La Transición de Júnior a Senior en el Baloncesto Masculino Profesional. Un estudio de Caso Instrumental

Abstract

Aquesta tesi doctoral titulada "La Transició de Júnior a Sènior en el Bàsquet Masculí Professional. Un Estudi de Cas Instrumental", té com a objectiu principal explorar com és l'acompanyament a la Transició de Júnior a Sènior (TJS) que es dur a terme en un club de bàsquet masculí professional. Es van establir dos objectius específics: (a) explorar com és l'entorn i les mesures d'acompanyament a la TJS que es proporcionen en el club; i (b) explorar la percepció de la TJS que tenen els jugadors de bàsquet masculí. Abordem el nostre objecte d'estudi des d'una aproximació qualitativa amb un disseny etnogràfic. Utilitzem un diari de camp i 22 entrevistes semiestructuradas. Específicament, es va entrevistar quatre persones de l'entorn dels joves jugadors de bàsquet (i.e., empleats de la direcció de planter, tutors de residència, tutors acadèmics, entrenadors) i a 18 jugadors que havien viscut la seva etapa formativa en el club. Per a analitzar les dades que donaven resposta a tots dos objectius específics, es va crear un mapa temàtic amb els temes centrals recollits en el diari de camp i complementant-se amb els de les entrevistes. Sota un procés recursiu es van reconstruir els temes principals sobre els objectius d'aquest estudi. Per a l'anàlisi es van tenir presents tant el model Holístic de Carrera Esportiva com el model d'Entorns Desenvolupadors de Carrera Dual. Quant al primer objectiu, els resultats ens indiquen qui són els agents clau en els tres àmbits de desenvolupament (i.e. esportiu, acadèmic i privat) que conformen l'entorn de l'estudiant/esportista, i quines funcions tenen així com els seus canals de comunicació. Analitzem les mesures d'acompanyament a la TJS, en relació amb les deu característiques que Storm i cols. (2021) proposen com a essencials en els EDCD. Així mateix, destaquem aquelles àrees de millora que els participants van assenyalar per al correcte acompanyament a la TJS dels jugadors. Sobre el segon objectiu, hem reconegut quins són els desafiaments percebuts en la TJS en funció dels nivells de model holístic (e.g., esportiu, psicològic) i hem diferenciat entre els que apareixen dins (e.g., percepció de competència) i fora de la pista (e.g., canvis en la vida social). Seguidament, hem reparat en els recursos d'afrontament que aquests joves esportistes consideren que necessiten per a afrontar amb més garanties aquesta transició. Aquests recursos s'han organitzat també sobre la base dels nivells del model holístic, i organitzats com a interns (e.g., autonomia) o externs al propi estudiant/esportista (e.g., suport de l'entorn pròxim). Els resultats d'aquesta tesi suggereixen una sèrie d'accions que van encaminades a millorar els entorns i les mesures d'acompanyament a la TJS que proposen aquests entorns així com les experiències dels joves que realitzen aquesta transició en bàsquet. Aquestes implicacions es presenten en quatre blocs, un a nivell estructural i institucional i altres tres que fan al·lusió als àmbits esportiu, acadèmic i privat de l'estudiant/esportista. En conclusió, els resultats confirmen la necessitat que els clubs esportius comptin amb programes d'assistència de carrera que contemplin una visió holística en relació amb els diferents nivells de desenvolupament dels estudiants/esportistes per a així, realitzar un millor acompanyament a aquests. I, a més, apunten a la necessitat d'adaptar les mesures d'acompanyament a la idiosincràsia de cada club.

