Cuantificación de los niveles de actividad física y calidad de sueño en escolares de Euskadi: efectos en base a la titularidad del centro, índice de privación socioeconómica y la práctica de actividad física deportiva

Abstract

La inactivitat física i el sedentarisme són problemes cada vegada més comuns en la població general, que poden provocar sobrepès, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i disminució de la capacitat motora i cognitiva en infants i adolescents. L' entorn socioeconòmic i construït d' una zona estan interrelacionats amb les dades de salut i tenen una influència directa en el desenvolupament dels infants. Hi ha facilitadors i barreres perquè les escoles promoguin l'activitat física depenent del nivell socioeconòmic de l'escola, a més, l'activitat física i el joc a l'aire lliure s'associen favorablement amb la majoria dels resultats del son en els escolars.

L'objectiu d'aquesta Tesi és estudiar els nivells d'activitat física i qualitat de son en escolars bascos de 6 a 17 anys en base a la titularitat del centre educatiu, índex de privació socioeconòmica i la pràctica d'activitat física esportiva. L'estudi transversal va tenir com a objectiu reclutar 1. 111 infants i adolescents, de 6 a 17 anys d'Euskadi en una mostra aleatòria representativa. Finalment, la mostra va estar composta per 1. 139 escolars d'entre sis i disset anys (566 nens i 573 nenes) de 75 col·legis (43 públics i 32 privats). Per analitzar les dades entre els qui realitzen algun tipus d'activitat físic esportiva i els qui no es van poder extreure dades en 1. 082 escolars (50,1% homes i 49,9% dones).

Els participants van utilitzar l'acceleròmetre triaxial ActiGraph WGT3X-BT durant 7 dies consecutius al seu canell no dominant i van completar un diari d'hàbits d'activitat física, mobilitat i rutina de son. Les intensitats d'activitat física, el comportament sedentari i els paràmetres del son (hora total d'acostar-se, temps total de son i eficiència del son) es calcularan a partir de dades sense processar de l'acceleròmetre, utilitzant SPSS (IBM Corp). Els participants van ser seleccionats a l'atzar.

Les diferències entre grups es van comparar mitjançant la prova U de Mann-Whitney (dues mostres), ANOVA d'un factor de Kruskal-Wallis (kruskal) i la correlació Rho de Spearman. Hi ha diferències de sexe en lleugera (200,8 ± 62,5 vs. 215,9 ± 54,7) i moderada (69,0 ± 34,3 vs 79,9 ± 32. 1) activitat física a favor del grup femení de major nivell socioeconòmic en comparació amb el grup masculí de major nivell socioeconòmic. En el cas de l'activitat física vigorosa, el grup femení va realitzar menys que el grup masculí en tots els nivells socioeconòmics, la qual cosa va ser estadísticament significativa en els grups d'índex socioeconòmic alt (11,6 ± 9,3 vs. 6,9 ± 5,7) en el grup 2 i índex socioeconòmic mitjà (11,1 ± 9,3 vs. 7,7 ± 6,1) en el grup 3. Hi ha una relació inversa entre el sedentarisme i l'IMC, el temps total d'acostar-se, el temps total de son i els despertars nocturns. També existeix una relació inversa entre tots els nivells d' activitat física realitzada respecte a l' índex de massa corporal i l' eficiència total del son. Un total de 723 (66,94%) dels participants van dir practicar alguna activitat física esportiva. Els acceleròmetres van obtenir diferències significatives en tots els nivells d'activitat física, així com en l'eficiència del son, amb majors nivells d'activitat física (sedentària p = 0,001; lleugera p = 0,017; moderada p = 0,009; vigorosa p = 0,001 i activitat física de moderada a vigorosa p = 0,002) i millor eficiència del son (p = 0,002) en aquells escolars que realitzen algun tipus d'activitat física esportiva.

El temps total de somni dels escolars bascos és més gran als col·legis públics que als privats, tant per als nens com per a les nenes. En aquests últims, el temps total al llit també és més gran quan assisteixen a una escola pública.Els escolars que van realitzar activitat física esportiva tenen diferències positives significatives en l'eficiència del son, el temps al llit i el comportament sedentari en comparació amb aquells que no realitzen activitat física esportiva. No obstant això, no s'han observat diferències en el temps total de son o vigília després de l'inici del son. També s' ha observat una diferència significativa en el temps dedicat a activitats sedentàries entre alumnes de primària i secundària d' ambdós sexes i independentment del grau de finalització de l' activitat física esportiva, essent els alumnes de 6 a 12 anys menys sedentaris i realitzant més activitat física que els de 12 a 17 anys en tots els rangs. Aquests resultats fan necessari establir mecanismes d' identificació dels factors que poden limitar la pràctica d' activitat física en els escolars i fer esment als beneficis que es poden obtenir en realitzar activitat física esportiva en edats primerenques.

