but there are no studies that examine whether socioeconomic level modulates the association between these disorders and academic performance for different subjects (first language, mathematics, and English).

Catalonia’s Educational situation reveals a system in which the prevalence of early school leaving and training is one of the highest in Europe. Implementation of measures to prevent school dropout and failure in our environment has recently grown.

The aim of this doctoral thesis are to improve existing knowledge about the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ), which is a tool for the early detection of psychopathological disorders in childhood and adolescence, including the study of the psychometric properties of the instrument and the establishment of scales for the Catalan population and to study the impact of ADHD and SLD on academic performance and to analyze, through an association study, how socioeconomic level can modulate this interaction.

First study determines that the SDQ has adequate psychometric properties, which justifies it as a useful tool for psychopathological screening in childhood and adolescence. Although the questionnaire has been internationally validated, it is the first study that analyzes the psychometric characteristics in a large sample of children and adolescents, considering all informants: parents, teachers, and adolescents, and for a wide age range.

Second study has confirmed that ADHD and SLD are associated with low academic performance in the first language, foreign language and mathematics, and how this relationship is maintained even taking into account lifestyles or stressful situations that may negatively influence academic performance (age, gender, parental separation or divorce, school repetition, frequency of exposure to screens and eating habits). Regarding socioeconomic level, it has been proven that predicts poor academic performance, but, on the other hand, it does not modify the risk that neurodevelopmental disorders already confer by themselves.

These works as a whole, stimulate a line of research focused on the early detection of neurodevelopmental disorders with the aim of preventing low academic performance, improving the quality of life of patients and their families.