Característiques neuropsicològiques, psicopatològiques i tret de personalitat impulsiu en la conducta suïcida

Abstract

Introducció: El comportament suïcida representa un problema creixent en la salut pública i és una de las principals causes de mort no natural en el món. Destaquen com a factors de risc en la conducta suïcida algunes variables neuropsicològiques, psicopatològiques i trets de personalitat, en concret la impulsivitat. Objectius: el present estudi té com a finalitat avaluar les funcions executives, variables psicopatològiques, el tret impulsivitat i valorar en quina mesura aquestes variables estan associades en el comportament suïcida amb la finalitat d’identificar el perfil amb major risc en la conducta suïcida. Mètode: Es va realitzar un estudi observacional prospectiu d’una mostra composta per 66 pacients d’entre 18 i 65 anys que varen realitzar una temptativa de suïcidi i van ser atesos en el servei d’urgències del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Girona) i un estudi comparatiu amb un grup control de 67 persones voluntàries sanes emparellades per edat, sexe i nivell educatiu amb el grup de casos. Es van recollir variables sociodemogràfiques, edat, nivell d’estudis, estat civil, situació laboral, mètode de la temptativa d’autòlisis, així com temptatives prèvies i posteriors a la visita a urgències. Per a les variables psicopatològiques i trets de personalitat es va utilitzar l’Inventari d’avaluació de la Personalitat (PAI), l’Escala d’Impulsivitat de Barratt (BIS-11), l’Escala d’Intencionalitat Suïcida (SIS) de Beck, el PHQ9 i l’Inventari de respostes d’afrontament per adults (CRI-A). Per a les variables neuropsicològiques es va utilitzar el Test de Classificació de Targetes de Wisconsin (WSCT), el test d’Stroop, el substests del WAIS-IV (dígits, claus, lletres i números i recerca de símbols), Trail-Making Test (TMT) i la Torre de Londres. Resultats: El 70% dels pacients avaluats són dones que van realitzar una temptativa autolítica (TA) de forma impulsiva amb sobre ingesta de medicaments. Més de la meitat tenien antecedents de temptativa de suïcidi previs. A nivell psicopatològic trobem diferències entre el grup de TA i el grup control en impulsivitat, en la majoria d’escales clíniques i en l’índex potencial de suïcidi del PAI. El trastorn depressiu major, els trastorns adaptatius i els trets de personalitat límit (TLP) són els més freqüents en la nostra mostra, a més del tret de personalitat impulsiu, amb dificultat per inhibir la resposta. A nivell neuropsicològic, el grup de TA mostren més problemes d’atenció, memòria de treball, inhibició de la resposta, flexibilitat neurocognitiva, planificació i resolució de problemes. En la regressió logística trobem una major gravetat de la conducta de suïcidi associada a ser home, solter, al nombre de fills, al diagnòstic en el rang psicòtic, a trastorns depressius, a trastorns de la personalitat i a l’escala d’idees de suïcidi del PAI. Conclusions: Les idees de suïcidi, la impulsivitat, els trastorns psicopatològics i els dèficits neurocognitius executius serien els principals predictors de la conducta suïcida, especialment el tret de personalitat impulsiu, els trastorns de l’estat d’ànim, els trastorns adaptatius, els trets de personalitat límit i els problemes d’inhibició de la resposta.

