Universitat Autònoma de Barcelona
Rodríguez-Labajos, Beatriz
Kallis, Giorgos
2023-07-12
224 p.
Aquesta tesi explora el potencial transformador de l'activisme artístic i les accions creatives en contextos de conflicte ambiental. Hi ha un ampli reconeixement de la capacitat de l'art per reclamar contra situacions indesitjades, i per fomentar transformacions culturals, cognitives, psicològiques i relacionals. Malgrat això, l'art ha rebut una atenció limitada en l'estudi dels conflictes ambientals des d'una perspectiva d'ecologia política i justícia ambiental. Aquesta tesi omple aquest buit, fent servir un enfocament interdisciplinari per examinar transformacions socioespacials concretes, resultants de l'activisme artístic, en tres fases diferents de mobilització en conflictes ambientals: la restauració de danys ambientals, la reacció contra d'aquests danys, i la seva prevenció. La recerca inclou tres estudis de casos. Dos casos locals es bases en dades qualitatives obtingudes en el camp utilitzant observació directa, entrevistes, grups focals i la creació d'art participatiu. Aquests casos es centren en la restauració de la Zona de Sacrifici de Quintero Puchuncaví a Xile, i en la prevenció de la construcció d'una terminal d'exportació de carbó al Port d'Oakland, a Califòrnia. L'altre cas aborda l'anàlisi de l'activisme artístic a nivell nacional, analitzant vuitanta-vuit casos de conflictes ambientals a Filipines. Mitjançant la combinació d'una base de dades de conflictes ambientals i l'observació de l'activisme visual a les xarxes socials, examino les reaccions artístiques vers la violència ambiental en curs. Els mètodes analítics inclouen l'anàlisi qualitativa de dades, l'anàlisi de xarxa i l'anàlisi visual, així com enfocaments quantitatius com l'anàlisi de correlació i l'anàlisi de clústers. Cada cas proporciona informació sobre el paper únic que l'activisme artístic té en conflictes ambientals. En primer lloc, l'activisme artístic va reforçar els valors relacionals en un context de restauració. Fomentar la identitat local, la reciprocitat i l'adhesió al lloc propi, va contribuir a restaurar tant els entorns socials com els espais públics degradats pel desenvolupament industrial. En segon lloc, l'activisme artístic respon a la violència mediambiental a Filipines. En fer-ho, els activistes artístics generen respostes discursives amb narratives que denuncien la violència, defensen el medi ambient i els seus defensors, i actuen per la justícia i la memòria. Finalment, l'activisme artístic amplifica els efectes estratègics i transformadors del moviment anti-carbó a Oakland, promovent una major cohesió, diversitat, participació i reconeixement. La tesi conclou identificant tres esferes de transformació socioambiental influenciada per l'ús de l'art: l'articulació de la mobilització ambiental, la desarticulació de la dinàmica de poder sobre l'entorn, i la re-articulació de relacions i materialitats que desafien la configuració de la degradació ambiental en relació amb el temps i l'espai. Aquesta tesi contribueix al camp de l'ecologia política i l'estudi dels conflictes ambientals, utilitzant troballes que descansen en evidència empírica sobre l'activisme artístic per crear ponts amb conceptes de les humanitats ambientals, la geografia humana, la política de l'estètica i la ciència de la sostenibilitat.
