Universitat Ramon Llull. La Salle
Aquesta tesi tracta de la transformació institucional de la companyia Telefónica, deguda a l’evolució tecnològica des dels inicis de la transmissió de dades per commutació de paquets a España, fins l’arribada d’internet Es realitza una anàlisi, sota la perspectiva de lògica institucional, per entendre els efectes del canvi tecnològic en base als elements que configuren l’estructura institucional de la companyia. Es té en compte el quan, el qui i el com es va prendre la decisió d’apostar per la transmissió de dades per commutació de paquets, convertint-se en el primer operador mundial, que oferia comercialment aquest servei als seus clients, sense deixar d’oferir l’altre servei de transmissió de dades per commutació de circuits tal com estaven oferint la resta d’operadors. Aquesta xarxa s’anomenà “Red Especial de Transmisión de Datos (RETD)”, juntament amb el protocol RSAN, varen ser creats i desenvolupats, partint de zero, inicialment amb equips de propòsit general i posteriorment creant un equip propi el Tesys, per enginyers de Telefónica, despès de fer un viatge a diferents universitats de Califòrnia (EE.UU), per interessar-se per la xarxa ArpaNet que s’estava construint a nivell acadèmic. La xarxa RETD, no va ser un a còpia de la xarxa ArpaNet, però si una evolució a les necessitats de Telefónica, sent un avançament a nivell global de totes les comunicacions de dades, obligant a la UIT i el CCITT a crear un protocol estàndard que s’anomenà X.25. El marc teòric que s’ha considerat es el que proposen Thornton i Ocasio que valoren els tres enfocaments de la lògica institucional, composts pels elements estructurals, els normatius i els simbòlics. S’ha utilitzat aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder, Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants. Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés.
Esta tesis trata de la transformación institucional de la compañía Telefónica debido a la evolución tecnológica desde los inicios de la transmisión de datos por conmutación de paquetes en España hasta la llegada de Internet. Se realiza un análisis sobre la perspectiva de la lógica institucional para entender los efectos del cambio tecnológico en base a los elementos que configuran la estructura institucional de la compañía. Se considera, el cuándo, el quien, y el cómo se tomó la decisión de apostar por la transmisión de datos por conmutación de paquetes, convirtiéndose en el primer operador mundial, que ofrecía comercialmente este servicio a sus clientes, sin dejar los otros servicios de transmisión de datos por conmutación de circuitos tal como estaban ofreciendo el resto de los operadores. Esta red, que se llamó Red Especial de Transmisión de Datos (RETD), junto con el protocolo RSAN, fue creada y desarrollada, partiendo de cero, inicialmente con equipos de propósito general y posteriormente creando un equipo propio, el Tesys, por ingenieros de Telefónica, después de que estos efectuaran un viaje a distintas universidades de California (EEUU), para interesarse por la red ArpaNet que se estaba construyendo a nivel académico. La red RETD no fue una copia de la red ArpaNet, pero si una evolución a las necesidades que tenía Telefónica, siendo un adelanto a nivel global de todas las comunicaciones de datos, obligando a la UIT y al CCITT a crear un protocolo estándar, que se llamó X.25. El marco teórico que se ha considerado es el que proponen Thornton y Ocasio, que valoran los tres enfoques de la lógica institucional, compuestos por los elementos estructurales, los normativos y los simbólicos. Se ha utilizado este marco teórico para poder describir, entre otros aspectos, la cultura institucional de la empresa y los individuos, la organización, las normas, los patrones históricos y culturales, los factores sociales y geográficos, la experiencia de los usuarios, la estructura de los diferentes departamentos, y las relaciones con el poder. Estos aspectos describen el proceso que llevó al presidente de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nueva metodología institucional creando la “División de Informática” que era externa al organigrama central de Telefónica y que tenía su propia lógica institucional, con el fin de que esta nueva solución de comunicaciones de datos pudiese funcionar sin estar influenciada por las lógicas institucionales de Telefónica con su propia inercia institucional, lo que provocó una heterogeneidad de lógicas, y cuando era presidente Luís Solana, esta acabó desencadenando una situación que se solucionó ajustándose a los parámetros definidos en el isomorfismo institucional descrito por DiMaggio y Powell, produciendo una homogeneización, cuyo resultado fue la integración de los distintos departamentos de la “División de Informática” en los respectivos departamentos de las Direcciones Centrales de Telefónica, que llevó a la desaparición de los equipos Tesys, y su sustitución por equipos de otros fabricantes. Para la realización de esta tesis se ha buscado información en la propia Telefónica en manuales técnicos y los anuarios que se publicaron durante todo el periodo de tiempo que duró el proceso, en el COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), en Fundesco, en la Fundación Telefónica, en revistas especializadas, en artículos de congresos tanto nacionales como internacionales, etc., y también se han efectuado personalmente y de forma presencial, entrevistas en Barcelona, Madrid y Valencia, a personas, tanto del ámbito académico como de la empresa, que hicieron posible este sistema de comunicaciones, personas que nos han dado una visión y unos datos que hubieran sido imposible de obtener en los documentos que se han encontrado del proceso.
