Gastronomy Tourism, Cultural Heritage, and Quality of Life: Evidences from Taiwan and Catalonia

Abstract

La tesi, per compendi d’articles, té com a finalitat dilucidar la relació entre el turisme gastronòmic, el patrimoni cultural i la qualitat de vida. S’hi apliquen quatre marcs teòrics en dos casos d’estudi de regions amb antecedents similars: Taiwan i Catalunya. S’analitzen les opinions a TripAdvisor sobre experiències turístiques centrades en el menjar en aquelles regions per avaluar la satisfacció i el benestar subjectius dels turistes després de les experiències. Els resultats mostren que 1) el turisme gastronòmic centrat en el patrimoni gastronòmic té un impacte positiu a les destinacions turístiques i que els habitants locals continuen sent la força principal en el manteniment d’aquest patrimoni; 2) si les expectatives dels turistes coincideixen amb les seves experiències reals, les destinacions aconsegueixen la satisfacció i el benestar dels visitants, la seva fidelització al lloc i es genera un boca-orella positiu; 3) als restaurants d’alt nivell les percepcions de les experiències gastronòmiques es basen en la qualitat dels aliments, l’ambient del menjador y el servei, amb una satisfacció i lleialtat altes tant a Taiwan com a Catalunya; 4) als restaurants amb estrelles Michelin, augmentar la satisfacció dels clients, mantenir els que repeteixen i atraure’n de nous és més important que obtenir més estrelles, i 5) les classes de cuina poden proporcionar experiències educatives entretingudes, estètiques i escapistes; estimular el desenvolupament del gust i l’adquisició de coneixements i habilitats especials, i millorar la qualitat de vida en augmentar la salut física i mental dels participants, i la comunicació interpersonal. En conclusió, independentment de les diferències en les estratègies de marca i màrqueting de les destinacions, els suggeriments dels turistes i les millores dutes a terme per les indústries turístiques poden ajudar a crear un entorn per a experiències gastronòmiques que satisfaci millor les necessitats dels clients i, per tant, beneficiï tant els turistes com les indústries turístiques.

La tesis, por compendio de artículos, tiene por finalidad dilucidar la relación entre el turismo gastronómico, el patrimonio cultural y la calidad de vida. Se aplican cuatro marcos teóricos en dos casos de estudio de regiones con antecedentes similares: Taiwán y Cataluña. Se analizan las opiniones en TripAdvisor sobre experiencias turísticas centradas en la comida en aquellas regiones para evaluar la satisfacción y bienestar subjetivos de los turistas después de las experiencias. Los resultados muestran que 1) el turismo gastronómico centrado en el patrimonio gastronómico tiene un impacto positivo en los destinos turísticos y que los habitantes locales siguen siendo la fuerza principal en el mantenimiento de este patrimonio; 2) si las expectativas de los turistas coinciden con sus experiencias reales, los destinos alcanzan la satisfacción y el bienestar de los visitantes, su fidelización al lugar y se genera un boca a boca positivo; 3) en los restaurantes de alto nivel las percepciones de las experiencias gastronómicas se basan en la calidad de los alimentos, el ambiente del comedor y el servicio, con una satisfacción y lealtad altas tanto en Taiwán como en Cataluña; 4) en los restaurantes con estrellas Michelin, aumentar la satisfacción de los clientes, mantener a los que repiten y atraer nuevos clientes es más importante que obtener más estrellas, y 5) las clases de cocina pueden proporcionar experiencias educativas entretenidas, estéticas y escapistas; estimular el desarrollo del gusto y la adquisición de conocimientos y habilidades especiales; y mejorar la calidad de vida al aumentar la salud física y mental de los participantes, y la comunicación interpersonal. En conclusión, independientemente de las diferencias en las estrategias de marca y marketing de los destinos, las sugerencias de los turistas y las mejoras llevadas a cabo por las industrias turísticas pueden ayudar a crear un entorno para experiencias gastronómicas que satisfaga mejora las necesidades de los clientes y, por tanto, beneficie tanto a los turistas como a las industrias turísticas.

The thesis, through a compendium of articles, aims to elucidate the relationship between gastronomic tourism, cultural heritage, and quality of life. Four theoretical frameworks are applied in two case studies of regions with similar backgrounds: Taiwan and Catalonia. Reviews on TripAdvisor about food-focused tourism experiences in those regions are analyzed to evaluate tourists' subjective satisfaction and well-being after the experiences. The results show that 1) gastronomic tourism focused on gastronomic heritage has a positive impact on tourist destinations and that local inhabitants remain the main force in maintaining this heritage; 2) if tourists' expectations coincide with their real experiences, the destinations achieve the satisfaction and well-being of visitors, their loyalty to the place and positive word of mouth is generated; 3) in high-end restaurants, perceptions of gastronomic experiences are based on the quality of the food, the dining room atmosphere and the service, with high satisfaction and loyalty in both Taiwan and Catalonia; 4) in Michelin-starred restaurants, increasing customer satisfaction, keeping repeat customers, and attracting new customers is more important than earning more stars, and 5) cooking classes can provide entertaining, aesthetic, and escapist educational experiences; stimulate the development of taste and the acquisition of special knowledge and skills; and improve quality of life by increasing participants' physical and mental health, and interpersonal communication. In conclusion, regardless of differences in destination branding and marketing strategies, tourists' suggestions and improvements made by tourism industries can help create an environment for dining experiences that better meet customers' needs and, therefore, benefit both tourists and tourism industries.