Diseño, implementación y evaluación de un programa para fomentar el uso de la bicicleta y los niveles de actividad física en la comunidad universitaria

Abstract

[cat] En l'actualitat, l'augment exponencial de les conductes sedentàries i els efectes de la crisi climàtica s'han convertit en problemes greus que afecten la salut de les persones i el medi ambient. Davant aquesta situació, la promoció del desplaçament actiu adquireix una importància crucial, especialment en institucions de gran envergadura com les universitats. La literatura científica recolza que les intervencions són més efectives quan s'adapten a les característiques de la població a la qual van dirigides i utilitzen tècniques de canvi de comportament evidenciades. Per tant, els principals objectius d'aquesta investigació van ser analitzar els factors que influeixen en el desplaçament actiu i l'ús de la bicicleta en estudiants i treballadors universitaris, identificar les actuacions de preferència per fomentar l'ús de la bicicleta cap a la universitat, dissenyar i implementar un programa per augmentar-ne l'ús i avaluar-ne l’efectivitat. La metodologia utilitzada va ser mixta, combinant diferents tècniques i instruments per a la recopilació de dades. Per abordar el primer objectiu, es va realitzar un estudi observacional amb un disseny de caràcter descriptiu i correlacional de tall transversal, així com un estudi de casos múltiple. Pel que fa al disseny i implementació del programa d'intervenció, es va dur a terme un disseny quasiexperimental amb grup de control. Les principals variables d'estudi van incloure el mode de desplaçament, el tipus i la freqüència d'ús de la bicicleta, les barreres percebudes del desplaçament actiu cap a la universitat i l'ús de la bicicleta i els Nivells d'Activitat Física (NAF). Es van realitzar diferents anàlisis estadístiques per donar resposta als objectius de la tesi. Pel que fa al primer objectiu, els resultats van indicar que la majoria d'estudiants i personal treballador es desplaçava de forma passiva, identificant barreres com la conveniència del vehicle i el temps necessari. Pel que fa al desplaçament amb bicicleta, aquest es va associar amb factors com la possessió de bicicleta pròpia, competència, intenció d'ús, suport social, menor sumatori de barreres percebudes i major sumatori d'avantatges percebudes del seu ús com a mitjà de transport en comparació amb els que no es desplaçaven d'aquesta forma. Pel que fa a les actuacions de preferència per al seu foment, es va destacar la importància de disposar de vestuaris i dutxes properes, aparcaments segurs i incentius i recompenses per al seu ús. Per conèixer l'efecte dels programes de reptes i recompenses, es va dissenyar un programa ludificat de tres mesos en què havien d'acumular quilòmetres en bicicleta per poder guanyar recompenses. El programa es va monitorar mitjançant una app, en què podien veure el seu progrés i la comparació amb la resta de participants en temps real. Malgrat haver augmentat el desplaçament amb bicicleta després de la intervenció, no es va observar un augment en els NAF. En conclusió, els nostres resultats subratllen la complexitat de les influències en el desplaçament actiu, suggerint la integració d'un model ecològic i la teoria de la conducta planificada en futures intervencions. A més, donada la variabilitat en les barreres percebudes i preferències per a la promoció d'activitats, es proposa implementar estratègies específiques per a cada grup. L'efectivitat demostrada de la gamificació sobre aquest comportament avala la seva inclusió en futures iniciatives.