Introducción: El comportamiento suicida representa un problema creciente en la salud pública y es una de las principales causas de muerte no natural en el mundo. Destacan como factores de riesgo en la conducta suicida algunas variables neuropsicológicas, psicopatológicas y rasgos de personalidad, en concreto la impulsividad. Objetivos: el presente estudio tiene como finalidad evaluar las funciones ejecutivas, variables psicopatológicas, el rasgo impulsividad y valorar en qué medida estas variables están asociadas al comportamiento suicida con el fin de identificar el perfil con mayor riesgo en la conducta suicida. Método: Se realizó un estudio observacional prospectivo de una muestra compuesta por 66 pacientes de entre 18 y 65 años que realizaron una tentativa de suicidio y fueron atendidos en el servicio de urgencias del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt (Girona) y un estudio comparativo con un grupo control de 67 personas voluntarias sanas emparejadas por edad, sexo y nivel educativo con el grupo de casos. Se recogieron variables sociodemográficas, edad, nivel de estudios, estado civil, situación laboral, método de la tentativa autolítica, así como tentativas previas y posteriores a la visita a urgencias. Para las variables psicopatológicas y rasgos de personalidad se utilizó el Inventario de evaluación de la Personalidad (PAI), la Escala de Impulsividad de Barratt (BIS-11), la Escala de Intencionalidad Suicida (SIS) de Beck, el PHQ9 y el Inventario de respuestas de afrontamiento para adultos (CRI-A). Para las variables neuropsicológicas se utilizó el Test de Clasificación de Tarjetas de Wisconsin (WSCT), el test de Stroop, los subtests del WAIS-IV (dígitos, claves, letras y números y búsqueda de símbolos), Trail-Making Test (TMT) y la Torre de Londres. Resultados: El 70% de los pacientes evaluados son mujeres que realizaron una tentativa autolítica (TA) de forma impulsiva con sobre ingesta de medicamentos. Más de la mitad tenían antecedentes de tentativa de suicidio previos. A nivel psicopatológico encontramos diferencias entre el grupo de TA y el grupo control en impulsividad, en la mayoría de las escalas clínicas y en el índice potencial de suicidio del PAI. El trastorno depresivo mayor, los trastornos adaptativos y los rasgos de personalidad límite (TLP) son los más frecuentes en nuestra muestra, además del rasgo de personalidad impulsivo, con dificultad para inhibir la respuesta. A nivel neuropsicológico, el grupo de TA muestran más problemas de atención, memoria de trabajo, inhibición de la respuesta, flexibilidad neurocognitiva, planificación y resolución de problemas. En la regresión logística encontramos una mayor gravedad de la conducta de suicidio asociada a ser hombre, soltero, al número de hijos, al diagnóstico en el rango psicótico, a trastornos depresivos, a trastornos de la personalidad y a la escala de ideas de suicidio del PAI. Conclusiones: Las ideas de suicidio, la impulsividad, los trastornos psicopatológicos y los déficits neurocognitivos ejecutivos serían los principales predictores de la conducta suicida, especialmente el rasgo de personalidad impulsivo, los trastornos del estado de ánimo, los trastornos adaptativos, los rasgos de personalidad límite y los problemas de inhibición de la respuesta.

Introduction: Suicidal behaviour is a growing public problem and one of the most common causes of non-natural death worldwide. Some neuropsychological, psychopathological factors and personality traits, specifically impulsivity, stand out as risk factors in suicidal behaviour. Aims: The aim of the present study is to evaluate the executive functions, psychopathological variables and the impulsivity trait associated with suicidal behaviour to identify the highest risk profile for suicidal behaviour. Method: Prospective observational study of 66 patients between 18 and 65 (who were) admitted to Santa Caterina Hospital emergency room (E.R) in Salt (Girona) for attempted suicide and a comparative study with a control group of 67 healthy volunteers matched for age, sex, and educational level with the case group. Socio-demographic, age, gender, employment status, education level, suicide attempt method, previous attempts and clinical variables were collected. For the psychopathological variables and personality traits, Personality Assessment Inventory (PAI), Barratt Impulsivity Scale (BIS-11), Beck Suicidal Intentionality Scale (SIS), PHQ9, Coping Response Inventory for Adults (CRI-A) ) were used and for the neuropsychological variables we used the Wisconsin Card Sorting Test (WSCT), Stroop test, WAIS-IV ( digits, keys, letters and numbers and symbol search), Trail-Making Test (TMT) and the Tower of London. Results: Of the sixty-six patients assessed, 70% of whom are women who attempted suicide (AS) impulsively with medical overdose. More than half had a history of previous suicide attempts. At the psychopathological level we find differences between the AS group and the control group in impulsivity and in most clinical scales and in the suicide potential index of the PAI. Major depressive disorder, adjustment disorders and borderline personality traits (BPD) are the most common in our sample, as well as an impulsive personality trait, with difficulty inhibiting responses. At a neuropsychological level, the AS group shows more problems with attention, working memory, response inhibition, neurocognitive flexibility, planning and problem solving. In the logistic regression we find a greater severity of the suicidal behaviour associated with being a man, single, the number of children, the diagnosis in the psychotic range, depressive disorders, personality disorders and the suicidal ideation scale of PAI Conclusions: Suicidal ideation, impulsivity, psychopathological disorders, and neurocognitive executive deficits would be the main predictors of suicidal behaviour, especially the impulsive personality trait, mood disorders, adjustment disorders, traits borderline personality and response inhibition problems.