This thesis deals with the institutional transformation of the Telefónica company due to the technological evolution from the beginning of the transmission of data by switching packets in Spain to the arrival of the Internet. An analysis of the perspective of institutional logics is carried out to understand the effects of technological change based on the elements that configure the institutional structure of the company. It is considered, when, who and how the decision was made to bet on the transmission of data by switching packets, becoming the world's first operator, commercially offering this service to its customers, without leaving the other circuit switching data transmission services as the rest of the operators were offering. This network, which was called the Special Data Transmission Network (RETD), along with the RSAN protocol, was created and developed, starting from scratch, initially with general purpose equipment and later creating its own team, the Tesys, by Telefónica engineers after they made a trip to different universities in California (USA), to take an interest in the ArpaNet network being built academically. The RETD network was not a copy of the ArpaNet network but an evolution to the needs that Telefónica had, being a global advance of all data communications, forcing the ITU and CCITT to create a standard protocol, which was called X.25. The theoretical framework that has been considered is that proposed by Thornton and Ocasio, who value the three approaches of institutional logics, composed of structural, normative and symbolic elements. This theoretical framework has been used to describe, among other aspects, the institutional culture of the company and the individuals, the organization, the norms, the historical and cultural patterns, the social and geographical factors, the experience of the users, the structure of the different departments, and the relations with the power. These aspects describe the process that led the president of Telefónica Antonio Barrera de Irimo, to create a new institutional methodology creating a “División de Informática” that was external to Telefónica's central organization chart and had its own institutional logics, so that this new data communications solution could work without being influenced by Telefónica's institutional logics with its own institutional inertia, this led to a heterogeneity of logics, and when I was president Luís Solana, this ended up triggering a situation, which was solved by adjusting to the parameters defined in the institutional isomorphism described by DiMaggio and Powell, producing a homogenization, that resulted in the integration of the different departments that made up ”División de Informática” into the respective departments of Telefónica's Central Directions. Which led to the disappearance of Tesys equipment, and its replacement by equipment from other manufacturers. In this thesis, the information has been sought in Telefónica's own technical manuals and yearbooks that were published during the entire period of time that the process lasts, at COIT (Official College of Telecommunications Engineers), in Fundesco, at the Telefónica Foundation, in specialized journals, in articles of congresses both national and international, etc., and they have also been carried out personally and in person, interviews in Barcelona, Madrid and Valencia, to people from both the academic and business fields, that made this communications system possible, people who have given us a vision and data that would have been impossible to obtain in the documents that have been found from the process.
RETD; Conmutació de Paquets; TIC; RSAN; Lógica Institucional; Transmisió de Dades
004 - Informática; 62 - Ingeniería. Tecnología; 621.3 - Ingeniería eléctrica. Electrotecnia. Telecomunicaciones
Tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC)
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.