Health inequalities by sexual orientation and their association with discriminationza

Abstract

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral va ser avaluar les desigualtats en salut per orientació sexual i explorar-ne l'associació amb la discriminació, els comportaments relacionats amb la salut, les condicions cròniques i les característiques sociodemogràfiques. Per avaluar les desigualtats en salut per orientació sexual a Barcelona i Baltimore, respectivament, es van utilitzar dades de l'Enquesta de salut de Barcelona del 2011 (3277 adults) i de les enquestes del sistema nacional de vigilància del comportament del VIH del 2011 i del 2014 de Baltimore (homes que tenen sexe amb homes: 671 gais i 331 bisexuals). Els resultats mesurats van ser la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS), mitjançant l'EuroQol de cinc dimensions (EQ-5D); la salut mental, avaluada amb l'Escala de depressió de 10 ítems del Centre d'Estudis Epidemiològics (CES-D-1O): i l'estigma confirmat, que incloïa tres dimensions: assetjament verbal, discriminació i agressió física. A Barcelona, les persones lesbianes, gais i bisexuals (LGB) van presentar el 2011 un índex EQ-5D significativament més baix que les heterosexuals, i una raó de prevalença més gran de problemes en les dimensions de mobilitat i activitats habituals de l'EQ-5D en ambdós sexes, després d'ajustar per les variables sociodemogràfiques. A Baltimore, els homes bisexuals van informar d'experiències d'estigma amb menys freqüència que els homes gais (assetjament verbal 22,7% davant de 32,3% i discriminació 15,7% davant de 23,0%), però van presentar símptomes depressius amb més freqüència (43,1% davant del 34,2%), i les tres dimensions d'estigma confirmat es van associar significativament amb símptomes depressius. Les persones LGB de Barcelona van presentar una pitjor QVRS que les heterosexuals, i les condicions cròniques, els comportaments relacionats amb la salut i el gènere van tenir un paper important en l’explicació de les diferències de salut per orientació sexual. L´estudi de Baltimore d´homes que tenen sexe amb homes confirma l´associació entre l´estigma confirmat i els símptomes depressius entre homes gais i bisexuals. Els homes bisexuals podrien presentar altres estressors psicosocials que expliquessin la seva major prevalença de símptomes depressius. Les troballes dels dos estudis indiquen la necessitat de desenvolupar noves estratègies de salut pública efectives per evitar les conseqüències de la cultura homofòbia i bifóbica, i d'incloure l'orientació sexual a l'agenda global d'inequitats en salut.

El objetivo general de esta tesis doctoral fue evaluar las desigualdades en salud por orientación sexual y explorar su asociación con la discriminación, los comportamientos relacionados con la salud, las condiciones crónicas y las características sociodemográficas. Para evaluar las desigualdades en salud por orientación sexual en Barcelona y Baltimore, respectivamente, se utilizaron datos de la Encuesta de salud de Barcelona del 2011 (3277 adultos) y de las encuestas del sistema nacional de vigilancia del comportamiento del VIH de 2011 y 2014 de Baltimore (hombres que tienen sexo con hombres: 671 gais y 331 bisexuales). Los resultados medidos fueron la Calidad de Vida Relacionada con la Salud (CVRS), a través del EuroQol de cinco dimensiones (EQ-5D); la salud mental, evaluada con la Escala de depresión de 10 ítems del Centro de Estudios Epidemiológicos (CES-D-1O); y el estigma confirmado, que incluía tres dimensiones: acoso verbal, discriminación y agresión física. En Barcelona, las personas lesbianas, gais y bisexuales (LGB) presentaron en 2011 un índice EQ-5D significativamente más bajo que las heterosexuales, y una mayor razón de prevalencia de problemas en las dimensiones de movilidad y actividades habituales del EQ-5D en ambos sexos, tras ajustar por las variables sociodemográficas. En Baltimore, los hombres bisexuales informaron de experiencias de estigma con menos frecuencia que los hombres gais (acoso verbal 22,7% frente a 32,3% y discriminación 15,7% frente a 23,0%), pero presentaron síntomas depresivos con mayor frecuencia (43,1% frente a 34,2%), y las tres dimensiones de estigma confirmado se asociaron significativamente con síntomas depresivos. Las personas LGB de Barcelona presentaron una peor CVRS que las heterosexuales, y las condiciones crónicas, los comportamientos relacionados con la salud y el género tuvieron un papel importante en la explicación de las diferencias de salud por orientación sexual. El estudio de Baltimore de hombres que tienen sexo con hombres confirma la asociación entre el estigma confirmado y los síntomas depresivos entre hombres gais y bisexuales. Los hombres bisexuales podrían presentar otros estresores psicosociales que explicaran su mayor prevalencia de síntomas depresivos. Los hallazgos de ambos estudios indican la necesidad de desarrollar nuevas estrategias de salud pública efectivas para evitar las consecuencias de la cultura homofóbica y bifóbica, e incluir la orientación sexual en la agenda global de inequidades en salud.

The general aim of this doctoral thesis was to evaluate the health inequalities by sexual orientation and to explore their association with discrimination, health-related behaviors, chronic conditions, and socio-demographic characteristics. Data from the 2011 Barcelona Health Survey (3,277 adults) and from Baltimore’s 2011 and 2014 National HIV Behavioral Surveillance surveys (men who have sex with men: 671 gay and 331 bisexual) were used to assess health inequalities by sexual orientation in Barcelona and Baltimore, respectively. The outcomes measured were Health-Related Quality of Life (HRQL), through the EuroQol-Five Dimensions (EQ-5D); mental health, assessed with the 10-item Centre for Epidemiological Studies Depression Scale (CES-D- 1O); and enacted stigma, which covered three dimensions: verbal harassment, discrimination, and physical assault. In Barcelona, the lesbian, gay and bisexual (LGB) persons presented in 2011 a significantly lower EQ-5D index than the heterosexual ones, and higher prevalence ratios of problems in the EQ-5D dimensions of mobility and usual activities among both genders, after adjusting by socio-demographic variables. In Baltimore, bisexual men reported stigma experiences less frequently than gay men (verbal harassment 22.7% vs. 32.3%, and discrimination 15.7% vs. 23.0%), but presented depressive symptoms more frequently (43.1% vs 34.2%), and the three enacted stigma dimensions were significantly associated with depressive symptoms. The LGB persons in Barcelona presented worse HRQL than the heterosexual ones, and chronic conditions, health-related behaviors and gender played a major role in explaining health differences by sexual orientation. Baltimore’s study of men who have sex with men confirms the association between enacted stigma and depressive symptoms among gay and bisexual men. The bisexual men could present other psychosocial stressors that explain their higher prevalence of depressive symptoms. Findings of both studies indicate the need of developing new effective public health strategies to avoid the consequences of homophobic and biphobic culture, and of including sexual orientation into the global agenda of health inequities.