La enseñanza del castellano en Cataluña en el siglo XIX: análisis historiográfico de las obras escolares bilingües en catalán y en castellano (1827-1925)

Abstract

En aquesta tesi doctoral s’examina com es va dur a terme l’ensenyament del castellà a Catalunya al segle XIX per mitjà dels manuals escolars bilingües en català i en castellà per a l’ensenyament d’aquesta que es destinaven a les escoles catalanes. L’objectiu és triple: recopilar aquestes fonts primàries, contextualitzar-les i analitzar-les des del marc teòric i metodològic de la historiografia lingüística (Swiggers 1984, 2004, 2009, 2012; Zamorano 2008, 2017). Per aquest motiu, s’ha constituït una sèrie textual (Haßler 2002; Zamorano 2013, 2017, 2020; Gaviño 2018, 2020a) que, segons els criteris estalberts (cronològic, geogràfic, finalitat, textual, matèria, llengua, nivell educatiu, destinataris), comprèn les obres escolars de Jaime Costa (1827), Luis Bordas (1828), Lorenzo de Alemany (1842), Odón Fonoll (1862), Salvador Genís (1869), Ramon Torelló (1870), Mariano Brosa (1872), Lorenzo Trauque (1875), Gregorio Artizà (1880), Luis Durán (1881), Bartolomé Sala (1888) i Buenaventura Abella (1897).

En consonància amb aquests objectius, la tesi es divideix en tres parts. En primer lloc, s’examina el context en què sorgeixen els manuals, tot exposant els principals esdeveniments històrics i polítics que van tenir lloc a Espanya i a Catalunya al segle XIX, posant èmfasi a com es va configurar l’Estat modern, com es van impulsar mesures unificadores al conjunt del territori i com aquest procés va repercutir a l’esfera lingüística i educativa (cfr. capítol 1). En segon lloc, es detalla el procés de selecció del corpus de llibres escolars bilingües i s’exposen les bases teòriques i metodològiques de la historiografia lingüística, marc disciplinar al qual pertany l’anàlisi posterior (cfr. capítol 2). En tercer lloc, les dotze obres s’estudien des d’una perspectiva doble: per una banda, s’examinen de manera individual atenent als paràmetres de biobibliografia de cada autor i els paratextos, estructura i continguts, instruccions d’ús, edicions i recepció crítica de cada obra. Per altra banda, es presenta una anàlisi en conjunt, on totes es contrasten amb la finalitat d’avaluar les similituds i les diferències entre els autors i les seves propostes didàctiques i metodològiques (cfr. capítol 3).

En definitiva, aquesta tesi és una contribució a la història de l’ensenyament lingüístic a la Catalunya del segle XIX, aclarint com es va concebre i les particularitats que va presentar l’ensenyament del castellà, una llengua que no era la pròpia de l’alumnat català, per mitjà d’un procediment específic, les pràctiques bilingües, una solució pedagògica per la qual van decantar-se alguns mestres per a complir amb la legislació educativa vigent en aquell moment.

La presente tesis doctoral examina cómo se desarrolló la enseñanza del castellano en Cataluña en el siglo XIX a través los manuales escolares bilingües en catalán y en castellano para la enseñanza de esta que se destinaban a las escuelas catalanas. El objetivo es triple: recopilar estas fuentes primarias, contextualizarlas y analizarlas desde el marco teórico y metodológico de la historiografía lingüística (Swiggers 1984, 2004, 2009, 2012; Zamorano 2008, 2017). Por este motivo, se ha constituido una serie textual (Haßler 2002; Zamorano 2013, 2017, 2020; Gaviño 2018, 2020a) que, según los criterios fijados (cronológico, geográfico, finalidad, textual, materia, lingüístico, nivel educativo y destinatarios), comprende las obras escolares de Jaime Costa (1827), Luis Bordas (1828), Lorenzo de Alemany (1842), Odón Fonoll (1862), Salvador Genís (1869), Ramon Torelló (1870), Mariano Brosa (1872), Lorenzo Trauque (1875), Gregorio Artizà (1880), Luis Durán (1881), Bartolomé Sala (1888) y Buenaventura Abella (1897).

