La intervenció educativa en l'alumnat amb dificultat de regulació del comportament. Anàlisi dels factors de risc i de protecció

Abstract

Introduction: Children and adolescents diagnosed with Conduct Disorder present a repetitive and persistent pattern of disruptive behaviour with difficulties to accept and follow the social norms or rules appropriate to their age and of disrespect to the basic rights of others. The number of students with Behavioural Regulation Difficulties (BRD) in the classroom has been increasing significantly in recent years, causing real school and social problems. The general objective of the present thesis has been the need to study in depth the characteristics of these students and the educational intervention best suited to their needs. In order to achieve this, we have distinguished three specific objectives: a) To identify the protection and risk factors in a sample of students with BRD; b) To explore the perceptions and opinions of professionals working with students with BRD; c) To determine which educational actions are considered by teachers and specialized professionals to be a priority in the design and implementation in the classroom for students with BRD. Method: A descriptive study was carried out on a sample of N=100 students with BRD. The results obtained led to a second qualitative study using the Focus Group technique. By means of an intentional sampling, four different professional profiles were grouped together: primary, and secondary school teachers, psycho-pedagogical teams and specific educational services. Results: In the descriptive analysis of the sample, the first study shows the presence (62%) of unfavourable social and cultural situations in the environment of students with BRD. Specifically, the significant presence of risk indicators of possible maltreatment, situations of abuse and general lack of protection, indicators that are specified in the study together with the protective factors detected. Likewise, a high prevalence of male students with BRD (90%) is shown, a fact that needs to be further investigated in future research. Taking into account that, in 2018, in Catalonia, 6% of pupils were considered to be in need of educational support due to unfavourable social and cultural situations, it is significant that, in the sample of students with BRD in our study, this percentage rises to 62%. In this sample, there is a significant presence of risk indicators of possible maltreatment, situations of abuse and general lack of protection. In the second study, the results of the focus groups obtained categories that are grouped into three broad thematic blocks: teachers’ emotions, educational responses that create a protective environment and a climate of trust, and the need to create bonds with these children and youngsters and their families. The results obtained showed the presence in teachers of feelings of fear, insecurity, sadness, impotence, anxiety, loneliness, anger and rage, frustration and uncertainty. Faced with these negative feelings that could hinder and block the role of teachers, networking has been identified as a necessity to transform these emotions. The fact of being listened to by colleagues, management teams and educational psychologists is perceived as the possibility of transforming these negative emotions into feelings that emerge from joy, optimism and hope. Conclusions: The results of this first study show the presence of a large number of risk conditions that accumulate in children with emotional and behavioural regulation difficulties. These identified risk conditions could be disseminated in schools to encourage early detection and preventive action. In relation to the perceptions and opinions of the professionals who attend to BRD students, there is a consensus regarding the fact that any possibility of success with these children revolves around the teacher's ability to create a relationship of affection and trust with the students and their families. The construction of this affective and trust matrix between the teacher and the student with BRD requires teaching skills that are valued by the participants in our study and which are detailed in the thesis

Introducció: Els nens i adolescents amb diagnòstic de trastorn de la conducta presenten un patró repetitiu i persistent de comportament disruptiu amb dificultat per acceptar i seguir les normes i regles socials pròpies de l’edat i de no respecte pels drets bàsics dels altres. El nombre d’alumnat amb dificultats de regulació del comportament ( DRC) a les aules va creixent de manera significativa en els últims anys creant un veritable problema escolar i social. L'objectiu general de la tesi ha estat la necessitat d’aprofundir sobre les característiques d’aquest alumnat i en la intervenció educativa més ajustada a les seves necessitats. Per aconseguir-ho hem distingit tres objectius específics: a) Identificar els factors de protecció i de risc en una mostra d’alumnat amb DRC; b) Explorar les percepcions i opinions dels professionals que treballen amb l’alumnat amb DRC i c) Determinar quines actuacions educatives consideren els docents i professionals especialitzats com a prioritàries en el disseny i implementació a l'aula en l'alumnat DRC Mètode: S'ha realitzat un estudi descriptiu mixt en una mostra N=100 d’ alumnat amb DRC. Els resultats obtinguts han orientat un segon estudi qualitatiu utilitzant la tècnica de grups focals. Mitjançant un mostreig intencional s’han agrupat quatre perfils professionals diferenciats: docents de primària, secundària, equips psicopedagògics i serveis educatius específics. Resultats: En l’anàlisi descriptiu de la mostra, el primer estudi obté de resultats la presència (62%) de situacions socials i culturals desafavorides en l’entorn dels alumnes amb DRC així com situacions de risc social en percentatges elevats. En concret, la presència significativa d'indicadors de risc de possibles maltractaments, situacions d'abús i de desprotecció en general, indicadors que s'especifiquen en el treball juntament amb els factors protectors detectats. Així mateix, es posa de manifest una alta prevalença de l’alumnat amb DRC del gènere masculí (90%) per sobre del femení (10%), dada que necessita de futurs estudis. Tenint en compte que, a l’any 2018, a Catalunya el 6% de l’alumnat es va considerar de necessitat de suport educatiu per situacions socials i culturals desafavorides resulta significatiu que, en la mostra d’alumnat atesos per DRC del nostre estudi, aquest percentatge s’eleva a un 62%. En el segon estudi, els resultats dels grups focals obtenen categories que queden agrupades en tres grans blocs temàtics: emocions dels docents, respostes educatives que creen entorns protectors i de confiança i la necessitat de creació de vincles amb aquests infants i joves i les seves famílies. Els resultats obtinguts han estat la presència en els docents de sentiments de por, inseguretat, tristesa, impotència, angoixa, solitud, enuig i ràbia, frustració i incertesa. Davant aquests sentiments negatius que podrien entorpir i bloquejar la funció docent, el treball en xarxa ha estat apuntat com una necessitat per transformar aquestes emocions. Sentir-se escoltat pels companys i equips directius i assessors psicopedagògics és percebut com la possibilitat de transformar aquestes emocions negatives en sentiments que emergeixen des de l'alegria, l'optimisme i l'esperança. Conclusions: Els resultats del primer estudi mostra la presència d'un gran nombre de condicions de risc que s’acumulen en els alumnes amb dificultats de regulació emocional i conductual. Aquestes condicions de risc identificades podrien difondre's a les escoles per fomentar la detecció precoç i realitzar accions preventives. En relació a les percepcions i opinions dels professionals que atenen els alumnes DRC, hi ha un consens respecte a que qualsevol possibilitat d'avenç amb aquests infants gira entorn a la capacitat del docent per crear una relació d'afecte i de confiança amb l'alumne/a així com amb les seves famílies. La construcció d'aquesta matriu afectiva i de confiança entre el docent i l'alumnat amb DRC requereix competències docents posades en valor pels participants del nostre estudi i que es detallen a la tesi