Esta tesis doctoral titulada "La Transición de Júnior a Senior en el Baloncesto Masculino Profesional. Un Estudio de Caso Instrumental", tiene como objetivo principal explorar cómo es el acompañamiento a la Transición de Júnior a Senior (TJS) que se realiza en un club de baloncesto masculino profesional. Se establecieron dos objetivos específicos: (a) explorar cómo es el entorno y las medidas de acompañamiento a la TJS que se proporcionan en el club; y (b) explorar la percepción de la TJS que tienen los jugadores de baloncesto masculino. Abordamos nuestro objeto de estudio desde una aproximación cualitativa con un diseño etnográfico. Utilizamos un diario de campo y 22 entrevistas semiestructuradas. Específicamente, se entrevistó a cuatro personas del entorno de los jóvenes jugadores de baloncesto (i.e., empleados de dirección de cantera, tutores de residencia, tutores académicos, entrenadores) y a 18 jugadores que habían vivido su etapa formativa en el club. Para analizar los datos que daban respuesta a ambos objetivos específicos, se creó un mapa temático con los temas centrales recogidos en el diario de campo y complementándose con los de las entrevistas. Bajo un proceso recursivo se reconstruyeron los temas principales sobre los objetivos de este estudio. Para el análisis se tuvieron presentes tanto el modelo Holístico de Carrera Deportiva como el modelo de Entornos Desarrolladores de Carrera Dual. En cuanto al primer objetivo, los resultados nos indican quiénes son los agentes clave en los tres ámbitos de desarrollo (i.e. deportivo, académico y privado) que conforman el entorno del estudiante/deportista, y qué funciones tienen así como sus canales de comunicación. Analizamos las medidas de acompañamiento a la TJS, en relación con las diez características que Storm y cols. (2021) proponen como esenciales en los EDCD. Asimismo, destacamos aquellas áreas de mejora que los participantes señalaron para el correcto acompañamiento a la TJS de los jugadores. Sobre el segundo objetivo, hemos reconocido cuáles son los desafíos percibidos en la TJS en función de los niveles de modelo holístico (e.g., deportivo, psicológico) y hemos diferenciado entre los que aparecen dentro (e.g., percepción de competencia) y fuera de la cancha (e.g., cambios en la vida social). En segundo lugar, hemos reparado en los recursos de afrontamiento que estos jóvenes deportistas consideran que necesitan para afrontar con más garantías esta transición. Estos recursos se han organizado también en base a los niveles del modelo holístico, y organizados como internos (e.g., autonomía) o externos al propio estudiante/deportista (e.g., apoyo del entorno cercano). Los resultados de esta tesis sugieren una serie de acciones que van encaminadas a mejorar los entornos y las medidas de acompañamiento a la TJS que proponen dichos entornos así como las experiencias de los jóvenes que realizan dicha transición en baloncesto. Dichas implicaciones se presentan en cuatro bloques, uno a nivel estructural e institucional y otros tres que hacen alusión a los ámbitos deportivo, académico y privado del estudiante/deportista. En conclusión, los resultados confirman la necesidad de que los clubes deportivos cuenten con programas de asistencia de carrera que contemplen una visión holística en relación con los distintos niveles de desarrollo de los estudiantes/deportistas para así, realizar un mejor acompañamiento a éstos. Y, además, apuntan a la necesidad de adaptar las medidas de acompañamiento a la idiosincrasia de cada club.

This doctoral thesis entitled 'The Junior to Senior Transition in Professional Men's Basketball. An Instrumental Case Study', has as main objective to explore how is the accompaniment to the Junior to Senior Transition (JST) taking place in a professional men's basketball club. Two specific objectives were established: (a) to explore which are the club’s accompanying measures players’ JST; and (b) to explore the athletes' perception of the JST itself. We approached our object of study from a qualitative approach with an ethnographic design. We used a field diary and 22 semi-structured interviews. Specifically, we interviewed four people from the junior players' environment (i.e., youth management employees, residence tutors, academic tutors, coaches) and 18 players who had lived their junior stage in the club. To analyze the data, a thematic map was created with core themes collected in the field diary, complemented with those from the interviews. Under a recursive process, the main themes were reconstructed. For the analysis, both the Holistic Sports Career Model and the Dual Career Development Environments model were considered. Regarding the first objective, the results highlight who are the key participants in the three developmental domains (i.e. athletic, academic and private) that make up the student/athlete environment, and what roles they have as well as their communication channels. We analyze the accompanying measures to TJS, in relation to the ten features that Storm et al. (2021) suggest as essential in DCDEs. Likewise, we highlighted those areas of improvement that the participants pointed out for the correct accompaniment to the JST of the players. Regarding the second objective, we recognized the challenges perceived in the JST according to the levels of the holistic model (e.g., athletic, psychological) and differentiated between those that appear inside (e.g., perception of competition) and outside the court (e.g., changes in social life). Secondly, we looked at the coping resources that these young athletes consider they need to cope with this transition with more guarantees. These resources have also been organized according to the levels of the holistic model, and organized as internal (e.g., autonomy) or external to the student/athlete him/herself (e.g., support from the close environment). The results of this thesis suggest a series of actions aimed at improving the environments and the measures to accompany the JST proposed by these environments as well as the experiences of young people who make this transition in basketball. These implications are presented in four blocks, one at the structural and institutional level and three others that allude to the athletic, academic and private environments of the student/athlete. In conclusion, the results confirms the need for sports clubs to have career assistance programs that picture a holistic vision in relation to the different levels of development of students/athletes in order to better accompany them. They also point to the need to adapt the support measures to the idiosyncrasies of each club.