En consonancia con estos objetivos, la tesis se divide en tres bloques principales. En primer lugar, se examina el contexto en que surgen los manuales, exponiendo los principales acontecimientos históricos y políticos que tuvieron lugar en España y en Cataluña en el siglo XIX, haciendo hincapié en cómo se configuró el Estado moderno, en cómo se impulsaron medidas unificadoras en el conjunto del territorio y en cómo este proceso repercutió en el plano lingüístico y educativo (cfr. capítulo 1). En segundo lugar, se detalla el proceso de selección del corpus de libros escolares bilingües y se exponen las bases teóricas y metodológicas de la historiografía lingüística, marco disciplinar en el que se inserta el análisis posterior (cfr. capítulo 2). En tercer lugar, las doce obras se estudian desde una doble perspectiva: por una parte, se ofrece un examen individual de cada una atendiendo a los parámetros de biobibliografía del autor, paratextos, estructura y contenidos, instrucciones de uso, ediciones y recepción crítica. Por otra parte, se presenta un análisis en conjunto, donde todas ellas se contrastan con la finalidad de evaluar las semejanzas y las diferencias entre los autores y sus propuestas didácticas y metodológicas (cfr. capítulo 3).

Esta tesis supone, pues, una aportación a la historia de la enseñanza lingüística en la Cataluña del siglo XIX, arrojando luz sobre cómo se concibió y las particularidades que presentaba la enseñanza del castellano, una lengua que no era la propia del alumnado de Cataluña, mediante un procedimiento específico, las prácticas bilingües, una solución pedagógica por la que apostaron algunos maestros para cumplir con la legislación educativa vigente en ese momento.

The purpose of this doctoral thesis is to examine how Spanish was taught in the 19th century in the schools of Catalonia through a detailed study of bilingual schoolbooks in Catalan and Spanish aimed at teaching the latter. Three main objectives have been established: to gather the primary sources, to contextualize them, and to analyse them following the theoretical and methodological framework of Historiography of Linguistics (Swiggers 1984, 2004, 2009, 2012; Zamorano 2008, 2017). Therefore, we have constituted a textual series (Haßler 2002; Zamorano 2013, 2017, 2020; Gaviño 2018, 2020a) based on a chronology, geography, purpose, type of text, subject, language, level, and recipients parameter, which includes the schoolbooks by Jaime Costa (1827), Luis Bordas (1828), Lorenzo de Alemany (1842), Odón Fonoll (1862), Salvador Genís (1869), Ramon Torelló (1870), Mariano Brosa (1872), Lorenzo Trauque (1875), Gregorio Artizà (1880), Luis Durán (1881), Bartolomé Sala (1888), and Buenaventura Abella (1897).

The thesis is divided into three sections, according to the objectives. First, we delve into the context in which the schoolbooks appear, offering an overview of the historical and political events that took place in Spain and Catalonia during the 19th century. We emphasize how the modern State was built, how measures geared towards national unity were promoted, and how this process impacted on a linguistic and education level (cf. chapter 1). Second, we discuss how the schoolbook corpora were selected, as well as the theoretical and methodological basis of Historiography of Linguistics (cf. chapter 2). Third, the twelve schoolbooks are approached from two different perspectives. On the one hand, these have been examined individually, studying the bio-bibliography of each author and the paratexts, structure, contents, instructions, editions, and reception of each book. On the other hand, they have also been considered together to judge the singularities or attachment to tradition of each author and their didactic and methodological proposals (cf. chapter 3).

This doctoral thesis contributes to the history of language teaching in Catalonia in the 19th century, shedding light on how the teaching of Spanish was conceived and the particularities that it presented, as it was not a familiar language to Catalan students, through the bilingual method, a pedagogical solution sought by some teachers to comply with the current legislation at that time.