dc.contributor
Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
dc.contributor.author
Lehrer Coriat, Eduardo
dc.date.accessioned
2024-01-12T09:53:49Z
dc.date.available
2024-01-12T09:53:49Z
dc.date.issued
2021-10-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/689750
dc.description
Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional
ca
dc.description.abstract
[cat] Introducció: la hiperhidrosi craniofacial i el rubor manifesten una disfunció del
sistema nerviós autònom. Segons les referències disponibles a data d’avui,
hi ha una mancança d’adherència als tractaments realitzats, potencialment a
causa de falta d’eficàcia.
Objectiu:
L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar l’eficàcia del tractament de
la hiperhidrosi craniofacial i el rubor mitjançant un bloqueig del gangli
esfenopalatí comparant dues tècniques diferents.
Metodologia:
Tots els pacients amb hiperhidrosi craniofacial o rubor (n=25) varen ser
aleatoritzats en una proporció de 1:3 en dos grups diferents; 1) aplicació de
lidocaïna tòpica (LT) sota visió endoscòpica a l’àrea de projecció del gangli
esfenopalatí (n=7); ó 2) injecció de lidocaïna (LI) al gangli esfenopalatí sota
visió endoscòpica (n=18). La hiperhidrosi craniofacial, el rubor, la rinorrea,
l’obstrucció nasal i la detecció de pèrdues del gust i olfacte varen ser
valorades per escala visual analògica (EVA). Es van emprar endoscòpia
nasal, rinometria acústica, test de transport mucociliar, test de gust i olfacte,
test de Schirmer i tests de qualitat de vida a les visites de seguiment als 0,
1, 3 i 6 mesos respectivament.
Resultats:
De forma basal, ambdós grups d’estudi varen demostrar EVA similars
d’hiperhidrosi craniofacial (LT: 89,3 ± 17,5 mm; LI: 85,7 ± 22,1 mm) o de rubor
(LT: 52,7 ± 30 mm; LI: 59 ± 33,8 mm). Als 6 mesos, la mitjana de mínims
quadrats de l’EVA d’hiperhidrosi craniofacial va ser de -38,1 (-47,3 a -28,9;
p<0,001) per al grup LI i de 1,9 (-12,2 a 15,9; p<0,001) per al grup LT. Tot i
això, l’EVA del rubor no va millorar de manera significativa. Ni els resultats de
les proves rinològiques, ni els tests de qualitat de vida varen mostrar canvis
significatius. Un pacient del grup LI va presentar un episodi d’epistaxi que fou
controlat durant l’acte quirúrgic.
Conclusions:
Aquest estudi demostra que el bloqueig del gangli esfenopalatí mitjançant
injecció (grup LI) és un procediment segur i eficaç. Els pacients amb hiperhidrosi
craniofacial o rubor varen mostrar millora dels seus símptomes després del
bloqueig del gangli esfenopalatí per injecció de lidocaïna i aquest efecte va
durar els 6 mesos de seguiment.
ca
dc.description.abstract
[eng] Introduction: craniofacial hyperhidrosis and flushing express a dysfunction of
the autonomic nervous system. According to the current knowledge, there is
poor adherence to the offered treatments, potentially due to lack of efficacy.
Objective:
The aim of this study was to determine the efficacy of treatment of craniofacial
hyperhidrosis and flushing by using sphenopalatine ganglion blockade and
comparing two different techniques.
Methodology:
All patients with craniofacial hyperhidrosis or flushing (n=25) were randomized
in a proportion of 1: 3 in two different groups; 1) application of topical lidocaine
(TL) under endoscopic vision to the sphenopalatine ganglion projection area
(n=7); or 2) lidocaine injection (IL) to the sphenopalatine ganglion under
endoscopic vision (n=18). Craniofacial hyperhidrosis, flushing, rhinorrhea,
nasal obstruction, and detection of loss of taste and loss of smell were assessed
by visual analogue scale (VAS). Nasal endoscopy, acoustic rhinometry,
mucociliary transport test, taste and smell tests, Schirmer test and quality
of life tests were performed at the follow-up visits at 0, 1, 3, and 6 months
respectively.
Results:
At baseline, both groups showed similar VAS in terms of craniofacial
hyperhidrosis (TL: 89.3 ± 17.5 mm; IL: 85.7 ± 22.1 mm) or flushing (TL: 52.7
± 30 mm; IL: 59 ± 33.8 mm). At 6 months of follow-up, the mean of the least
squares mean change of the VAS of craniofacial hyperhidrosis was for IL
-38.1 (-47.3 to -28.9; p<0.001) in the IL group, and that of TL 1.9 (-12.2 to
15.9; p<0.001) in the TL group. However, the flushing VAS did not improve
significantly. Neither the results of the rhinological tests nor the quality of life
tests showed significant changes. One IL patient presented an episode of
epistaxis that was completely controlled during the procedure.
Conclusions:
This study demonstrates that sphenopalatine ganglion blockade by transnasal
injection (IL group) is an effective and safe procedure. Patients with craniofacial
hyperhidrosis or flushing showed improvement of their symptoms after
sphenopalatine ganglion blockade by lidocaine injection and those effects
lasted for the whole follow-up period
(6 months).
ca
dc.format.extent
280 p.
ca
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
ca
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Hiperhidrosi
ca
dc.subject
Hiperhidrosis
ca
dc.subject
Hyperhidrosis
ca
dc.subject
Malalties del sistema nerviós autònom
ca
dc.subject
Enfermedades del sistema nervioso vegetativo
ca
dc.subject
Autonomic nervous system diseases
ca
dc.subject
Cirurgia endoscòpica
ca
dc.subject
Cirugía endoscópica
ca
dc.subject
Endoscopic surgery
ca
dc.subject.other
Ciències de la Salut
ca
dc.title
Tratamiento de la hiperhidrosis craneofacial y el rubor mediante el bloqueo del ganglio esfenopalatino por vía endoscòpica trasnasal
ca
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Alobid, Isam
dc.contributor.director
Mullol i Miret, Joaquim
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess