Universitat Oberta de Catalunya
Sainz, Milagros 
Grappo, Laura
2023-07-01
464 p.
Universitat Oberta de Catalunya. Internet Interdisciplinary Institut (IN3)
Esta tesis doctoral inicia una innovadora línea de investigación al aplicar la interseccionalidad al desarrollo de planes de igualdad. Centrándose en la provincia de Barcelona, el estudio explora las circunstancias laborales de mujeres extranjeras, mujeres racializadas, lesbianas y mujeres con discapacidad. Desde el punto de vista metodológico, combina la revisión y el análisis de contenido (Andreu, 2011) con entrevistas semiestructuradas (Ibáñez, 1994), en línea con el marco de trabajo del Instituto de la Mujer en el ámbito laboral (2020). Posteriormente, se realiza un análisis temático (Boyatzis, 1998), siguiendo las fases propuestas por Braun y Clarke (2006). Los resultados revelan distintos desafíos influenciados por las identidades que se entrecruzan con el género. Las mujeres extranjeras se enfrentan a obstáculos para conseguir empleo, lo que a menudo resulta en sobrecualificación. Además, mencionan barreras lingüísticas, abuso por parte de los empleadores, dificultades en el equilibrio entre el trabajo y la vida personal y un difícil acceso a becas. Las mujeres racializadas comparten experiencias de exotización, sexualización, comentarios racistas de compañeros y clientes y falta de referentes. Las mujeres lesbianas expresan haber sufrido homofobia e invisibilidad en el trabajo. Sorprendentemente, las mujeres con discapacidad muestran perspectivas notablemente positivas, posiblemente debido a un proceso de desempoderamiento y las exitosas políticas de inclusión. Las gestoras y gestores de recursos humanos demuestran un conocimiento limitado de la interseccionalidad, pero, en general, valoran la intención de implementar planes de igualdad. Algunos representantes de organizaciones más pequeñas expresan preocupaciones sobre los costos, mientras que otros no priorizan la iniciativa. Basándose en estos hallazgos, se proponen recomendaciones para implementar una perspectiva interseccional en los planes de igualdad en la provincia de Barcelona.
This doctoral thesis initiates a groundbreaking research path by applying intersectionality to the development of equality plans. Focused on the province of Barcelona, the study explores the employment situation of foreign, racialized, lesbian and disabled women. Methodologically, it combines content review and analysis (Andreu, 2011) with semi-structured interviews (Ibáñez, 1994), following the structure proposed the Catalan Women's Institute for the workplace (2020). Subsequently, a thematic analysis (Boyatzis, 1998), following Braun and Clarke's phases (2006), is employed. The results reveal distinct challenges influenced by intersecting gender identities. Foreign women face hurdles in securing employment, often leading to overqualification. Language barriers, employer abuse, and difficulties in work-life balance or obtaining scholarships compound their struggles. Racialized women report experiencing exoticization, sexualization, racist comments from colleagues and clients, and lacking role models. Lesbian women express experiences of homophobia and invisibility at work. Surprisingly, disabled women display notably positive outlooks, potentially due to a process of disempowerment and successful inclusion policies. Human resources managers demonstrate limited familiarity with intersectionality but generally appreciate the intention to implement such equality plans. Some representatives of smaller organizations voice concerns about costs, while others do not prioritize the initiative. Based on these findings, recommendations are proposed for implementing an intersectional perspective in equality plans in Barcelona's provincial area.
Aquesta tesi doctoral inicia una línia de recerca innovadora en aplicar la interseccionalitat al desenvolupament de plans d'igualtat. Centrant-se a la província de Barcelona, l'estudi explora les circumstàncies laborals de dones estrangeres, dones racialitzades, lesbianes i dones amb discapacitat. Des del punt de vista metodològic, combina la revisió i l'anàlisi de contingut (Andreu, 2011) amb entrevistes semiestructurades (Ibáñez, 1994), en línia amb el marc de treball de l'Institut de la Dona a l'àmbit laboral (2020). Posteriorment, es fa una anàlisi temàtica (Boyatzis, 1998), seguint les fases proposades per Braun i Clarke (2006). Els resultats revelen diferents desafiaments influenciats per les identitats que s'entrecreuen amb el gènere. Les dones estrangeres s'enfronten a obstacles per aconseguir feina, cosa que sovint resulta en sobrequalificació. A més, esmenten barreres lingüístiques, abús per part dels ocupadors, dificultats en l'equilibri entre el treball i la vida personal i un accés difícil a beques. Les dones racialitzades comparteixen experiències d'exotització, sexualització, comentaris racistes de companys i clients i manca de referents. Les dones lesbianes expressen haver patit homofòbia i invisibilitat a la feina. Sorprenentment, les dones amb discapacitat mostren perspectives notablement positives, possiblement degut a un procés de desempoderament i polítiques d'inclusió exitoses. Les gestores i gestors de recursos humans demostren un coneixement limitat de la interseccionalitat, però, en general, valoren la intenció d'implementar plans d'igualtat. Alguns representants d'organitzacions més petites expressen preocupacions sobre els costos, mentre que uns altres no prioritzen la iniciativa. Basant-se en aquestes troballes, es proposen recomanacions per implementar una perspectiva interseccional als plans d'igualtat a la província de Barcelona.
interseccionalitat; interseccionalidad; intersectionality; gestió del talent; gestión del talento; talent management; lleis d'igualtat; leyes de igualdad; equality laws; gènere; género; gender
331 - Labour. Employment. Work. Organization of labour.
Societat de la informació i el coneixement
