Bienestar en vacuno de leche: influencia de factores ambientales y del entorno en el comportamiento del animal y en su productividad en explotaciones de Cataluña

Abstract

En aquesta tesi es va avaluar el grau de benestar existent al boví lleter de raça Holstein a Catalunya a través del protocol de benestar animal Welfare Quality® Assessment protocol for cattle (2009). A més, es va estudiar l'efecte de l'ambient i l'entorn en el benestar de l'animal, la seva influència en l'expressió del potencial genètic estimat, l'estat emocional, les interaccions humà-animal i el comportament social. En primer lloc, es va caracteritzar el benestar del boví lleter a 26 granges a les estacions d'hivern i estiu per valorar la influència de l'estrès tèrmic i analitzar les diferències de benestar existents entre diverses tipologies de granja. No es van observar diferències significatives en els principis de benestar, només diferències significatives en el percentatge de braguers bruts i animals amb respiració forçosa, probablement atribuïbles a l'estrès tèrmic. En segon lloc, es va estudiar la relació del benestar amb el valor genètic de diferents caràcters i el seu efecte sobre la productivitat, observant que l'entorn i l'ambient són decisius en el benestar i en l'expressió del potencial genètic. El nivell de benestar animal observat en els animals no només va afectar la producció, sinó la pròpia longevitat de l'animal. En tercer lloc, es va estudiar la prevalença i variabilitat (intra i entre granges) del nivell de brutícia, danys, lesions i inflamacions a les regions del cos, nivell de coixeres i la seva severitat, i es va analitzar l'efecte de la paritat, entorn i ambient. Es va observar que la prevalença i la variabilitat entre granges són explicades per les diferències en les condicions de l'entorn, de les instal·lacions i del maneig, sent un factor molt important la paritat. En quart lloc, es va estudiar el comportament del boví lleter a través del comportament emocional positiu, de la interacció humà-animal i dels comportaments socials agonístics, observant una variabilitat moderada en el comportament emocional associada al tipus de relació de l’animal amb el seu entorn. A més, es va observar una manca de lligam i d'interaccions humà-animal positives i un nombre elevat de comportaments socials agonístics associats a la manca de recursos i espai vital. Les implicacions d’aquest treball destaquen la necessitat d’integrar l’avaluació del confort tèrmic com a eina de benestar. També subratllen la importància de l'entorn i l'ambient en el benestar animal, no només físic sinó emocional. I conclouen amb la necessitat de millora de les instal·lacions, amb una reducció de la densitat i una millor adaptació a un clima cada cop més extrem. Això milloraria les condicions de vida, i es traduiria en una major longevitat, generant un model de ramaderia més eficient i sostenible.

En la presente tesis se evaluó el grado de bienestar existente en el vacuno lechero de raza Holstein en Cataluña a través del protocolo de bienestar animal Welfare Quality® Assessment protocol for cattle (2009). Además, se estudió el efecto del ambiente y entorno en el bienestar del animal, su influencia en la expresión del potencial genético estimado, en el estado emocional, en las interacciones humano-animal y comportamiento social. En primer lugar, se caracterizó el bienestar del vacuno lechero en 26 granjas en las estaciones de invierno y verano para valorar la influencia del estrés térmico y analizar las diferencias de bienestar existentes entre varias tipologías de granja. No se observaron diferencias significativas en los principios de bienestar, sólo diferencias significativas en el porcentaje de ubres sucias y de animales con respiración forzosa, probablemente atribuibles al estrés térmico En segundo lugar, se estudió la relación del bienestar con el valor genético de diferentes caracteres y su efecto sobre la productividad, observando que el entorno y ambiente son decisivos en el bienestar y en la expresión del potencial genético. El nivel de bienestar animal observado en los animales no solo afectó la producción, sino a la propia longevidad del animal. En tercer lugar, se estudió la prevalencia y variabilidad (intra y entre granjas) del nivel de suciedad, daños, lesiones e inflamaciones en las regiones del cuerpo, nivel de cojeras y su severidad, y se analizó el efecto de la paridad, entorno y ambiente. Se observó que la prevalencia y su variabilidad entre granjas son explicadas por las diferencias en las condiciones del entorno, de las instalaciones y del manejo, siendo un factor muy importante la paridad. En cuarto lugar, se estudió el comportamiento del vacuno lechero a través del comportamiento emocional positivo, de la interacción humano-animal y de los comportamientos sociales agonísticos, observando una variabilidad moderada en el comportamiento emocional asociada al tipo de relación del animal con su entorno. Además, se observó una falta de vínculo y de interacciones humano-animal positivas y un elevado número de comportamientos sociales agonísticos asociados a la falta de recursos y espacio vital. Las implicaciones de este proyecto de Tesis destacan la necesidad de integrar la evaluación del confort térmico como herramienta de bienestar. También, subrayan la importancia del entorno y ambiente en el bienestar animal, no sólo físico sino emocional. Y concluyen con la necesidad de mejora de las instalaciones, con una reducción de la densidad y una mejor adaptación a un clima cada vez más extremo. Lo que mejoraría las condiciones de vida, y se traduciría en una mayor longevidad, generando un modelo de ganadería más eficiente y sostenible.

In this thesis, the welfare of Holstein dairy cows in Catalonia was assessed using the animal welfare protocol, Welfare Quality® Assessment protocol for cattle (2009). Additionally, the impact of the productive environment on animal welfare was examined, as well as its influence on the expression of estimated genetic potential, emotional state, human-animal interactions, and social behaviour. First, the welfare of dairy cattle was characterised on 26 farms in the winter and summer seasons to assess the influence of heat stress and to analyse the differences in welfare between various farm typologies. No significant differences in welfare principles were observed, only significant differences in the percentage of dirty udders and animals with forced breathing, probably attributable to heat stress. Secondly, the relationship between welfare and the genetic value of different traits and their effect on productivity were studied, observing that the productive environment is decisive in welfare and in the expression of genetic potential. The level of animal welfare observed in the animals not only affected production, but also the longevity of the animal itself. Thirdly, the prevalence and variability (intra- and inter-farm) of the level of dirtiness, damage, lesions and inflammations in body regions, level of lameness and its severity were studied, and the effect of parity and productive environment were analysed. It was observed that the prevalence and its variability between farms are explained by differences in environmental conditions, facilities, and management, with parity being a very important factor. Fourthly, the behaviour of dairy cattle was studied through positive emotional behaviour, human-animal interaction and agonistic social behaviours, observing a moderate variability in emotional behaviour associated with the type of relationship of the animal with its environment. Furthermore, a lack of bonding and positive human-animal interactions and a high number of agonistic social behaviours associated with a lack of resources and living space were observed. The implications of this thesis project highlight the need to integrate the evaluation of thermal comfort as a welfare assessment tool. It also underlines the importance of the productive environment for animal welfare, not only physical but also emotional. It concludes with the need for improved facilities, with a reduction in density and better adaptation to an increasingly extreme climate. This would improve living conditions and lead to greater longevity, generating a more efficient and sustainable livestock farming model.