[spa] n la actualidad, el aumento exponencial de las conductas sedentarias y los efectos de la crisis climática representan serios problemas que afectan la salud de las personas y el medio ambiente. Ante esta situación, la promoción del desplazamiento activo adquiere una importancia crucial, especialmente en instituciones de gran envergadura como las universidades. La literatura científica respalda que las intervenciones son más efectivas cuando se adaptan a las características de la población a la que van dirigidas y utilizan técnicas de cambio de comportamiento evidenciadas. Por lo tanto, los objetivos principales de esta investigación fueron analizar los factores que influyen en el desplazamiento activo y el uso de la bicicleta en estudiantes y trabajadores universitarios, identificar las actuaciones de preferencia para fomentar el uso de la bicicleta hacia la universidad, diseñar e implementar un programa para incrementar su uso y evaluar su efectividad. La metodología utilizada fue mixta, en la que se combinaron diferentes técnicas e instrumentos para la recogida de datos. Para abordar el primer objetivo, se realizó un estudio observacional con un diseño de carácter descriptivo y correlacional de corte transversal, así como un estudio de casos múltiple. En cuanto al diseño e implementación del programa de intervención, se realizó un diseño cuasiexperimental con grupo control. Las principales variables de estudio incluyeron el modo de desplazamiento, el tipo y frecuencia de uso de la bicicleta, las barreras percibidas del desplazamiento activo hacia la universidad y uso de la bicicleta y los Niveles de Actividad Física (NAF). Se realizaron diferentes análisis estadísticos para dar respuesta a los objetivos de la tesis. En relación con el primer objetivo, los resultados indicaron que la mayoría de estudiantes y personal trabajador se desplazaba de forma pasiva, identificando barreras como la conveniencia del vehículo y el tiempo necesario. En cuanto al desplazamiento en bicicleta, este se asoció con factores como la posesión de bicicleta propia, competencia e intención de uso, apoyo social, menor sumatorio de barreras percibidas y mayor sumatorio de ventajas percibidas de su uso como medio de transporte en comparación con los que no se desplazaban de esta forma. En cuanto a las actuaciones de preferencia para su fomento, se destacó la importancia de contar con vestuarios y duchas cercanas, aparcamientos seguros e incentivos y recompensas por su uso. Para conocer el efecto de los programas de retos y recompensas, se diseñó un programa gamificado de tres meses en el que tenían que acumular km en bicicleta para poder ganar recompensas. El programa fue monitorizado mediante una app, en la que podían ver su progreso y la comparación con el resto de participantes en tiempo real. A pesar de haber aumentado el desplazamiento en bicicleta tras la intervención, no se observó un aumento en los NAF. En conclusión, nuestros hallazgos subrayan la complejidad de las influencias en el desplazamiento activo, sugiriendo la integración de un modelo ecológico y la teoría de la conducta planificada en futuras intervenciones. Asimismo, dada la variabilidad en las barreras percibidas y preferencias en las actuaciones para su fomento, se propone implementar estrategias específicas para cada grupo. La efectividad demostrada de la gamificación sobre esta conducta respalda la inclusión en iniciativas futuras.

[eng] Currently, the exponential increase in sedentary behaviours and the effects of the climate crisis pose serious problems affecting both human health and the environment. In light of this situation, the promotion of active commuting becomes critically important, especially in large institutions such as universities. Scientific literature supports the notion that interventions are more effective when tailored to the characteristics of the targeted population and employ evidenced behaviour change techniques. Therefore, the main objectives of this research were to analyse the factors influencing active commuting and bicycle usage among university students and staff, identify preferred strategies to encourage bicycle use to the university, design and implement a program to increase bicycle usage, and evaluate its effectiveness. A mixed methodology was employed, combining various techniques and instruments for data collection. To address the first objective, an observational study with a descriptive and cross-sectional correlational design, as well as a multiple-case study, were conducted. Regarding the design and implementation of the intervention program, a quasi-experimental design with a control group was employed. Key study variables included commuting mode, type and frequency of bicycle usage, perceived barriers to active commuting to the university, bicycle usage, and Physical Activity Levels (PALs). Various statistical analyses were conducted to address the thesis objectives. Concerning the first objective, results indicated that the majority of students and staff commuted passively, citing barriers such as the convenience of using a vehicle and time constraints. As for bicycle commuting, it was associated with factors such as owning a bicycle, competence, intention to use, social support, a lower sum of perceived barriers, and a higher sum of perceived advantages compared to non-bicycle commuters. Regarding preferred strategies to promote bicycle use, the importance of having nearby changing rooms and showers, secure parking facilities, and incentives and rewards for bicycle use was emphasized. To assess the effect of challenge and reward programs, a three-month gamified program was designed in which participants had to accumulate cycling km to win rewards. The program was monitored through an app, allowing participants to track their progress and real-time comparisons with other participants. Despite an increase in bicycle commuting following the intervention, no increase in PALs was observed. In conclusion, our findings underscore the complexity of influences on active commuting, suggesting the integration of an ecological model and the theory of planned behaviour in future interventions. Additionally, given the variability in perceived barriers and preferences for promotional activities, implementing specific strategies for each group is recommended. The demonstrated effectiveness of gamification on this behaviour supports its inclusion in future initiatives.