La tesis explora el potencial transformador del activismo artístico y las acciones creativas en contextos de conflicto ambiental. A pesar del amplio reconocimiento de la capacidad del arte para reivindicar situaciones no deseadas y fomentar transformaciones culturales, cognitivas, psicológicas y relacionales, ha recibido una atención limitada para estudiar los conflictos ambientales desde una perspectiva de ecología política y justicia ambiental. Esta tesis pretende llenar este vacío, implicándose en un enfoque interdisciplinario para examinar transformaciones socio-espaciales concretas resultantes del activismo artístico en tres fases distintas de movilización en conflictos medioambientales: restauración, reacción y prevención del daño medioambiental. La investigación incluye tres estudios de caso. Dos casos locales incluyen datos cualitativos obtenidos en el terreno mediante observaciones directas, entrevistas, grupos de discusión y una creación artística participativa. Estos casos se refieren a la restauración de la Zona de Sacrificio de Quintero Puchuncaví en Chile y a la prevención de la construcción de una terminal de exportación de carbón en el puerto de Oakland, California. El otro estudio de caso aborda el análisis del activismo artístico a escala nacional, estudiando ochenta y ocho casos de conflicto ambiental en Filipinas. Mediante una combinación de una base de datos de conflictos ambientales y la observación del activismo visual en las redes sociales, examino las reacciones artísticas a la violencia medioambiental en curso. Los métodos de análisis de datos utilizados en estos tres contextos responden a las especificidades de cada caso. Los métodos analíticos abarcan el análisis cualitativo de datos, el análisis de redes y el análisis visual, así como enfoques cuantitativos como el análisis de correlación y el análisis de conglomerados. Cada caso aporta datos sobre el papel singular del activismo artístico en los conflictos ambientales. En primer lugar, el activismo artístico refuerza los valores relacionales en un contexto de restauración. El fomento de la identidad local, la reciprocidad y el apego al lugar contribuye a restaurar tanto los entornos sociales como los espacios públicos degradados por el desarrollo industrial. En segundo lugar, el activismo artístico responde a la violencia medioambiental en Filipinas. Al hacerlo, los activistas artísticos generan respuestas discursivas a través de narrativas que denuncian la violencia, defienden el medio ambiente y a sus defensores, y actúan a favor de la justicia y la memoria. Por último, el activismo artístico amplifica los efectos estratégicos y transformadores del movimiento contra el carbón en Oakland, promoviendo una mayor cohesión, diversidad, participación y reconocimiento. La tesis concluye identificando tres esferas de transformación socio-ambiental influenciadas por el uso del arte: la articulación de la movilización medioambiental, la desarticulación de las dinámicas de poder sobre el medio ambiente y la rearticulación de relaciones y materialidades que desafían la configuración de la degradación medioambiental en relación con el tiempo y el lugar. Esta tesis contribuye al campo de la ecología política y al estudio de los conflictos medioambientales, utilizando percepciones basadas en datos empíricos sobre el activismo artístico para establecer conexiones con conceptos de las humanidades medioambientales, la geografía humana, la política estética y la ciencia de la sostenibilidad.
The thesis explores the transformative potential of art activism and creative actions in contexts of environmental conflict. Art’s capacity to claim against undesired situations, and to foster cultural, cognitive, psychological and relational transformations is widely recognised. However, art has received limited attention in the study of environmental conflicts from a political ecology and environmental justice perspectives. This thesis aims to fill this gap, involving in an interdisciplinary approach to examine concrete socio-spatial transformations resulting from art activism in three distinct phases of mobilisation in environmental conflicts: restoration, reaction against, and prevention of environmental damage. The research includes three case studies. Two local cases involve qualitative data obtained in the field using direct observations, interviews, focus groups, and participatory art-making. These cases refer to the restoration of the Quintero-Puchuncaví Sacrifice Zone in Chile, and the prevention of the construction of a coal export terminal in the port of Oakland, California. Another case study, approached at the national level, looks into art activism in eighty-eight cases of environmental conflict in The Philippines. Through a combination of an environmental conflicts database and observation of visual activism on social media, I examine artistic reactions to ongoing environmental violence. Thorough the thesis, analytic methods encompass qualitative data analysis, network analysis, and visual analysis, as well as quantitative approaches such as correlation analysis, and cluster analysis. Each case provides insights into the unique role of art activism in environmental conflicts. Firstly, art activism reinforced relational values in a restoration context. Fostering local identity, reciprocity and attachment to place, contributed to restore both social environments and public spaces degraded by industrial development. Secondly, art activism does respond to environmental violence in the Philippines. In doing so, art activists generate discursive responses through narratives that denounce violence, stand for the environment and its defenders, and act for justice and memory. Finally, arts activism amplifies the strategic and transformative effects of the anti-coal movement in Oakland, promoting greater cohesion, diversity, participation, and recognition. The thesis concludes by identifying three spheres of socio-environmental transformation influenced by the use of art: the articulation of environmental mobilisation, the disarticulation of power dynamics over the environment, and the re-articulation of relationships and materialities that challenge the configuration of environmental degradation in relation to time and place. This thesis contributes to the field of political ecology and the study of environmental conflicts, using empirically-based insights about art activism to create bridges with concepts from the environmental humanities, human geography, aesthetic politics, and sustainability science.
Conflictes ambiental; Environmental confli; Conflictos ambiental; Activisme artístic; Art activism; Activismo artístico; Ecologia política; Political ecology; Ecología política
32 - Política; 504 - Ciències del medi ambient
Ciències Humanes; Ciències Socials
