L’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) a Catalunya

Abstract

This study comprises an examination of the osteological remains of populations of cave bears (Ursus spelaeus, Rosenmüller, 1794) found in the Late Middle Palaeolithic layers of three caves in northeastern Catalonia, Spain: the Arbreda cave (Serinyà, Pla de l'Estany), Ermitons cave (Sales de Llierca, Garrotxa), and Toll cave (Moià, Moianès). One of the primary objectives of this study is to characterize the morphological and morphometric variability of these populations in clearly defined stratigraphic contexts. The sample sets from Layer I of the Arbreda, Layer IV of Ermitons, and Layer 3 of Toll are contemporaneous with each other and date to ca. 45,000 years BP. Consequently, the observed differences have been analysed strictly from the perspective of regional variation. Materials from Level J of the Arbreda cave and Level 4 of the Toll cave have also allowed for the characterization of the diachronic evolution of certain dental morphologies. The characterization of the sample populations also includes the classification of the material into age and sex categories. An analysis of the crown anatomy of the jugal dentition has revealed that each population in the sample exhibits a unique combination of traits. In general terms, however, the upper and lower fourth premolars from the Ermitons cave and the Toll cave display a closer similarity with each other than to those from the Arbreda cave. In the later, both premolars exhibit a higher degree of morphological drift than in the other sites. Nonetheless, in certain specific traits, the molars from Level I of the Arbreda cave can lag slightly behind some of these sets so we conclude that morphological evolution of each tooth may occur in some different ways in each population. The morphological traits of the postcranial skeleton correspond with the fundamental features of Ursus spelaeus, although some variability has also been observed. In this sense, the morphometric analysis of the metapodials has been the most positive and has allowed for some interpretations related to the natural habitat of each population. However, these findings will require further validation through studies using larger sample sizes

Aquest treball constitueix un estudi de les poblacions de l’ós de les cavernes (Ursus spelaeus, Rosenmüller, 1794) de Catalunya en base les restes dels nivells del paleolític mitjà recent de la cova de l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany), la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa), i la cova del Toll (Moià, Moianès), situats al nord-est de Catalunya (Espanya) Un dels objectius és el de caracteritzar la seva diversitat morfològica i mètrica en de les restes que han sigut recuperades de nivells arqueològics ben documentats cronològicament. D’una banda, els conjunts de la mostra procedents del nivell I de l’Arbreda, l’estrat IV del Ermitons i el nivell 3 del Toll, són coetanis entre ells i daten d’entorn d’ara fa uns 45.000 anys. Gràcies a això, les diferències observades s’han analitzat estrictament des del punt de vista de la regionalitat. D’altra banda, els materials del nivell J de l’Arbreda i del nivell 4 del Toll han permès caracteritzat l’evolució diacrònica de determinades morfologies dentals. La caracterització de les poblacions de la mostra també inclou la classificació del material en categories d’edat i de sexe. L’anàlisi de l’anatomia de la corona dental de les premolars i les molars assenyala que cada una de les poblacions de la mostra presenta una combinació de caràcters única. Però en termes generals, les dents dels Ermitons i del Toll es trobarien més properes entre si que les dents del l’Arbreda. En aquest jaciment, les quartes premolars es caracteritzen per un grau de deriva morfològica major que als altres conjunts de la mostra. Tot i això en alguns caràcters específics, les molars del nivell I de l’Arbreda poden arribar a situar-se quelcom pel darrere d’algun d’aquests conjunts. Això explica que l’evolució morfològica de cada dent es dona de maneres diferents a cada una de les poblacions. Quant a l’esquelet de les extremitats, els trets morfològics de la mostra es corresponen amb els aspectes bàsics d’Ursus spelaeus, tot i que existeix una certa variabilitat que també ha sigut descrita. En aquest sentit, l’anàlisi morfomètrica dels metàpodes és la que ha estat més positiva i ha permès obrir la porta a algunes interpretacions relacionades amb l’hàbitat natural de cada població, encara que hauran de ser contrastades per estudis amb mostres més extenses