Ideologies and attitudes towards native-speakerism and English as a Lingua Franca in Higher Education

Abstract

En les últimes dècades, l'ensenyament de la llengua anglesa ha estat testimoni de notables canvis. No obstant això, una creença profundament arrelada roman inalterada en l'imaginari col·lectiu: la cerca incessant d'una competència similar a la dels natius, que situa als professors natius d'anglès com els instructors ideals per a aconseguir tal propòsit. Phillipson (1992) va denominar a aquest supòsit "la fal·làcia del parlant natiu", segons la qual els professors natius es consideraven en general (i erròniament) superiors als seus homòlegs no natius, i Holliday (2005) ho va reformular més tard com "nativisme” (native-speakerism). Aquesta ideologia continua persistint avui dia, malgrat el paper de l'anglès com a llengua franca global i el seu ús generalitzat en entorns multilingües i multiculturals (Llurda, 2018a; Rudolph et al., 2015). Aquesta tesi investiga les ideologies i les actituds cap a l'anglès com a llengua franca i el “nativisme” en l'educació superior. Es tracta d'una recopilació d'articles que ofereixen perspectives tant micro com macro sobre el tema. El primer article ofereix una panoràmica teòrica de la bibliografia pertinent i identifica àrees clau per a futures recerques, dividint les tasques en tres categories crítiques: desmitificar el “nativisme”, comprendre les diferències entre professors natius i no natius, i ampliar l'anàlisi a altres llengües a més de l'anglès. En el segon, investiguem les ideologies i actituds dels futurs professors d'anglès en el context espanyol. En concret, l'estudi es fonamenta en un qüestionari a més de 500 estudiants universitaris. L'anàlisi de les dades utilitza l'estadística inferencial, la qual cosa permet realitzar generalitzacions més enllà de la població enquestada. En una línia similar, el tercer article investiga, mitjançant entrevistes semiestructurades, la influència d'un curs al voltant de l'anglès com a llengua global en els components actitudinals cognitius i afectius dels estudiants universitaris catalans en relació a l'anglès i el seu paper com a llengua franca global. I, finalment, el quart article examina fins a quin punt s'ha incorporat una perspectiva basada en la idea d‘ELF en set llibres de text d'anglès per al turisme. En essència, els quatre articles ofereixen col·lectivament un examen exhaustiu de les ideologies i actituds relatives al “nativisme” i l’anglès com a llengua franca en l'educació superior. Els resultats suggereixen que el parlant natiu continua influint en les ments i pràctiques dels educadors de tot el món. Si bé la teorització entorn de la noció de l’anglès com a llengua franca s'ha fet sentir en l'abstracció teòrica, la integració de les implicacions derivades de la seva recerca en les pràctiques quotidianes de l'ensenyament de l'anglès dins de l'aula continua sent un repte formidable.

En las últimas décadas, la enseñanza de la lengua inglesa ha sido testigo de notables cambios. Sin embargo, una creencia profundamente arraigada permanece inalterada en el imaginario colectivo: la búsqueda incesante de una competencia similar a la de los nativos, que sitúa a los profesores nativos de inglés como los instructores ideales para alcanzar tal propósito. Phillipson (1992) denominó a este supuesto "la falacia del hablante nativo", según la cual los profesores nativos se consideraban en general (y erróneamente) superiores a sus homólogos no nativos, y Holliday (2005) lo reformuló más tarde como "nativismo” (native-speakerism). Dicha ideología sigue persistiendo hoy en día, a pesar del papel del inglés como lengua franca global y su uso generalizado en entornos multilingües y multiculturales (Llurda, 2018a; Rudolph et al., 2015). Esta tesis investiga las ideologías y las actitudes hacia el inglés como lengua franca y el “nativismo” en la educación superior. Se trata de una recopilación de artículos que ofrecen perspectivas tanto micro como macro sobre el tema. El primer artículo ofrece una panorámica teórica de la bibliografía pertinente e identifica áreas clave para futuras investigaciones, dividendo las tareas en tres categorías críticas: desmitificar el “nativismo”, comprender las diferencias entre profesores nativos y no nativos, y ampliar el análisis a otras lenguas además del inglés. En el segundo, investigamos las ideologías y actitudes de los futuros profesores de inglés en el contexto español. En concreto, el estudio se fundamenta en un cuestionario a más de 500 estudiantes universitarios. El análisis de los datos se basa en la estadística inferencial, lo que permite realizar generalizaciones más allá de la población encuestada. En una línea similar, el tercer artículo, mediante entrevistas semiestructuradas, investiga la influencia de un curso sobre el inglés como lengua global en los componentes actitudinales cognitivos y afectivos de los estudiantes universitarios catalanes hacia el inglés y su papel como lengua franca global. Y, por último, el cuarto artículo examina hasta qué punto se ha incorporado una perspectiva consciente del inglés como lengua franca en siete libros de texto de inglés para el turismo. En esencia, los cuatro artículos ofrecen colectivamente un examen exhaustivo de las ideologías y actitudes relativas al “nativismo” y el inglés como lengua franca en la educación superior. Los resultados sugieren que el hablante nativo sigue influyendo en las mentes y prácticas de los educadores de todo el mundo. Si bien la teorización en torno a la noción del inglés como lengua franca se ha hecho sentir en la abstracción teórica, la integración de las implicaciones derivadas de su investigación en las prácticas cotidianas de la enseñanza del inglés dentro del aula sigue siendo un reto formidable.

In recent decades, English Language Teaching (ELT) has witnessed notable changes. Yet, a deeply entrenched belief remains unaltered in the collective imagination: the relentless pursuit of achieving native-like proficiency, which positions Native English-Speaking Teachers (NESTs) as the ideal instructors to reach such purpose. Such assumption was termed “the native speaker fallacy” by Phillipson (1992), wherein native speaker teachers were broadly (and erroneously) regarded as superior to non-native counterparts, and was later reformulated by Holliday (2005) as “native-speakerism”. Such ideology continues to persist today, despite the role of English as a global lingua franca and its widespread use in multilingual and multicultural settings (Llurda, 2018a; Rudolph et al., 2015). This thesis investigates ideologies and attitudes toward English as a Lingua Franca (ELF) and native-speakerism in higher education. It comprises a compilation of articles providing both micro and macro perspectives on the subject. The first article offers a theoretical overview of relevant literature and identifies key areas for future research, dividing tasks into three critical categories: debunking native-speakerism, understanding differences between native and non-native teachers, and expanding the analysis to languages beyond English. In the second one, we investigate the ideologies and attitudes of prospective English teachers within the Spanish context. More specifically, the study involved administering a questionnaire to over 500 university students. The analysis of the data resorts to inferential statistics, allowing for generalizations beyond the surveyed population. In a similar vein, the third article investigates, through the use of semi-structured interviews, the influence of a course on English as a Global Language on Catalan university students' cognitive and affective attitudinal components towards English and its role as a global lingua franca. And, finally, the fourth article examines the extent to which an ELF-aware perspective has been incorporated into seven English for Tourism textbooks widely used in Spanish BA degrees in Tourism. In essence, the four articles collectively offer a comprehensive examination of ideologies and attitudes concerning native-speakerism and ELF in higher education. The results suggest that native-speakerism still shapes the minds and practices of educators worldwide. While theorization revolving around the notion of ELF has made its presence felt in theoretical abstraction, the integration of the implications derived from ELF research into everyday ELT practices within the classroom remains a daunting challenge.