Los cuatro conceptos chinos ´Miànzi´, ´Guānxi´, ´Xiào´, ´Lǐ´ y sus repercusiones sociales

Abstract

Les quatre nocions explorades en aquesta tesi pretenen vincular la interrelació entre l'ètica confuciana i les pràctiques quotidianes per comprendre millor els fonaments ètics dels fenomen a la societat xinesa. Les implicacions principals d'aquest treball són: a) contribuir a la comprensió de les arrels de la cultura xinesa al món hispanoparlant, b) revelar la importància d'aquestes nocions per entendre l'essència de la cultura xinesa c) afegir-se a la investigació existent que hi ha una escassetat en la interpretació d'aquests conceptes historicosociològics des de la perspectiva de l'anàlisi lingüística xinesa-espanyol. La metodologia de la tesi aplica un enfocament hermenèutic basat en la interpretació lingüística, intentant aplicar teories occidentals en ciències socials tant lingüístiques com sociològiques, per tal de trobar angles que comparteixen els dos sistemes. A més, també s'ha intentat oferir una relació circular entre allò general i allò particular amb l'anàlisi de cada noció, a partir de l'etimologia i la seva significació social, i oferint-ne les correspondències en espanyol. A més, s'ha fet un esforç per resumir la idea comuna que s'amaga en tots els conceptes estudiats, cercant un eix vertebrador i una guia lògica. Les quatre nocions tractades són 面子miànzi, 关系guānxi, 孝xiào i 礼lǐ. 面子miànzi pot entendre's com la seqüència o estat mental d'una persona als ulls dels altres i es refereix a la manera com una persona és reconeguda pels altres com a socialment important en les interaccions socials. 关系guānxi es refereix generalment a l'estat de relació entre dues persones. La seva naturalesa dinàmica i extensible sovint permet que les relacions socials no es limitin a una definició estricta, sinó que s'estenguin en el temps per formar les connotacions d'una xarxa de relacions. 孝xiào és amor filial. A la pràctica confuciana de l'ètica humana es desenvolupa a través de diferents relacions, on la pràctica de la pietat filial, la relació entre pares i fills, constitueix el punt de partida de la pràctica ètica, que després s'estén gradualment dels parents consanguinis als estranys. 礼lǐ en lʻètica confuciana sʻentén a través de la pràctica de relacions interpersonals diferenciades, començant per 孝xiào, que ofereix a gairebé totes les persones corrents la possibilitat dʻuna pràctica quotidiana el significat últim de la qual rau en la consecució dʻun ordre social i polític harmoniós a la família i l'Estat. Entre elles, 面子miànzi i 关系guānxi són conceptes quotidians, però estan molt influïts per les idees confucianes clàssiques de 孝xiào i 礼lǐ. 面子. Aquesta tesi pretén revelar que la societat xinesa és essencialment un ordre de relacions humanes basat en aquests conceptes confucians, cadascun dels quals és essencialment una relació ètica que comença a la família i s'aplica a tots els nivells de la societat, i que la comprensió d'aquests conceptes ens ajuda a entendre la societat xinesa i els fenòmens socials associats als xinesos residents al món hispànic.