Aquestes dades apunten a notables desigualtats en activitat física i son diari entre els escolars bascos que, al seu torn, poden veure's marginats en el nostre sistema escolar actual per efectes de l'entorn socioeconòmic. Per això, és interessant abordar futures estratègies de forma transversal perquè els escolars ampliïn les seves hores d' activitat tant dins com fora de l' aula.

La inactividad física y el sedentarismo son problemas cada vez más comunes en la población general, que pueden provocar sobrepeso, obesidad, diabetes, enfermedades cardiovasculares y disminución de la capacidad motora y cognitiva en niños y adolescentes. El entorno socioeconómico y construido de una zona están interrelacionados con los datos de salud y tienen una influencia directa en el desarrollo de los niños. Existen facilitadores y barreras para que las escuelas promuevan la actividad física dependiendo del nivel socioeconómico de la escuela, además, la actividad física y el juego al aire libre se asocian favorablemente con la mayoría de los resultados del sueño en los escolares.

El objetivo de ésta Tesis es estudiar los niveles de actividad física y calidad de sueño en escolares vascos de 6 a 17 años en base a la titularidad del centro educativo, índice de privación socioeconómica y la práctica de actividad física deportiva. El estudio transversal tuvo como objetivo reclutar a 1.111 niños y adolescentes, de 6 a 17 años de Euskadi en una muestra aleatoria representativa. Finalmente, la muestra estuvo compuesta por 1.139 escolares de entre seis y diecisiete años (566 niños y 573 niñas) de 75 colegios (43 públicos y 32 privados). Para analizar los datos entre quienes realizan algún tipo de actividad físico deportiva y quienes no se pudieron extraer datos en 1.082 escolares (50,1% hombres y 49,9% mujeres).

Los participantes utilizaron el acelerómetro triaxial ActiGraph WGT3X-BT durante 7 días consecutivos en su muñeca no dominante y completaron un diario de hábitos de actividad física, movilidad y rutina de sueño. Las intensidades de actividad física, el comportamiento sedentario y los parámetros del sueño (hora total de acostarse, tiempo total de sueño y eficiencia del sueño) se calcularán a partir de datos sin procesar del acelerómetro, utilizando SPSS (IBM Corp). Los participantes fueron seleccionados al azar.

Las diferencias entre grupos se compararon mediante la prueba U de Mann-Whitney (dos muestras), ANOVA de un factor de Kruskal-Wallis (k muestras) y la correlación Rho de Spearman. Hay diferencias de sexo en ligera (200,8 ± 62,5 vs. 215,9 ± 54,7) y moderada (69,0 ± 34,3 vs 79,9 ± 32.1) actividad física a favor del grupo femenino de mayor nivel socioeconómico en comparación con el grupo masculino de mayor nivel socioeconómico. En el caso de la actividad física vigorosa, el grupo femenino realizó menos que el grupo masculino en todos los niveles socioeconómicos, lo cual fue estadísticamente significativo en los grupos de índice socioeconómico alto (11,6 ± 9,3 vs. 6,9 ± 5,7) en el grupo 2 y índice socioeconómico medio (11,1 ± 9,3 vs. 7,7 ± 6,1) en el grupo 3. Existe una relación inversa entre el sedentarismo y el IMC, el tiempo total de acostarse, el tiempo total de sueño y los despertares nocturnos. También existe una relación inversa entre todos los niveles de actividad física realizada con respecto al índice de masa corporal y la eficiencia total del sueño. Un total de 723 (66,94%) de los participantes dijeron practicar alguna actividad física deportiva. Los acelerómetros obtuvieron diferencias significativas en todos los niveles de actividad física, así como en la eficiencia del sueño, con mayores niveles de actividad física (sedentaria p = 0,001; ligera p = 0,017; moderada p = 0,009; vigorosa p = 0,001 y actividad física de moderada a vigorosa p = 0,002) y mejor eficiencia del sueño (p = 0,002) en aquellos escolares que realizan algún tipo de actividad física deportiva.

El tiempo total de sueño de los escolares vascos es mayor en los colegios públicos que en los privados, tanto para los niños como para las niñas. En estos últimos, el tiempo total en cama también es mayor cuando asisten a una escuela pública. Los escolares que realizaron actividad física deportiva tienen diferencias positivas significativas en la eficiencia del sueño, el tiempo en la cama y el comportamiento sedentario en comparación con aquellos que no realizan actividad física deportiva. Sin embargo, no se han observado diferencias en el tiempo total de sueño o vigilia después del inicio del sueño. También se ha observado una diferencia significativa en el tiempo dedicado a actividades sedentarias entre alumnos de primaria y secundaria de ambos sexos e independientemente del grado de finalización de la actividad física deportiva, siendo los alumnos de 6 a 12 años menos sedentarios y realizando más actividad física que los de 12 a 17 años en todos los rangos. Estos resultados hacen necesario establecer mecanismos de identificación de los factores que pueden limitar la práctica de actividad física en los escolares y hacer hincapié en los beneficios que se pueden obtener al realizar actividad física deportiva en edades tempranas.

