Innovación social, pobreza y vulnerabilidad social. Los pequeños municipios de la provincia de Girona y la ciudad de Olot ante el reto de la cohesión social

Abstract

The bursting of the real estate bubble in 2008 triggered a widespread socio-economic crisis that particularly affected Spanish cities and towns. It was a crisis that spread to countries all over the world, but especially to European countries with high levels of social protection. Inequality, the risk of social exclusion and poverty increased and vulnerability was perceived to be widespread. We could say that, for the first time in years, the crisis had spread to a part of the population that seemed immune until now. This is a doctoral thesis by compendium of publications that aims to find out how non-metropolitan environments reacted to the socio-economic crisis of 2008. To this end, through three academic articles, it offers a reading of how innovation, poverty and vulnerability help to understand their social reality, but also allows us to make an interpretation of what the future challenges may be in terms of social cohesion. Even more so, if we take into account that we are recently emerging from one of the biggest crises we have seen in recent times: that of COVID-19. Based on these premises, the different case studies analyse empirically the innovative potential of six small municipalities in the province of Girona, how the consequences of the crisis have translated in terms of poverty and vulnerability in a specific territory (the city of Olot), and how a community mediation programme can help to strengthen the organisation of housing groups and whether this is sufficient to address vulnerability. The results, based on the cases analysed, show the need for new responses to increasing fragility and vulnerability that emphasise the collective. At the same time, non-metropolitan settings can act as an engine for shaping new realities and fraternities. But this is not an easy task, as social cohesion tends to suffer as vulnerability increases

L’esclat de la bombolla immobiliària de 2008 va provocar una crisis socioeconòmica generalitzada que va afectar especialment als municipis i ciutats espanyoles. Es tractava d’una crisis que s’estenia per tots els països del món però de forma especial als països europeus a on precisament hi havia alts nivells de protecció social. Ens trobem doncs, amb un augment considerable de la desigualtat, del risc d’exclusió social i de pobresa, i es percebia una generalització de la vulnerabilitat. Podríem dir que, per primera vegada en anys, la crisis s’havia estes a una part de la població que semblava que tenia certa immunitat fins el moment. Precisament, aquesta és una tesi doctoral per compendi de publicacions que té per objectiu conèixer com van reaccionar els entorns no metropolitans a la crisi socioeconòmica del 2008. Per això, a través de tres articles acadèmics, s'ofereix una lectura a com la innovació, la pobresa i la vulnerabilitat ajuden a entendre la seva realitat social, però també ens permet fer una interpretació de quins poden ser els reptes de futur en termes de cohesió social. Més, si tenim en compte que recentment ens trobem sortint d'una de les crisis més grans que hem vist en els últims temps: la de la COVID-19. A partir d'aquestes premisses, els diferents estudis de cas analitzen de manera empírica, el potencial innovador de sis municipis petits de la província de Girona, com s'han traduït les conseqüències de la crisi en termes de pobresa i vulnerabilitat en un territori concret (la ciutat d'Olot), i com un programa de mediació comunitària pot ajudar a enfortir l'organització en els grups d’habitatges i si això és suficient per abordar la vulnerabilitat. Els resultats, a partir dels casos analitzats, mostren la necessitat de buscar noves respostes davant de la creixent fragilitat i vulnerabilitat. Respostes que posin l'accent en allò col·lectiu. Alhora, els entorns no metropolitans poden exercir de motor per configurar noves realitats i fraternitats. Però no és una tasca fàcil, ja que davant de l'augment de la vulnerabilitat, la cohesió social tendeix a ressentir-se