Tratamiento de la hiperhidrosis craneofacial y el rubor mediante el bloqueo del ganglio esfenopalatino por vía endoscòpica trasnasal

Abstract

[cat] Introducció: la hiperhidrosi craniofacial i el rubor manifesten una disfunció del sistema nerviós autònom. Segons les referències disponibles a data d’avui, hi ha una mancança d’adherència als tractaments realitzats, potencialment a causa de falta d’eficàcia. Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar l’eficàcia del tractament de la hiperhidrosi craniofacial i el rubor mitjançant un bloqueig del gangli esfenopalatí comparant dues tècniques diferents. Metodologia: Tots els pacients amb hiperhidrosi craniofacial o rubor (n=25) varen ser aleatoritzats en una proporció de 1:3 en dos grups diferents; 1) aplicació de lidocaïna tòpica (LT) sota visió endoscòpica a l’àrea de projecció del gangli esfenopalatí (n=7); ó 2) injecció de lidocaïna (LI) al gangli esfenopalatí sota visió endoscòpica (n=18). La hiperhidrosi craniofacial, el rubor, la rinorrea, l’obstrucció nasal i la detecció de pèrdues del gust i olfacte varen ser valorades per escala visual analògica (EVA). Es van emprar endoscòpia nasal, rinometria acústica, test de transport mucociliar, test de gust i olfacte, test de Schirmer i tests de qualitat de vida a les visites de seguiment als 0, 1, 3 i 6 mesos respectivament. Resultats: De forma basal, ambdós grups d’estudi varen demostrar EVA similars d’hiperhidrosi craniofacial (LT: 89,3 ± 17,5 mm; LI: 85,7 ± 22,1 mm) o de rubor (LT: 52,7 ± 30 mm; LI: 59 ± 33,8 mm). Als 6 mesos, la mitjana de mínims quadrats de l’EVA d’hiperhidrosi craniofacial va ser de -38,1 (-47,3 a -28,9; p<0,001) per al grup LI i de 1,9 (-12,2 a 15,9; p<0,001) per al grup LT. Tot i això, l’EVA del rubor no va millorar de manera significativa. Ni els resultats de les proves rinològiques, ni els tests de qualitat de vida varen mostrar canvis significatius. Un pacient del grup LI va presentar un episodi d’epistaxi que fou controlat durant l’acte quirúrgic. Conclusions: Aquest estudi demostra que el bloqueig del gangli esfenopalatí mitjançant injecció (grup LI) és un procediment segur i eficaç. Els pacients amb hiperhidrosi craniofacial o rubor varen mostrar millora dels seus símptomes després del bloqueig del gangli esfenopalatí per injecció de lidocaïna i aquest efecte va durar els 6 mesos de seguiment.

[eng] Introduction: craniofacial hyperhidrosis and flushing express a dysfunction of the autonomic nervous system. According to the current knowledge, there is poor adherence to the offered treatments, potentially due to lack of efficacy. Objective: The aim of this study was to determine the efficacy of treatment of craniofacial hyperhidrosis and flushing by using sphenopalatine ganglion blockade and comparing two different techniques. Methodology: All patients with craniofacial hyperhidrosis or flushing (n=25) were randomized in a proportion of 1: 3 in two different groups; 1) application of topical lidocaine (TL) under endoscopic vision to the sphenopalatine ganglion projection area (n=7); or 2) lidocaine injection (IL) to the sphenopalatine ganglion under endoscopic vision (n=18). Craniofacial hyperhidrosis, flushing, rhinorrhea, nasal obstruction, and detection of loss of taste and loss of smell were assessed by visual analogue scale (VAS). Nasal endoscopy, acoustic rhinometry, mucociliary transport test, taste and smell tests, Schirmer test and quality of life tests were performed at the follow-up visits at 0, 1, 3, and 6 months respectively. Results: At baseline, both groups showed similar VAS in terms of craniofacial hyperhidrosis (TL: 89.3 ± 17.5 mm; IL: 85.7 ± 22.1 mm) or flushing (TL: 52.7 ± 30 mm; IL: 59 ± 33.8 mm). At 6 months of follow-up, the mean of the least squares mean change of the VAS of craniofacial hyperhidrosis was for IL -38.1 (-47.3 to -28.9; p<0.001) in the IL group, and that of TL 1.9 (-12.2 to 15.9; p<0.001) in the TL group. However, the flushing VAS did not improve significantly. Neither the results of the rhinological tests nor the quality of life tests showed significant changes. One IL patient presented an episode of epistaxis that was completely controlled during the procedure. Conclusions: This study demonstrates that sphenopalatine ganglion blockade by transnasal injection (IL group) is an effective and safe procedure. Patients with craniofacial hyperhidrosis or flushing showed improvement of their symptoms after sphenopalatine ganglion blockade by lidocaine injection and those effects lasted for the whole follow-up period (6 months).