Social class, life stories and English learning: critical realist case studies from Barcelona

Abstract

En els últims anys, la investigació de l’aprenentatge de l’anglès en relació amb la classe social a Espanya s’ha centrat en l’àrea on és més fàcilment identificable: l’educació primària i secundària. La investigació que n’explora la relació entre la classe social i l’aprenentatge fora del sistema educatiu és escassa. De la mateixa manera, també ho són els estudis relatius a l’actitud dels adults cap a la classe social i les desigualtats de classe en l’educació del context espanyol. La present tesi qualitativa contribueix a abordar aquesta llacuna, tot explorant biografies així com experiències i actituds relacionades tant amb la classe social com amb l’aprenentatge de l’anglès entre tres grups diferents de participants adults (un total de vint-i-tres) en el context de Barcelona, Espanya.

Els grups de participants es classifiquen segons les àmplies agrupacions ocupacionals de Robert Reich (1992); és a dir, els in-person servers (aquells que realitzen tasques senzilles i repetitives en presència del consumidor a canvi d’un salari per hora) i dels symbols analysts (professionals qualificats tant en la identificació de problemes com en la seva intermediació i resolució). Aquest estudi compta, d’una banda, amb un total de sis symbols analysts (advocats, un enginyer mecànic i un gestor de riscos financers), i de l’altra, amb un total de sis in-person servers (la majoria personal de restauració, a més del propietari d’un restaurant i del recepcionista d’un hotel). Un tercer grup de participants es composa d’onze estudiants de primer curs d’ADE d’una universitat privada de Barcelona (considerats aquí futurs symbols analysts). Per a la recopilació de dades es van dur a terme entrevistes biogràfiques dels grups de in-person servers i dels symbols analysts, mentre que amb els estudiants de la universitat privada es va celebrar un grup de discussió. El marc metodològic adoptat per a l’anàlisi de dades va ser el de la Teoria del Posicionament (TP) de van Langenhove i Harré (1999), mentre que l’enfocament epistemològic que va sustentar el disseny general de l’estudi va ser el del realisme crític (p. ex. Bhaskar, 2014). Les preguntes d’investigació exploren tres àrees principals, observant com els participants donen sentit a les seves experiències i com es posicionen a si mateixos i als altres en termes de 1) diverses dimensions de classe social i privilegi 2) el paper de l’anglès en les seves vides i en el món que els envolta i 3) la influència de les dimensions de classe i l’autoresponsabilitat en l’aprenentatge de l’anglès.

Les troballes mostren que, si bé tots els participants avui porten una vida de classe mitjana, només els dos participants que s’autoidentifiquen com a provinents de famílies de classe treballadora mencionen explícitament la seva (anterior) classe social, cosa que corrobora investigacions prèvies que suggereixen que la pertinença a la classe mitjana és rarament motiu d’orgull (p. ex. Friedman et al., 2021). En la mateixa línia, també corrobora la present investigació el fet que la majoria dels participants que tenien un alt nivell d’anglès describissin el seu domini de l’idioma com a autodidacta, juntament amb la negació de la inversió dels pares i del privilegi de la classe mitjana ordinària. Es va constatar que la nacionalitat tenia una influència important en la mobilitat social dels participants nascuts fora d’Europa (d’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica), que van patir una devaluació dels seus recursos i capital en traslladar-se a Espanya.

La llengua anglesa va sorgir com un marcador de prestigi social i ciutadania global. L’aprenentatge de l’anglès va ser àmpliament percebut pels participants com una inversió professional, mentre que es va observar que la manca de coneixements de l’idioma representava una càrrega per a alguns participants més joves, així com un motiu de vergonya tant per ells mateixos com per d’altres a Espanya. Quant a la influència de les dimensions de la classe social i l’autoresponsabilitat, un petit nombre de participants nega la possibilitat de desigualtat en l’aprenentatge de l’anglès a Espanya. D’altra banda, alguns adopten el que jo anomeno una “postura sociologista” que mostra una comprensió de la desigualtat en l’educació, convençuts de la importància del capital econòmic per a l’èxit de l’aprenentatge de l’anglès. Altres participants reconeixen l’existència de desigualtats en l’aprenentatge de la llengua anglesa, a la vegada que verbalitzen tòpics comuns sobre la importància de la motivació i el caràcter. S’argumenta aquí que la reproducció de tals trops neoliberals esborra qualsevol comprensió vertadera de la desigualtat en l’educació.

