Diplomacia y Humor: Los Usos Estratégicos del Humor en la Diplomacia Pública de Japón en España

Abstract

L’establiment de l’estratègia política del Cool Japan a la dècada dels 2000 va obrir noves possibilitats en l’àmbit de la diplomàcia pública del Japó, que va començar a fer un ús actiu de la cultura pop als seus programes de promoció nacional. Davant l’ús de les arts tradicionals que fins aleshores havia definit les activitats culturals de la diplomàcia pública nipona, l’adopció de la cultura pop a través de creacions com ara el manga, l’anime o els videojocs, va implicar el desenvolupament d’una faceta de característiques més populars, informals i properes en què l’humor ha començat a jugar un paper clau de maneres diverses. En l’anàlisi d’aquesta qüestió, la tesi planteja com a hipòtesi investigadora que l’humor s’ha començat a constituir com un àmbit d’actuació estratègic de la diplomàcia pública japonesa, a nivell multidimensional i complex, en el qual la programació cultural, la representació política i la interacció personal coadjuven a la construcció de la marca país del Japó, transmetent missatges positius que acosten la seva imatge al públic internacional i fomenten la seva implicació activa. Amb l’objectiu de verificar aquesta hipòtesi, la tesi analitza la tradició còmica de la cultura popular japonesa, identificant-ne la importància en una societat que no sol associar-se a l’humor en l’imaginari internacional; reconstrueix el desenvolupament històric de la diplomàcia pública japonesa i el seu paper en les relacions internacionals, prestant una atenció especial a les bilaterals entre el Japó i Espanya; considera l’ús estratègic de l’humor en aquesta diplomàcia, entesa com un camp principal de la política exterior on s’articulen relacions, interessos, influències i imatges; i revela l’humor com un àmbit estratègic de l’actuació diplomàtica japonesa contemporània. En el desenvolupament d’aquestes qüestions, la tesi articula un marc teòric ad hoc que combina les aproximacions teòriques de l’estudi històric de l’humor a la cultura popular japonesa i les teories de les relacions internacionals, específicament de la diplomàcia pública nipona. A nivell metodològic, la investigació aplica un enfocament principalment qualitatiu, des d’una perspectiva interdisciplinària que articula una aproximació històrica a l’anàlisi de la literatura i del teatre, a l’estudi dels mitjans de comunicació i les produccions audiovisuals, així com a la recerca de la política i les relacions internacionals del Japó. A partir de l’anàlisi del cas específic de la diplomàcia pública del Japó a Espanya, la tesi conclou que l’humor constitueix un àmbit estratègic de l’actuació diplomàtica japonesa actual, en un procés en què participen tant agents públics com privats, de sectors tan diversos que abasten des del món de l’espectacle fins a la pròpia esfera política i diplomàtica.

El establecimiento de la estrategia política del Cool Japan en la década de 2000 abrió nuevas posibilidades en el ámbito de la diplomacia pública de Japón, que empezó a hacer un uso activo de la cultura pop en sus programas de promoción nacional. Frente al uso de las artes tradicionales que hasta entonces había definido las actividades culturales de la diplomacia pública nipona, la adopción de la cultura pop a través de creaciones como el manga, el anime o los videojuegos implicó el desarrollo de una faceta de características más populares, informales y cercanas en la que el humor ha comenzado a jugar un papel clave de maneras diversas. En el análisis de esta cuestión, la tesis plantea como hipótesis investigadora que el humor se ha empezado a constituir como un ámbito de actuación estratégico de la diplomacia pública japonesa a un nivel multidimensional y complejo en el que la programación cultural, la representación política y la interacción personal coadyuvan a la construcción de la marca país de Japón, transmitiendo mensajes positivos que acercan su imagen al público internacional y fomentan su implicación activa. Con el objetivo de verificar esta hipótesis, la tesis analiza la tradición cómica de la cultura popular japonesa e identifica su importancia en una sociedad que no suele asociarse al humor en el imaginario internacional; reconstruye el desarrollo histórico de la diplomacia pública japonesa y su papel en las relaciones internacionales, prestando especial atención a las bilaterales entre Japón y España; considera el uso estratégico del humor en esta diplomacia, entendida como un campo principal de la política exterior en el que se articulan relaciones, intereses, influencias e imágenes; y revela el humor como un ámbito estratégico de la actuación diplomática japonesa contemporánea. En el desarrollo de estas cuestiones, la tesis articula un marco teórico ad hoc que combina las aproximaciones teóricas del estudio histórico del humor en la cultura popular japonesa y las teorías de las relaciones internacionales, específicamente de la diplomacia pública nipona. A nivel metodológico, la investigación aplica un enfoque principalmente cualitativo desde una perspectiva interdisciplinar que articula una aproximación al análisis histórico de la literatura y del teatro, al estudio de los medios de comunicación y las producciones audiovisuales, así como a la investigación de la política y las relaciones internacionales de Japón. A partir del análisis del caso específico de la diplomacia pública de Japón en España, la tesis concluye que el humor constituye un ámbito estratégico de la actuación diplomática japonesa actual, en un proceso en el que participan agentes tanto públicos como privados, de sectores tan diversos que abarcan desde el mundo del espectáculo hasta la propia esfera política y diplomática.

The establishment of the Cool Japan strategy in the 2000s opened up new possibilities within the realm of public diplomacy in Japan, which began to make active use of pop culture in its national promotion programs. Before the use of traditional arts that until then had defined the cultural activities of Japanese public diplomacy, the adoption of pop culture through creations such as manga, anime or video games implied the development of a facet of more popular, informal and close characteristics in which humor has begun to play a key role in various ways. By analyzing this issue, this thesis raises as a research hypothesis that humor has begun to become a strategic area of Japanese public diplomacy at a multidimensional and complex level in which cultural programming, political representation and personal interaction contribute to the construction of the nation brand of Japan, transmitting positive messages that bring its image closer to the international public and encourage their active involvement. In order to verify this hypothesis, this thesis analyzes the comic tradition of Japanese popular culture and identifies its importance in a society that is not usually associated with humor in the international imaginary; reconstructs the historical development of Japanese public diplomacy and its role in international relations, paying special attention to bilateral relations between Japan and Spain; considers the strategic use of humor in this diplomacy, understood as a main field of foreign policy in which relationships, interests, influences and images are articulated; and reveals humor as a strategic area of contemporary Japanese diplomatic action. In the development of these issues, this thesis articulates an ad hoc theoretical framework that combines theoretical approaches to the historical study of humor in Japanese popular culture and theories of international relations, specifically of Japanese public diplomacy. At a methodological level, this research applies a qualitative approach from an interdisciplinary perspective that articulates the historical approach of literature and theater, the study of media and audiovisual productions, as well as the analysis of politics and international relations in Japan. From the analysis of this specific case of Japanese public diplomacy within Spain, this thesis concludes that humor is a strategic area of current Japanese diplomatic action in a process involving both public and private agents from diverse sectors ranging from the world of entertainment to the political and diplomatic sphere itself.