Migraciones internas y desigualdades sociales en salud: el caso de las migraciones hacia la Comunidad Autónoma del País Vasco en las décadas de 1950 a 1970

Autor/a

Martín Roncero, Unai

Director/a

Jansà i López del Vallado, Josep M., 1960-

Bolibar i Ribas, Ignasi

Tutor/a

Puig Reixach, Maria Teresa

Data de defensa

2023-03-20

Pàgines

202 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública

Resum

Introducció i objectiu: Durant el període de 1950 a 1970 van arribar al País Basc més de mig milió de persones des d’altres indrets de l’Estat espanyol. Aquesta tesis parteix del marc teòric dels determinants socials de la salut i té com a objectiu analitzar les desigualtats socials en salut entre la població migrada des de la resta de l’Estat i la nascuda al País Basc al voltant de la dècada de 2010. Per fer-ho, s’analitzen les desigualtats en l’estat de salut i la mortalitat, la seva evolució temporal i comparació amb les ocorregudes en altres territoris de l’Estat espanyol amb característiques similars. Així mateix, s’analitzen les desigualtats en els determinants socials de la salut més rellevants segons el lloc de naixement, així com l’herència d’aquestes desigualtats per part de la següent generació –fills i filles de la població migrada-. Metodologia: Per una part, s’han realitzat diferents estudis transversals i un de tendència temporal a patir de l’anàlisi de diferents enquestes poblacionals (6 edicions de l’Enquesta de Salut del País Basc, l’Enquesta de Condicions de Vida d’Euskadi i les enquestes de salut de Catalunya, Madrid i Comunitat Valenciana). Així mateix, s’ha realitzat un estudi exploratori ecològic per estudiar les desigualtats en mortalitat, entorns residencials i la segregació a l’espai. Resultats: Les persones nascudes a la resta de l’Estat que van emigrar al País Basc entre les dècades de 1950 i 1970 van presentar un pitjor estat de salut que les persones autòctones. Aquestes desigualtats es van produir tant en homes com en dones i després d’ajustar per edat (mala salut percebuda: RP(homes) = 1,31; IC95 %: 1,12; 1,53; RP(dones) = 1,42; IC95 %: 1,26; 1,62). L’efecte del lloc de naixement sobre la salut es va explicar, només en part, per la pitjor posició social de les persones migrades. Les desigualtats s’han mantingut constants durant el període analitzat i la mala salut va ser en tots els anys més d’un 20% superior en les persones migrades. El patró de desigualtat en salut al País Basc va ser similar al de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Tanmateix, no es van trobar diferències en la mortalitat de les persones autòctones i migrades. Les persones migrades van presentar, en termes generals, una pitjor situació que les persones autòctones en relació amb els determinants socials de la salut seleccionats, tot i que no tots van mostrar un patró consistent. Per últim, tot i que de manera menys intensa que en el cas dels seus progenitors, els resultats mostren que els fills i filles de persones migrades van presentar un pitjor estat de salut i uns determinants socials de la salut més adversos. Conclusions: El lloc de naixement de la població entre 50 y 79 anys al País Basc constitueix un eix rellevant de desigualtat en salut, pel que les persones migrades de la resta de l’Estat a mitjans del segle passat, i el seus descendents, tenen un pitjor estat de salut que les persones autòctones, tot i que la mortalitat no ha estat més freqüent entre elles. Aquest eix de desigualtats és d’enorme importància, tant per la seva magnitud –prop de la meitat de les persones adultes al País Basc han nascut a un altre lloc de l’Estat espanyol o és descendent de la població migrada-, com pel fet de ser un eix de desigualtat escassament estudiat i considerat al debat públic. A més, els resultats d’aquest treball proporcionen coneixement rellevant per la comprensió dels efectes prolongats de les experiències migratòries sobre la salut física i mental dels seus protagonistes i descendents.