Estos datos apuntan a notables desigualdades en actividad física y sueño diario entre los escolares vascos que, a su vez, pueden verse marginados en nuestro sistema escolar actual por efectos del entorno socioeconómico. Por ello, es interesante abordar futuras estrategias de forma transversal para que los escolares amplíen sus horas de actividad tanto dentro como fuera del aula.

Physical inactivity and sedentary lifestyles are increasingly common problems in the general population, which can lead to overweight, obesity, diabetes, cardiovascular disease and reduced motor and cognitive skills in children and adolescents. The socio-economic and built environment of an area are interrelated with health data and have a direct influence on children's development. There are facilitators and barriers for schools to promote physical activity depending on the socio-economic status of the school, and physical activity and outdoor play are favourably associated with most sleep outcomes in school children.

The aim of this Thesis is to study the levels of physical activity and sleep quality in Basque schoolchildren aged 6 to 17 years based on school ownership, socioeconomic deprivation index and the practice of sport physical activity. The cross-sectional study aimed to recruit 1,111 children and adolescents aged 6 to 17 years from the Basque Country in a representative random sample. Finally, the sample consisted of 1,139 schoolchildren aged between six and seventeen (566 boys and 573 girls) from 75 schools (43 public and 32 private). To analyse the data between those who engage in some kind of physical sporting activity and those who do not, data could be extracted from 1,082 schoolchildren (50.1% male and 49.9% female).

Participants wore the ActiGraph WGT3X-BT triaxial accelerometer for 7 consecutive days on their non-dominant wrist and completed a diary of physical activity habits, mobility and sleep routine. Physical activity intensities, sedentary behaviour and sleep parameters (total bedtime, total sleep time and sleep efficiency) will be calculated from raw accelerometer data using SPSS (IBM Corp). Participants were randomly selected.

Between-group differences were compared using Mann-Whitney U test (two samples), Kruskal-Wallis one-factor ANOVA (k samples) and Spearman's Rho correlation. There are sex differences in light (200.8 ± 62.5 vs. 215.9 ± 54.7) and moderate (69.0 ± 34.3 vs. 79.9 ± 32.1) physical activity in favour of the female group of higher socioeconomic status compared to the male group of higher socioeconomic status. In the case of vigorous physical activity, the female group performed less than the male group at all socioeconomic levels, which was statistically significant in the high socioeconomic index groups (11.6 ± 9.3 vs. 6.9 ± 5.7) in group 2 and medium socioeconomic index (11.1 ± 9.3 vs. 7.7 ± 6.1) in group 3. There is an inverse relationship between sedentary lifestyle and BMI, total bedtime, total sleep time and night-time awakenings.

There is also an inverse relationship between all levels of physical activity performed with respect to body mass index and total sleep efficiency. A total of 723 (66.94%) of the participants reported some sporting physical activity. Accelerometers showed significant differences in all levels of physical activity as well as sleep efficiency, with higher levels of physical activity (sedentary p = 0.001; light p = 0.017; moderate p = 0.009; vigorous p = 0.001 and moderate to vigorous physical activity p = 0.002) and better sleep efficiency (p = 0.002) in those schoolchildren doing some kind of physical activity in sports.

The total sleep time of Basque schoolchildren is greater in public schools than in private schools, both for boys and girls. In the latter, the total time in bed is also longer when they attend a public school. Schoolchildren who engaged in sport physical activity have significant positive differences in sleep efficiency, time in bed and sedentary behaviour compared to those who do not engage in sport physical activity. However, no differences were observed in total sleep or wake time after sleep onset. A significant difference was also observed in the time spent in sedentary activities between primary and secondary school pupils of both sexes and regardless of the degree of completion of physical activity in sport, with pupils aged 6 to 12 years being less sedentary and doing more physical activity than those aged 12 to 17 years in all ranges. These results make it necessary to establish mechanisms to identify the factors that may limit the practice of physical activity in schoolchildren and to emphasise the benefits that can be obtained by engaging in sporting physical activity at an early age.

These data point to notable inequalities in physical activity and daily sleep among Basque schoolchildren who, in turn, may be marginalised in our current school system due to the effects of the socio-economic environment. It is therefore of interest to address future strategies in a cross-cutting manner so that schoolchildren extend their hours of activity both inside and outside the classroom.