Per una “topografia” sociale e artistica dei conversos di Saragozza e sulle relazioni culturali fra territorio aragonese e Sardegna al tempo dei Re Cattolici

Abstract

Aquesta tesi investiga les vicissituds dels conversos de la ciutat de Saragossa -principalment en temps dels Reis Catòlics- i les intenses però gairebé totalment desconegudes relacions que el territori aragonès i, en particular la seva capital, van mantenir amb Sardenya. Amb la finalitat de comprendre plenament el paper que els neòfits, procedents de la religió jueva, van exercir en la construcció d'una "nova societat", en les acaballes de l'Edat mitjana i començaments de la Moderna, s’ha dut a terme un "mapatge" de tota la ciutat, identificant la formació d'una veritable identitat cultural, expressada, en particular, en encàrrecs artístics i estils de vida. La recerca ha permès conèixer, en molts casos per primera vegada en la història dels estudis, a diversos individus i famílies saragossans (gairebé sempre d'extracció conversa) que, entre els segles XV i XVI, van exercir importants papers en els àmbits civil i eclesiàstic en el Regne de Sardenya. Entre els protagonistes d'aquesta complexa reconstrucció de caràcter multidisciplinari es troba la biografia monogràfica del pintor saragossà Jaime Lana, protagonista d'una empresa pictòrica desenvolupada en estret contacte amb els conversos i en el centre d'un entramat de relacions humanes que permet suposar el compliment d'encàrrecs també destinats a l'illa del centre del Mediterrani.

Esta tesis investiga las vicisitudes de los conversos de la ciudad de Zaragoza -principalmente en tiempos de los Reyes Católicos- y las intensas pero casi totalmente desconocidas relaciones que el territorio aragonés y, en particular su capital, mantuvieron con Cerdeña. Con el fin de comprender plenamente el papel que los neófitos, procedentes de la religión judía, desempeñaron en la construcción de una "nueva sociedad", en las postrimerías de la Edad Media y comienzos de la Moderna, se ha llevado a cabo ua "mapeo" de toda la ciudad, identificando la formación de una verdadera identidad cultural, expresada, en particular, en encargos artísticos y estilos de vida. La investigación ha permitido conocer, en muchos casos por primera vez en la historia de los estudios, a diversos individuos y familias zaragozanos (casi siempre de extracción conversa) que, entre los siglos XV y XVI, desempeñaron importantes papeles en los ámbitos civil y eclesiástico en el Reino de Cerdeña. Entre los protagonistas de esta compleja reconstrucción de carácter multidisciplinar se encuentra la biografía monográfica del pintor zaragozano Jaime Lana, protagonista de una empresa pictórica desarrollada en estrecho contacto con los conversos y en el centro de un entramado de relaciones humanas que permite hipotetizar el cumplimiento de encargos también destinados a la isla del centro del Mediterráneo.

This thesis investigates the vicissitudes of the conversos of the city of Zaragoza - mainly at the time of the Catholic Monarchs - and the intense but almost entirely unknown relations that the Aragonese territory and, in particular its capital, had with Sardinia. In order to fully understand the role that the neophytes, coming from the Jewish religion, played in the construction of a “new society”, at the turn of the Middle Ages and the early Modern Age, a “mapping” of the entire city was carried out, identifying the formation of a true cultural identity, expressed, in particular, in artistic commissions and lifestyles. The survey makes it possible to get to know, in many cases for the first time in the history of studies, various individuals and families from Saragossa (almost always belonging to the conversos circuit) who, between the 15th and 16th centuries, played important roles in the civil and ecclesiastical spheres in the Kingdom of Sardinia. Among the protagonists of this complex reconstruction of a multidisciplinary nature is the monographic biography of the Zaragoza painter Jaime Lana, the protagonist of a pictorial enterprise developed in close contact with the conversos and at the centre of a web of human relations that allows us to hypothesise the fulfilment of commissions also destined for the island at the centre of the Mediterranean.