En los últimos años, la investigación del aprendizaje del inglés en relación con la clase social en España se ha centrado en el área donde es más fácilmente identificable: la educación primaria y secundaria. La investigación que explora la relación entre la clase social y el aprendizaje del inglés fuera del sistema educativo es escasa. Del mismo modo, también lo son los estudios relativos a la actitud de los adultos hacia la clase social y las desigualdades de clase en la educación del contexto español. La presente tesis cualitativa contribuye a abordar esta laguna, explorando biografías, así como experiencias y actitudes relacionadas tanto con la clase social como con el aprendizaje del inglés entre tres grupos diferentes de participantes adultos (un total de veintitrés) en el contexto de Barcelona, España. Los grupos de participantes se clasifican según las amplias agrupaciones ocupacionales de Robert Reich (1992); es decir, los in-person servers (los que realizan tareas sencillas y repetitivas en presencia del consumidor a cambio de un salario por hora) y los symbols analysts (profesionales cualificados tanto en la identificación de problemas como en su intermediación y resolución). Este estudio cuenta, por un lado, con un total de seis symbols analysts (abogados, un ingeniero mecánico y un gestor de riesgos financieros) y por el otro, con un total de seis in-person servers (la mayoría personal de restauración, además del propietario de un restaurante y del recepcionista de un hotel). Un tercer grupo de participantes se compone de once estudiantes de primer curso de ADE de una universidad privada de Barcelona (considerados aquí futuros symbols analysts). Para la recopilación de datos se llevaron a cabo entrevistas biográficas de los grupos de in-person servers y los symbols analysts, mientras que con los estudiantes de la universidad privada se celebró un grupo de discusión. El marco metodológico adoptado para el análisis de datos fue el de la Teoría del Posicionamiento (TP) de van Langenhove y Harré (1999), mientras que el enfoque epistemológico que sustentó el diseño general del estudio fue el del realismo crítico (p. ej. Bhaskar, 2014). Las preguntas de investigación exploran tres áreas principales, observando cómo los participantes dan sentido a sus experiencias y cómo se posicionan a sí mismos y a los demás en términos de 1) varias dimensiones de clase social y privilegio 2) el papel del inglés en sus vidas y en el mundo que les rodea y 3) la influencia de las dimensiones de clase y la autorresponsabilidad en el aprendizaje del inglés. Los hallazgos muestran que, si bien todos los participantes llevan hoy una vida de clase media, solo los dos participantes que se autoidentifican como provenientes de familias de clase obrera mencionan explícitamente su (anterior) clase social, corroborando así investigaciones previas que sugieren que la pertenencia a la clase media rara vez es motivo de orgullo (p. ej. Friedman et al., 2021). También corroborando la investigación existente, los participantes que tenían un alto nivel de inglés describieron en su mayoría su dominio del idioma como autodidacta, junto con la negación de la inversión de los padres y del privilegio de la clase media ordinaria. Se constató que la nacionalidad tenía una influencia importante en la movilidad social de los participantes nacidos fuera de Europa (de Sudamérica y el norte de África), cuyos recursos y capital de clase media se devaluaron al trasladarse a España.

La lengua inglesa surgió como un marcador de prestigio social y ciudadanía global. El aprendizaje del inglés fue ampliamente percibido por los participantes como una inversión profesional, mientras que se observó que la falta de conocimientos del idioma representaba una carga para algunos participantes más jóvenes, así como un motivo de vergüenza tanto para ellos mismos como para otros en España. En cuanto a la influencia de las dimensiones de la clase social y la autorresponsabilidad, un pequeño número de participantes niega la posibilidad de desigualdad en el aprendizaje del inglés en España. Por otro lado, algunos adoptan lo que yo llamo una "postura sociologista" que muestra una comprensión de la desigualdad en la educación, convencidos de la importancia del capital económico para el éxito del aprendizaje del inglés. Otros participantes reconocen la existencia de desigualdades en el aprendizaje de la lengua inglesa, al tiempo que verbalizan tópicos comunes sobre la importancia de la motivación y el carácter. Se argumenta aquí que la reproducción de tales tropos neoliberales borra cualquier comprensión verdadera de la desigualdad en la educación.

In recent years, research on English language learning and social class matters in Spain has focused on the place where it is most readily identifiable – primary and secondary school education. Research exploring the relationship between social class and English learning outside the education system is sparse. Equally, little research explores attitudes among adults to social class and class inequalities in education in the Spanish context. The present qualitative thesis contributes to addressing this gap, exploring life stories, experiences and attitudes relating to both social class and English learning among three different adult participant groups (a total of twenty-three participants) in the context of Barcelona, Spain.

Participant groups are categorized according to Robert Reich’s (1992) broad occupational groupings of in person-servers (those who do simple and repetitive tasks for hourly pay) and symbols analysts (professionals skilled in problem-solving, -identifying, and brokering). In this study, symbols analysts, with a total of six, included lawyers, one mechanical engineer and a risk manager in investment banking, while in-person servers, also six in total, included mostly restaurant staff, a restaurant owner, and a hotel receptionist. A third participant group consisted of eleven first year business students at a private university in Barcelona (here considered future symbols analysts). A life story interview approach was taken to data collection among the in-person server and symbols analyst groups, while a focus group was held with the private university students. The methodological framework adopted for data analysis was van Langenhove and Harré’s (1999) Positioning Theory (PT), while the epistemological approach underpinning the overall study design was that of critical realism (e.g. Bhaskar, 2014). Research questions explore three main areas, looking at how participants make sense of their experiences and position both themselves and others in terms of 1) social class dimensions and privilege 2) the role of English in their lives and the world around them and 3) the influence of social class dimensions and self-responsibility in English language learning.

Findings show that while all participants today lead middle class lives, only the two participants who self-identify as having working-class family backgrounds explicitly mention their (past) class status, corroborating previous research which suggests that middle classness is rarely celebrated (e.g. Friedman et al., 2021). Also corroborating existing research, participants who were highly proficient in English for the most part described their language proficiency as self-cultivated, coupled with denial of parental investment and ordinary middle-class privilege. Nationality was found to have important bearings on class mobility for participants born outside Europe (from South America and North Africa), whose middle-class resources and capital had been devalued upon moving to Spain.

English language emerged as a marker of social prestige and global citizenship. English learning was widely perceived by participants as a career investment, while lack of English competence was found to represent a burden for some younger participants, as well as a source of shaming the self and other in Spain. In terms of the influence of class dimensions and self-responsibility, a small number of participants deny the possibility of inequality in English language education in Spain. On the other hand, some adopt what I call a ‘sociologist like stance’ displaying an understanding of inequality in education, convinced of the importance of economic capital to successful English learning. Other participants acknowledge the existence of inequality in English language education, while at the same time verbalising common platitudes about the importance of motivation and character. It is argued here that reproduction of such neoliberal tropes erases any true understanding of inequality in education.