Moral Progress in Linguistic Pragmatism: On the Rortyan advocacy for greater human solidarity

Abstract

Aquest estudi es proposa interrogar-se sobre la noció de progrés moral en el marc del pragmatisme lingüístic de Richard Rorty per tal de contribuir en el debat acadèmic actual a l’entorn d’aquest concepte. Al temps que recolza les seves aportacions en una perspectiva generalment anti-essencialista, antirealista i antirepresentacional inspirada per Dewey, Rorty és cèlebre pel sever escepticisme sobre l’objectivitat moral. Això no obstant, es mostra optimista quant a la possibilitat del progrés moral, que vincula a una expansió de la solidaritat humana. L’estudi prova d’il·lustrar de quina manera aquestes posicions aparentment confrontades es poden conceptualitzar i combinar. Alhora, espera poder defensar una perspectiva cautelosament optimista que emfasitzi la rellevància d’una noció robusta de progrés moral per a l’acció i la interacció humanes moralment desitjables. La recerca comença amb una anàlisi de la pròpia idea de progrés moral dintre la perspectiva rortyana, bo i arrenglerant-la amb una imatge més àmplia de caire pragmatista, per tal de suggerir un marc idoni per comprendre-la. D’acord amb la proposta global de Rorty, l’estudi es concentra particularment en el paper del llenguatge, entès com a condició limitant i com a “eina”, en el canvi moral adreçat a la millora. Aquest prisma, tal com apunta la investigació, és especialment adient per conceptualitzar el progrés moral en l’actualitat i en la nostra era. L’estudi conclou que es pot defensar la idea rortyana de progrés moral si es conceptualitza de manera pragmàtica com un potencial humà assolible. Més enllà, conclou que la solidaritat humana en expansió és una noció convincent sobre la qual recolzar una defensa pragmatista de la idea de progrés moral, sempre que plantegi seriosament la noció d’humà —a diferència d’allò que Rorty sembla suggerir.

This work aims to contribute to the contemporary academic debate around the notion of moral progress by drawing on the linguistic pragmatist account of Richard Rorty. While grounding his views in a generally anti-essentialist, antirealist and antirepresentationalist Deweyan-inspired stance, Rorty is famously sceptical about moral objectivity; simultaneously, he advocates an optimistic perspective about the possibility of moral progress, which he links to an expansion of human solidarity. This study intends to shed light on how these two seemingly contrasting positions may be conceptualized and combined. At the same time, it aims to defend a cautiously optimistic account emphasizing the significance of a robust notion of moral progress for morally desirable human action and interaction. The research begins with an analysis of the very idea of moral progress within the Rortyan account by aligning it with a broader pragmatistleaning picture and suggesting a framework of how to comprehend it. Following Rorty’s proposal, it will particularly focus on the role language plays, both as a limiting condition and a “tool” in moral change for the better. This angle – the research suggests – is particularly cogent for conceptualizing moral progress in the current context. The study concludes that the Rortyan idea of moral progress can be defended, assuming it is pragmatically conceptualized as an achievable human potential. It further concludes that expanding human solidarity is a compelling notion to ground a pragmatist defence of the idea of moral progress, granted that – differently to what Rorty seems to suggest – it takes the notion of the human seriously.