Anàlisi crítica de les tendències en el consum hospitalari d’antimicrobians a Catalunya

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: Diversos estudis han relacionat el consum d’antibacterians amb l’aparició de resistències microbianes. El seguiment continuat del consum d’antimicrobians, a nivell hospitalari i utilitzant unitats de mesura estandarditzades, ha esdevingut una part essencial dels programes institucionals d’ús racional i prudent dels antibiòtics, dirigits a la contenció de la resistència microbiana. A Catalunya no s’havia endegat cap iniciativa per posar en marxa un sistema unificat de mesura pel conjunt d’hospitals d’aguts catalans. HIPÒTESIS: L’establiment d’un sistema estandarditzat de vigilància del consum hospitalari d’antimicrobians a Catalunya és factible a mig termini. Aquest sistema permetria disposar i analitzar dades específiques de cada centre, dades agregades totals i per tipus d’hospital i alhora, conèixer les tendències de consum en el temps dels diferents antimicrobians. OBJECTIUS: • Posar en marxa i consolidar un sistema estable de monitoratge estandarditzat del consum d’antimicrobians als hospitals d’aguts de Catalunya. • Conèixer i analitzar el consum anual de cada hospital, a nivell global i per àrees d’hospitalització, de les diferents famílies i grups d’antimicrobians. • Conèixer i analitzar les dades de consum agregades i les tendències temporals d’aquests consums, ajustades per diferents denominadors. • Establir comparacions entre centres i entre països.

MÈTODES: Estudi descriptiu i longitudinal del consum d’antibacterians i antimicòtics en hospitals catalans, emprant la metodologia ATC/DDD i utilitzant les DDD/100 estades (DDD/100 e) com a unitat de mesura principal i les DDD/100 altes (DDD/100 a) com a unitat de mesura complementaria.

Els hospitals s’estratifiquen, segons el nombre de llits, en tres grups: I (> 500 llits), II (200- 500 llits) i III (< 200 llits). Gestió de les dades a càrrec del Centre Coordinador del programa VINCat.

PRINCIPALS RESULTATS: • Un total de 45 hospitals participaren l’any 2008, arribant als 66 centres el 2016, un 91 % dels hospitals no pediàtrics de la XHUP. • Es realitzaren anualment tres tipus d’informes: un d’extens, amb les dades agregades de tota Catalunya i separades per grups d’hospitals, un altre de resumit i un tercer, amb les dades individuals de cada hospital calculades en ambdues unitats de mesura. • El consum mitjà d’antibacterians del període 2008-2016 fou de 82.45 DDD/100 e a nivell global, 144.89 en UCI, 82.45 en serveis mèdics i 77.85 en serveis quirúrgics. Els grups de fàrmacs més utilitzats (a nivell global i expressat en DDD/100 e) foren les penicil·lines (32.24), seguit de les cefalosporines (13.59), quinolones (12.67), nous antiestafilocòccics (7.00) i carbapenems (5.09). El consum global d’antibacterians, de 2008 a 2016, s’incrementà un 10.24 % (P<0.001) calculat en DDD/100 e però es mantingué estable (-0.87 %, P=0.051) en DDD/100 a. • El consum mitjà d’antimicòtics durant el període 2008-2016 fou de 2.76 DDD/100 e a nivell global i de 14.44 DDD/100 e en UCI. Els azols representaren més d’un 80 % del consum total. El consum global d’antimicòtics, de 2008 a 2016, augmentà un 18.50 % (P=0.276) calculat en DDD/100 e. • Per grups d’hospitals, el consum global d’antibacterians i d’antimicòtics, calculat en DDD/100 e, fou de 91.19 i 4.29 en el Grup I, 77.79 i 2.28 en el Grup II i 74.56 i 1.36 en el Grup III, respectivament. • A nivell de la UE, l’any 2016, el consum d'antibacterians varià des de 48.89 DDD/100 e a Bèlgica fins a 97.33 DDD/100 e a Dinamarca.

CONCLUSIONS: • Aquest estudi ha demostrat la factibilitat de posar en marxa i consolidar un sistema estable de monitoratge estandarditzat del consum d’antimicrobians als hospitals d’aguts de Catalunya, permetent comparacions dins del propi hospital, entre hospitals i entre països.

• La col·laboració activa dels centres hospitalaris i la tasca continuada d’un centre coordinador responsable de la gestió de les dades han estat fonamentals per l’èxit del programa. • Els informes periòdics han esdevingut una eina de gestió molt valuosa pels centres, facilitant l’aplicació i monitoratge de les seves polítiques internes d’antibiòtics i el “benchmarking”. • El consum d’antibacterians i d’antimicòtics en els hospitals grans, tant a nivell global com en els serveis medicoquirúrgics, va ser superior als de mida inferior. Tanmateix, es va observar una àmplia dispersió entre centres, inclús entre hospitals del mateix grup. • El consum d’antibacterians en les UCI fou gairebé el doble dels serveis medicoquirúrgics. En el cas dels antimicòtics, aquest consum fou més de sis vegades superior. • El consum global d’antibacterians, de 2008 al 2016, s’incrementà un 10.24 % a nivell hospitalari (DDD/100 estades) però no a nivell dels pacients (DDD/100 altes). Es veu necessària la utilització de diferents denominadors per poder interpretar adequadament les tendències temporals. • Globalment, les penicil·lines foren el subgrup d’antibiòtics més utilitzats en tots els tipus d’hospitals, tot i que el seu consum mostra una tendència temporal negativa. • És destacable l’augment continuat del consum de carbapenèmics i de nous antibiòtics amb activitat en front del SARM, observat en els tres grups d’hospitals, utilitzant les DDD/100 estades i les DDD/100 altes. • Tot i la tendència de substitució dels antimicòtics antics pels més nous, el fluconazole mantingué el seu consum i fou sempre el més utilitzat. • Les xifres globals de consum a Catalunya son comparables a les d’altres països de la UE amb registres similars.