Essays in non-market strategies

Abstract

This dissertation consists of three papers examining the implications of non-market strategies in corporations and mutual funds. The first chapter quantifies the importance of political connections to congressional committee members for firms’ market power in the United States. For identification, we exploit a congressional procedure (committee exile) that leads to quasi-exogenous variations in a committee member’s political influence, and thus in a firm’s political connections. We find that, on average, 10% more political connections to important committee members increases firm-level mark-ups by 0.58 percentage point for US public firms. The share of values of government procurement contracts over sales is too small to explain the effect. To estimate the effects of a firm’s political influence on its competitors, we develop a general equilibrium model with both competition for political influence that helps firms ease bureaucratic and regulatory burden following Grossman and Helpman (1994), and competition for market share following Atkeson and Burstein (2008). The model highlights how political connections influence firm market power and economic aggregates.

Aquesta tesi consta de tres articles que examinen les implicacions de les estratègies no de mercat en les empreses i els fons d’inversió. El primer capítol estima els efectes de les connexions polítiques corporatives amb els membres del comitè del Congrès sobre l’augment del poder de mercat de les grans empreses als Estats Units. En explotar l’exili del comitè com un xoc quasi exògen, mostra que les connexions polítiques augmenten els beneficis i la rendibilitat mitjancant la reducció dels costos de producció. El segon capítol proposa una nova definició de greenwashing a la indústria dels fons d’inversió dels Estats Units, tenint en compte les autoetiquetes, les qualificacions i els comportaments de vot per delegació relacionats amb el medi ambient, el social i la governanca (ESG). Armat amb la definició, mostra que tot i que el 34% dels fons d’inversió dels EUA són ecològics. En particular, els inversors institucionals poden identificar els rentadors ecològics, però els inversors minoristes no ho fan. El tercer capítol examina els antecedents i els efectes al llarg d’un cicle econòmic complet (2014-2022) del trasllat de la seu corporativa, després del “referèndum” d’octubre de 2017 per la independència de Catalunya. Revela diferències en el rendiment i les decisions de l’empresa, posant l’accent en el paper de la dependència de les subvencions i subvencions públiques durant els bons i els mals moments econòmics.