Estudi observacional de la motricitat: relació entre la pràctica motriu i el desenvolupament coordinatiu dels 9 als 12 anys

Abstract

Un dels reptes de l’educació física durant l’ensenyament en l´etapa educativa obligatòria de primària i secundària és garantir el desenvolupament motriu de l’alumnat, essent la coordinació un contingut fonamental. L’assoliment d’aquest objectiu és multifactorial, ja que depèn de molts factors, alguns controlables per part del docent i altres que no ho son tant. En qualsevol cas, un dels elements que depenen més del propi professional de l’educació física és aquell que té a veure amb la pròpia intervenció didàctica i tot el que això comporta: des d’escollir les tasques, fins a plantejar els objectius, determinar els materials que es faran servir, o pensar en com es farà l’agrupament de l’alumnat durant les sessions. En aquesta tesi és posa èmfasi en el disseny de les activitats i tasques que es plantegen a les sessions d’educació física i en com aquestes poden contribuir en el desenvolupament motriu de l’alumnat participant. L’objectiu de la recerca ha estat identificar l’enriquiment de patrons de coordinació motriu d´una selecció d´alumnes que finalitzen l´educació primària, a partir d´un programa d´estimulació desenvolupat constituït per una intervenció progressiva d’estratègies pedagògiques al llarg de 41 sessions d’educació física. Aquesta intervenció es va aplicar durant tres trimestres d’un any escolar a 25 participants d’edat 12 (±1) d’un centre escolar. L´estudi observacional sistemàtic amb un enfocament Mixed Methods de convergent design, ha integrat les observacions exhaustives de les conductes motrius de les 41 sessions de tot el grup-classe i l’administració puntual del test 3JS que valora l’evolució coordinativa de cada un dels participants. Es va construir i validar un sistema d’observació de la coordinació motriu (SOC) per detectar els patrons temporals (t-patterns) de les conductes coordinatives registrades mitjançant el programari lliure LINCE PLUS i analitzades amb el programari Theme. Paral·lelament, es va emprar el qüestionari APALQ (Assessment of Physical Activity Levels Questionnaire) per tal de valorar el nivell d’activitat física dels participants, així com el qüestionari PACSQ (Physycal Activity Class XII Satisfaction Questionnaire) per tal de mesurar la satisfacció dels participants envers les sessions d’educació física. El test 3JS es va administrar a l’inici i al final de la intervenció didàctica. El resultats mostren diferències entre els t-patterns previs i posteriors a la intervenció pedagògica; aquests darrers, més rics i diversos, ja que els elements motrius coordinatius apareixien en major quantitat i nivell coordinatiu coincidint amb els resultats del test 3JS.

Uno de los retos de la Educación Física durante la enseñanza en la etapa educativa obligatoria de primaria y secundaria es garantizar el desarrollo motriz del alumnado, siendo la coordinación un contenido fundamental. La consecución de este objetivo es multifactorial, ya que depende de muchos factores, algunos controlables por parte del docente y otros que no lo son tanto. En cualquier caso, uno de los elementos que dependen más del propio profesional de la Educación Física es aquél que tiene que ver con la propia intervención didáctica y todo lo que ello conlleva: desde escoger las tareas, hasta plantear los objetivos, determinar los materiales que se utilizarán, o pensar en cómo se hará el grupo del alumnado durante las sesiones. En esta tesis se pone énfasis en el diseño de las actividades y tareas que se plantean en las sesiones de Educación Física y en cómo éstas pueden contribuir en el desarrollo motriz del alumnado participante.

El objetivo de la investigación ha sido identificar el enriquecimiento de patrones de coordinación motriz de una selección de alumnos que finalizan la educación primaria, a partir de un programa de estimulación desarrollado constituido por una intervención progresiva de estrategias pedagógicas a lo largo de 41 sesiones de educación física. Esta intervención se aplicó durante tres trimestres de un año escolar a 25 participantes de edad 12 (±1) de un centro escolar. El estudio observacional sistemático con un enfoque Mixed Methods de convergent design, ha integrado las observaciones exhaustivas de las conductas motrices de las 41 sesiones de todo el grupo-clase y la administración puntual del test 3JS que valora la evolución coordinativa de cada uno de los participantes. Se construyó y validó un sistema de observación de la coordinación motriz (SOC) para detectar los patrones temporales (t-patterns) de las conductas coordinativas registradas mediante el software libre LINCE PLUS y analizadas con el software Theme. Paralelamente, se empleó el cuestionario APALQ (Assessment of Physical Activity Levels Questionnaire) para valorar el nivel de actividad física de los participantes, así como el cuestionario PACSQ (Physycal Activity Class Satisfaction Questionnaire) para medir la satisfacción de los participantes hacia las sesiones de Educación Física. El test 3JS se administró al inicio y al final de la intervención didáctica. Los resultados muestran diferencias entre los t-patterns previos y posteriores a la intervención pedagógica; estos últimos más ricos y diversos, puesto que los elementos motrices coordinativos aparecían en mayor cantidad y nivel coordinativo coincidiendo con los resultados del test 3JS.

One of the challenges of Physical Education during teaching in the compulsory primary and secondary education stage is to guarantee the motor development of students, coordination being a fundamental content. The achievement of this goal is multifactorial, as it depends on many factors, some controllable by the teacher and others not so much. In any case, one of the elements that depends most on the Physical Education professional himself is that which has to do with the didactic intervention itself and everything that this entails: from choosing the tasks, to setting the objectives, determining the materials that will be used, or think about how the students will be grouped during the sessions. In this thesis, the emphasis is placed on the design of the activities and tasks that are presented in the Physical Education sessions and on how these can contribute to the motor development of the participating students.

The objective of the research has been to identify the enrichment of motor coordination patterns, over students who finish primary education, by means a stimulation program that included a progressive intervention of pedagogical strategies throughout 41 sessions of physical education. This intervention was applied during three periods of a schoolar year to 25 participants aged 12 (±1) from a school. The systematic observational study with a Mixed Methods approach of convergent design, has integrated: the exhaustive observations of the motor behaviors of the 41 sessions of the whole group-class, and the punctual administration of the 3JS test to assess the coordinative evolution of each of the participants. A motor coordination observation system (SOC) was built and validated to detect the temporal patterns (t-patterns) of the coordinative behaviors recorded using the LINCE PLUS free software and analyzed with the Theme software. At the same time, the APALQ questionnaire (Assessment of Physical Activity Levels Questionnaire) was used in order to assess the level of physical activity of the participants, as well as the PACSQ questionnaire (Physycal Activity Class Satisfaction Questionnaire) in order to measure the satisfaction of the participants towards the Physical Education sessions. The 3JS test was administered at the beginning and at the end of the didactic intervention. The results show differences between the t-patterns before and after the pedagogical intervention; the latter richer and more diverse, since the coordinative motor elements appeared in greater quantities and at a higher coordinative level, coinciding with the results of the 3JS test.