Introducción y objetivo: En el periodo de 1950 a 1970 llegaron al País Vasco más de medio millón de personas desde otros lugares del Estado español. Esta tesis parte del marco de los determinantes sociales de la salud y tiene como objetivo analizar las desigualdades sociales en salud entre la población migrada desde el resto del Estado y la nacida en el País Vasco alrededor de la década de 2010. Para ello, se analizan las desigualdades en el estado de salud y la mortalidad, su evolución temporal y comparación con las ocurridas en otros territorios del Estado español de características similares. Asimismo, se analizan las desigualdades en los determinantes sociales de la salud más relevantes por lugar de nacimiento, así como la herencia de estas desigualdades por parte de la siguiente generación –hijos e hijas de la población migrada-. Metodología: Por una parte, se llevaron a cabo diferentes estudios transversales y uno de tendencia temporal a partir del análisis de diferentes encuestas poblacionales (6 ediciones de la Encuesta de salud del País Vasco, la Encuesta de Condiciones de Vida de Euskadi y las encuestas de salud de Catalunya, Madrid y Comunidad Valenciana). Asimismo, se ha llevado a cabo un estudio exploratorio ecológico para estudiar las desigualdades en mortalidad, entornos residenciales y la segregación en el espacio. Resultados: Las personas nacidas en el resto del Estado que emigraron al País Vasco durante las décadas de entre 1950 y 1970 presentaron un peor estado de salud que las personas autóctonas. Estas desigualdades se produjeron tanto en hombres como en mujeres y tras ajustar por edad (mala salud percibida: RP(hombres) = 1,31; IC95 %: 1,12; 1,53; RP(mujeres) = 1,42; IC95 %: 1,26; 1,62). El efecto del lugar de nacimiento sobre la salud se explicó, sólo en parte, por la peor posición social de las personas migradas. Las desigualdades se han mantenido constantes en el periodo analizado y la mala salud fue todos en todos los años más de un 20 % superior en las personas migradas. El patrón de desigualdad en salud en el País Vasco fue similar al de Madrid, Catalunya y la Comunidad Valenciana. Sin embargo, no se encontraron diferencias en la mortalidad de las personas autóctonas e inmigradas. Las personas inmigradas presentaron, en términos generales, una peor situación que las personas autóctonas en relación con los determinantes sociales de la salud seleccionados, aunque no todos ellos mostraron un patrón consistente. Por último, aunque de manera menos intensa que en el caso de sus progenitores, los resultados muestran que los hijos e hijas de personas inmigradas presentaron un peor estado de salud y unos determinantes sociales de la salud más adversos. Conclusiones: El lugar de nacimiento de la población de entre 50 y 79 años en el País Vasco constituye un relevante eje de desigualdad en salud, por el cual las personas migradas del resto del Estado a mediados del siglo pasado, y sus descendientes, tienen un peor estado de salud que las personas autóctonas, aunque la mortalidad no ha sido más frecuente entre ellas. Este eje de desigualdad es de enorme importancia, además de por su magnitud —cerca de la mitad de las personas adultas en el País Vasco ha nacido en otro lugar del Estado español o es descendiente de la población migrada—, por el hecho de ser un eje de desigualdad escasamente estudiado y considerado en el debate público. Además, los resultados del trabajo proporcionan conocimiento relevante para la comprensión de los efectos prolongados de las experiencias migratorias sobre la salud física y mental de sus protagonistas y descendientes.


Introduction: In the period from 1950 to 1970, more than half a million people arrived in the Basque Country from other parts of Spain. This thesis is based on the framework of the social determinants of health and aims to analyze social inequalities in health between the population migrated from the rest of Spain and those born in the Basque Country around the decade of 2010. Inequalities in health status and mortality are analyzed, their evolution observed over time and comparisons made with other migratory experiences of similar characteristics in other territories of Spain. Likewise, inequalities in the most relevant social determinants of health by place of birth are analyzed, as well as the inheritance of these inequalities by the next generation —sons and daughters of the migrated population—. Methodology: On the one hand, different cross-sectional studies were carried out, as well as a temporal trend study, all based on the analysis of different population surveys (6 editions of the Basque Country Health Survey, the Euskadi Living Conditions Survey and the Health Surveys of Catalonia, Madrid and the Valencian Community). Likewise, an ecological exploratory study has been carried out to study inequalities in mortality, residential environments and segregation in space. Results: The results show that people born in the rest of the state who emigrated to the Basque Country during the decades between 1950 and 1970 presented a worse health status than native people. These inequalities occurred in both men and women and after adjusting for age (perceived poor health: PR(men)=1.31; CI95%: 1.12; 1.53; PR(women)=1.42; CI95 %: 1.26, 1.62). The effect of the place of birth on health was explained, in part, by the worse social position of people born in the rest of the State. The inequalities in both sexes have remained constant, with ill health being more than 20% higher in migrants compared to natives throughout the period analyzed. The pattern of inequality in health in the Basque Country is similar to the pattern in Madrid, Catalonia and the Valencian Community. Regarding mortality, no differences were found in the rates between the census trucks with a higher or lower percentage of people over 45 years of age born outside the Basque Country. Immigrants presented, in general terms, a worse situation than native people in relation to the selected social determinants of health, although not always in a consistent pattern. Finally, although less clearly than for their parents, the results show that the sons and daughters of immigrants had a worse health status and social determinants of health. Conclusions: The place of birth of the population between 50 and 79 years of age in the Basque Country is a relevant axis of inequality in health, since people who migrated from the rest of Spain in the middle of the last century, and their descendants, have a worse health than native people. Mortality, however, has not been more frequent among the migrated population. This axis of inequality is of great importance, not only because nearly half of the adults in the Basque Country were born elsewhere in Spain -or are descendants of the migrated population-, but also because this reality has been scarcely studied and considered in the public debate. For this reason, the results have an important implication for social and health policies. In addition, the results provide relevant knowledge for understanding the prolonged effects of migratory experiences on the physical and mental health of its protagonists and descendants.

Paraules clau

Desigualtats en salut; Desigualdades en salud; Health inequalities; Migració; Migración; Migration; País Basc; Pais Vasco; Basque Country

Matèries

0 - Generalitats

Àrea de coneixement

Ciències Socials

Documents

umr1de1.pdf

2.375Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)