Universitat Ramon Llull
Miralles Torner, Francesc
Zarco Jasso, Hugo
2024-03-08
147 p.
Universitat Ramon Llull. La Salle
En l'escenari empresarial actual, les startups tecnològiques són els motors de la innovació i el creixement econòmic. En la seva trajectòria, són fonamentals els intermediaris d’innovació, que naveguen per la complexa xarxa de recursos i relacions externes. Aquests intermediaris juguen un paper clau en l'augment de les capacitats d'innovació de les startups i, per tant, en el seu èxit global. Aquesta tesi, basada en una sòlida recerca acadèmica, es proposa explorar la intrincada relació entre els intermediaris d’innovació i les startups tecnològiques. Aprofundeix en els rols dinàmics i en evolució d'aquests intermediaris, destacant com s'adapten en les diferents fases de desenvolupament de les startups, amb un enfocament principal en investigar el paper dels intermediaris d’innovació en l'orquestració de la innovació en xarxa. El viatge de recerca implica diverses etapes, començant amb el desenvolupament de marcs teòrics sòlids i de conceptes fonamentals. A continuació, es realitza una sèrie d'estudis exhaustius de cas, conduïts en diverses regions, per descobrir els diferents rols realitzats pels intermediaris d’innovació. A més de reafirmar els rols establerts d'orquestrador, aquest estudi introdueix un nou arquetip, el "Fonformador", que impulsa canvis transformadors dins dels ecosistemes emprenedors. En el cor d'aquesta tesi, s'utilitza una anàlisi de conjunts difusos per disseccionar les combinacions de funcions d'orquestració que afecten positivament la Capacitat d’Innovació en Producte de les startups, una mesura de rendiment crucial, que reflecteix la capacitat de les startups per introduir productes i serveis innovadors al mercat. La recerca aporta contribucions tant teòriques com pràctiques. Les perspectives teòriques clarifiquen els rols canviants dels orquestradors i les seves pràctiques adaptatives, moldejades per la dinàmica de col·laboració. A nivell pràctic, els resultats tenen implicacions per als responsables de polítiques, els professionals i els grups d’interès, proposant mecanismes de suport adaptats que coincideixin amb les necessitats canviants de les startups en les diferents fases del seu cicle de vida. Subratlla la importància d'una participació variada amb els intermediaris i l'ús estratègic de les funcions d'orquestració per optimitzar el rendiment de les startups. Aquesta tesi avança en la nostra comprensió de l'orquestració de xarxes, la intermediació d’innovació i el seu impacte en l'ecosistema emprenedor. Es presenta com un testimoni de l'exploració acadèmica i fomenta una investigació addicional sobre aquests aspectes dinàmics de l'emprenedoria i la innovació.
En el panorama empresarial actual, las startups tecnológicas son los motores de la innovación y el crecimiento económico. En su trayectoria, son fundamentales los intermediarios de innovación, quienes navegan la compleja red de recursos y relaciones externas. Estos intermediarios juegan un papel clave en el aumento de las capacidades de innovación de las startups y, en consecuencia, en su éxito general. Esta tesis doctoral, basada en una sólida investigación académica, se propone explorar la intrincada relación entre los intermediarios de innovación y las startups tecnológicas. Profundiza en los roles dinámicos y evolutivos de estos intermediarios, destacando cómo se adaptan a lo largo de las diferentes fases de desarrollo de las startups, con un enfoque principal en investigar el papel de los intermediarios de innovación en la orquestación de la innovación en red. El viaje de investigación incluye varias etapas, comenzando con el desarrollo de marcos teóricos sólidos y de conceptos fundamentales. Luego, se realizan una serie de estudios exhaustivos de caso, llevados a cabo en diversas regiones, para descubrir los variados roles desempeñados por los intermediarios de innovación. Además de reafirmar los roles establecidos de orquestador, este estudio introduce un nuevo arquetipo, el "Conformador", que impulsa cambios transformadores dentro de los ecosistemas empresariales. En el corazón de esta disertación, se utiliza un análisis de conjuntos difusos para diseccionar las combinaciones de funciones de orquestación que afectan positivamente a la Capacidad de Innovación en Producto de las startups, una medida de rendimiento crucial, que refleja la capacidad de las startups de introducir productos y servicios innovadores en el mercado. La investigación aporta contribuciones tanto teóricas como prácticas. Las perspectivas teóricas clarifican los roles cambiantes de los orquestadores y sus prácticas adaptativas, moldeadas por la dinámica de colaboración. A nivel práctico, los hallazgos tienen implicaciones para los responsables de políticas, los profesionales y los grupos de interés, abogando por mecanismos de apoyo personalizados que coincidan con las necesidades cambiantes de las startups en las diferentes fases de su ciclo de vida. Subraya la importancia de una implicación variada con los intermediarios y el uso estratégico de las funciones de orquestación para optimizar el rendimiento de las startups. Esta disertación avanza en nuestra comprensión de la orquestación de redes, la intermediación en la innovación y su impacto en el ecosistema emprendedor. Se erige como un testimonio de la exploración académica y fomenta una mayor investigación sobre estos aspectos dinámicos del emprendimiento y la innovación.
In today's entrepreneurial landscape, technology startups are the engines of innovation and economic growth. Central to their journey are innovation intermediaries, who navigate the complex web of external resources and relationships. These intermediaries play a key role in enhancing startups' innovation capabilities and, consequently, their overall success. This dissertation, grounded in solid academic research, sets out to explore the intricate relationship between innovation intermediaries and technology startups. It delves into the dynamic and evolving roles these intermediaries play, highlighting how they adapt throughout different phases of startups' development, with a primary focus on investigating the role of innovation intermediaries in orchestrating networked innovation. The research journey involves several stages, starting with the development of strong theoretical frameworks and foundational concepts. It then moves on to a comprehensive series of case studies, conducted in diverse regions, to uncover the various roles performed by innovation intermediaries. Alongside reaffirming established orchestrator roles, this study introduces a new archetype - the "Shaper" - which drives transformative changes within entrepreneurial ecosystems. At the heart of this dissertation, a fuzzy set analysis is used to dissect the combinations of orchestration functions that positively affect startups' Product Innovativeness, a crucial performance measure, which reflects startups' ability to introduce groundbreaking products and services to the market. The research makes both theoretical and practical contributions. Theoretical insights clarify the changing roles of orchestrators and their adaptive practices, shaped by collaboration dynamics. On a practical level, the findings have implications for policymakers, practitioners, and stakeholders, advocating for tailored support mechanisms that match the evolving needs of startups across different lifecycle phases. It underscores the importance of varied engagement with intermediaries and strategic use of orchestration functions to optimize startup performance. This dissertation advances our understanding of network orchestration, innovation intermediation, and their impact on the entrepreneurial ecosystem. It stands as a testament to scholarly exploration and encourages further investigation into these dynamic aspects of entrepreneurship and innovation.
Network Orchestration; Startup Lifecycle; Orchestration Roles; Innovation Intermediary; Technology Startups; Entrepreneurial Ecosystem
33 - Economics
Negocis, administració i dret
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