Las cuatro nociones exploradas en esta tesis pretenden vincular la interrelación entre la ética confuciana y las prácticas cotidianas para comprender mejor los fundamentos éticos de los fenómeno en la sociedad china. Las principales implicaciones de este trabajo son: a) contribuir a la comprensión de las raíces de la cultura china en el mundo hispanohablante, b) revelar la importancia de estas nociones para entender la esencia de la cultura china c) añadirse a la investigación existente que existe una escasez en la interpretación de estos conceptos histórico-sociológicos desde la perspectiva del análisis lingüístico chino-español. La metodología de la tesis aplica un enfoque hermenéutico basado en la interpretación lingüística,intentando aplicar teorías occidentales en ciencias sociales tanto lingüísticas como sociológicas, con el fin de encontrar ángulos que comparten los dos sistemas. Además, también se ha intentado ofrecer una relación circular entre lo general y lo particular con el análisis de cada noción, a partir de la etimología y su significación social, y ofreciendo sus correspondencias en español. Además, se ha hecho un esfuerzo por resumir la idea común que se esconde en todos los conceptos estudiados, en búsqueda de un eje vertebrador y una guía lógica. Las cuatro nociones tratadas son 面子miànzi, 关系guānxi, 孝xiào y 礼lǐ. 面子miànzi puede entenderse como la secuencia o estado mental de una persona a los ojos de los demás y se refiere a la forma en que una persona es reconocida por los demás como socialmente importante en las interacciones sociales. 关系guānxi se refiere generalmente al estado de relación entre dos personas. Su naturaleza dinámica y extensible permite a menudo que las relaciones sociales no se limiten a una definición estricta, sino que se extiendan en el tiempo para formar las connotaciones de una red de relaciones. 孝xiào es amor filial. En la práctica confuciana de la ética humana se desarrolla a través de diferentes relaciones, donde la práctica de la piedad filial, la relación entre padres e hijos, constituye el punto de partida de la práctica ética, que luego se extiende gradualmente de los parientes consanguíneos a los extraños. 礼lǐ en la ética confuciana se entiende a través de la práctica de relaciones interpersonales diferenciadas, comenzando por 孝xiào, que ofrece a casi todas las personas corrientes la posibilidad de una práctica cotidiana cuyo significado último radica en la consecución de un orden social y político armonioso en la familia y el Estado. Entre ellas, 面子miànzi y 关系guānxi son conceptos cotidianos, pero están muy influidos por las ideas confucianas clásicas de 孝xiào y 礼lǐ. 面子. Esta tesis pretende revelar que la sociedad china es esencialmente un orden de relaciones humanas basado en estos conceptos confucianos, cada uno de los cuales es esencialmente una relación ética que comienza en la familia y se aplica a todos los niveles de la sociedad, y que la comprensión de estos conceptos nos ayuda a entender la sociedad china y los fenómenos sociales asociados a los chinos residentes en el mundo hispánico.

The four notions explored in this thesis aim to link the interrelationship between Confucian ethics and everyday practices in order to better understand the ethical foundations of phenomena in Chinese society. The main implications of this work are: a) to contribute to the understanding of the roots of Chinese culture in the Spanish-speaking world, b) to reveal the importance of these notions for understanding the essence of Chinese culture c) to add to the existing research that there is a shortage in the interpretation of these historical-sociological concepts from the perspective of Chinese-Spanish linguistic analysis. The methodology of the thesis applies a hermeneutic approach based on linguistic interpretation, attempting to apply Western theories in both linguistic and sociological social sciences, in order to find angles shared by the two systems. In addition, an attempt has also been made to offer a circular relationship between the general and the particular with the analysis of each notion, starting from the etymology and its social significance, and offering their correspondences in Spanish. In addition, an effort has been made to summarise the common idea hidden in all the concepts studied, in search of a backbone and a logical guide. The four notions treated are 面子miànzi, 关系guānxi, 孝xiào and 礼lǐ. 面子miànzi can be understood as the sequence or state of mind of a person in the eyes of others and refers to the way a person is recognised by others as socially important in social interactions. 关系guānxi generally refers to the state of relationship between two people. Its dynamic and extensible nature often allows social relationships not to be limited to a strict definition, but to extend over time to form the connotations of a network of relationships. 孝xiào is filial love. In Confucian practice of human ethics it develops through different relationships, where the practice of filial piety, the relationship between parents and children, forms the starting point of ethical practice, which then gradually extends from blood relatives to strangers. 礼lǐ in Confucian ethics is understood through the practice of differentiated interpersonal relationships, beginning with 孝xiào, which offers almost all ordinary people the possibility of a daily practice whose ultimate significance lies in the achievement of a harmonious social and political order in the family and the state. Among them, 面子miànzi and 关系guānxi are everyday concepts, but they are heavily influenced by the classical Confucian ideas of 孝xiào and 礼lǐ. 面子. This thesis aims to reveal that Chinese society is essentially an order of human relations based on these Confucian concepts, each of which is essentially an ethical relationship that begins in the family and applies to all levels of society, and that understanding these concepts helps us to understand Chinese society and the social phenomena associated with Chinese residents in the Hispanic world.