A multidimensional approach for measuring the dynamics of economic order

Abstract

This thesis introduces a theoretical model of economic order to describe economic activity, addressing a gap in the existing literature. There are no precedents for formulating a model of economic order and conducting empirical research on this topic. In this context, order pertains to the optimal arrangement and interaction of key factors driving the economy, including governance, wealth, absence of conflict, and mutuality. Empirical tests, including cross-country analysis, ARIMA, longitudinal panel data, and SEM, are conducted across 142 countries during the period 2007-2017 to derive a metric for economic order termed disentropy. The primary findings indicate that the function of economic order rises at a decreasing pace, and the contribution of wealth to order diminishes as economic order increases. While GDP undoubtedly contributes to economic order, it is not the primary variable within this framework. Instead, the focus shifts toward optimizing the transactional capabilities of all economic agents—governance, wealth, no-conflict, and mutuality—thereby enhancing both the overall quality and quantity of transactions.

Esta tesis presenta un modelo teórico de orden económico para describir la actividad económica y aborda una brecha en la literatura existente. No hay precedentes de formulación de un modelo de orden económico y de realización de investigaciones empíricas sobre este tema. En este sentido, orden se refiere a la disposición e interacción óptima de factores clave que impulsan la economía, incluyendo la gobernanza, la riqueza, la ausencia de conflictos y la mutualidad. Las pruebas empíricas abarcan el análisis de datos de corte transversal, de datos de panel longitudinales y de modelos de ecuaciones estructurales (SEM) en 142 países durante el periodo 2007-2017, para obtener una métrica de orden económico conocida como disentropía. Las conclusiones principales de la investigación indican que la función de orden económico aumenta a un ritmo decreciente y que la contribución de la riqueza al orden disminuye a medida que el orden económico aumenta. Si bien el PIB contribuye indudablemente al orden económico, no es la variable principal dentro de este marco conceptual. En cambio, se trata de optimizar la capacidad de transacción de todos los agentes económicos —gobernanza, riqueza, ausencia de conflictos y mutualidad— con la finalidad de mejorar la calidad y la cantidad de transacciones.

Aquesta tesi presenta un model teòric d'ordre econòmic per descriure l'activitat econòmica i aborda una bretxa en la literatura existent. No hi ha precedents de formulació d'un model d'ordre econòmic i de realització d'investigacions empíriques sobre aquest tema. En aquest sentit, ordre es refereix a la disposició i interacció òptima de factors clau que impulsen l'economia, incloent-hi la governança, la riquesa, l'absència de conflictes i la mutualitat. Les proves empíriques abasten l'anàlisi de dades de tall transversal, de dades de panell longitudinals i de models d'equacions estructurals (SEM) en 142 països durant el període 2007-2017, per obtenir una mètrica d'ordre econòmic que s'anomena disentropia. Les conclusions principals de la investigació indiquen que la funció d'ordre econòmic augmenta a un ritme decreixent i que la contribució de la riquesa a l'ordre disminueix a mesura que l'ordre econòmic augmenta. Tot i que el PIB contribueix indubtablement a l'ordre econòmic, no és la variable principal dins d'aquest marc conceptual. En canvi, es tracta d'optimitzar la capacitat de transacció de tots els agents econòmics —governança, riquesa, absència de conflictes i mutualitat— amb la finalitat de millorar la qualitat i la quantitat de transaccions.