Role of Social Media in Promoting Tourism A Case Study from Egypt (2019-2021)

Autor/a

Elsayed Elshamy, Eman Elsayed

Director/a

Tayie, Sally Samy

Recoder, Maria Josep

Tutor/a

Pulido, Cristina

Fecha de defensa

2023-07-21

Páginas

181 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i Periodisme

Resumen

Aquest estudi investiga el paper de les xarxes socials en la promoció del turisme a Egipte examinant el tema des de la perspectiva dels turistes internacionals i nacionals (el costat de la demanda) i des de la perspectiva dels proveïdors de turisme egipci (el costat de l'oferta). L'estudi aplica un enfocament de mètodes mixts per respondre les preguntes de recerca i assolir els objectius de l'estudi. Es va enviar un qüestionari a 213 turistes internacionals i 200 turistes egipcis. L'objectiu és identificar les opinions dels turistes internacionals i egipcis sobre els beneficis de l'ús de les xarxes socials i les seves opinions sobre les plataformes de xarxes socials egípcies relacionades amb el turisme. El paquet SPSS es va utilitzar per analitzar estadísticament dades quantitatives. A més, es van fer entrevistes en profunditat amb quinze de les companyies de viatges més grans d'Egipte, en representació de proveïdors privats, i amb el cap de campanyes internacionals i director general de planificació de l'Autoritat de Turisme d'Egipte en representació de proveïdors públics. Les dades qualitatives obtingudes dels proveïdors turístics es van analitzar mitjançant l'anàlisi temàtica. Es va realitzar una anàlisi de contingut de cinc empreses seleccionades de la mostra qualitativa anterior, els resultats mostren que les empreses de viatges a Egipte no van fer ús dels avantatges de les xarxes socials. El principal obstacle van ser les falses empreses que prenen la seva quota de mercat i arruïnen la reputació d'Egipte. Pel que fa a l'Autoritat de Turisme egípcia, no tenien una estratègia en línia el 2019. La situació va millorar el 2020 i el 2021 la seva estratègia de marca en línia estava en vigor. Des de la perspectiva dels turistes (nacionals i internacionals), tant els turistes nacionals com internacionals volen aturar els productes falsos, tenir transparència i fer llistes de preus de serveis i atraccions, promocionar Egipte de maneres innovadores com la promoció de la cultura i el menjar local i compartir. experiències reals de persones. L'estudi acaba proposant algunes recomanacions que poden millorar l'ús del sector públic i privat en l'àmbit de la promoció turística. Les empreses turístiques egípcies haurien de fer esforços per animar els seus clients (nacionals o internacionals) a publicar continguts i comentaris generats pels usuaris sobre els seus viatges a Egipte i això pot ser mitjançant la possibilitat que els turistes comparteixin els seus viatges a les pestanyes de comunitats i grups que puguin conduir a millorar les converses i el compromís ja que els clients a l'era digital són els principals promotors de les seves marques. Han de tenir una estratègia clara a l'hora de promocionar els seus productes i no confiar només en publicacions d'anuncis que consisteixen en detalls de viatges, no es tracta només de vendre, les xarxes socials es refereixen a establir relacions, converses i compromís. Utilitzeu totes les pestanyes de Facebook de manera eficaç, estigueu presents en esdeveniments en directe i publiqueu més publicacions d'entreteniment i renumeració com concursos, ofertes i descomptes. Formar els seus empleats perquè tinguin un personal hàbil capaç d'afrontar la tecnologia i la competència. No confieu només en Facebook per comercialitzar els seus productes per no perdre les oportunitats i capacitats d'altres plataformes com Instagram i TikTok. Pel que fa a l'Autoritat de Turisme egípcia, han anat millorant després de la pandèmia a mesura que augmentava la dependència de les xarxes socials i establint una estratègia per marcar cada governació d'Egipte. Però haurien de fer més esforços, per exemple, mitjançant competicions, concursos, fent un calendari que mostri esdeveniments en directe i utilitzant totes les pestanyes de Facebook.


Este estudio investiga el papel de las redes sociales en la promoción del turismo en Egipto examinando el tema desde la perspectiva de los turistas internacionales y nacionales (el lado de la demanda) y desde la perspectiva de los proveedores de turismo egipcio (el lado del oferta). El estudio aplica un enfoque de métodos mixtos para responder a las preguntas de investigación y alcanzar los objetivos del estudio. Se envió un cuestionario a 213 turistas internacionales y 200 turistas egipcios. Su objetivo es identificar las opiniones de los turistas internacionales y egipcios sobre los beneficios del uso de las redes sociales y sus opiniones sobre las plataformas de redes sociales egipcias relacionadas con el turismo. El paquete SPSS se utilizó para analizar estadísticamente datos cuantitativos. Además, se realizaron entrevistas en profundidad con quince de las mayores compañías de viajes de Egipto, en representación de proveedores privados, y con el jefe de campañas internacionales y director general de planificación de la Autoridad de Turismo de Egipto en representación de proveedores públicos. Los datos cualitativos obtenidos de los proveedores turísticos se analizaron mediante el análisis temático. Se realizó un análisis de contenido de cinco empresas seleccionadas de la muestra cualitativa anterior, cuyos resultados muestran que las empresas de viajes a Egipto no hicieron uso de las ventajas de las redes sociales. El principal obstáculo fueron las falsas empresas que toman su cuota de mercado y arruinan la reputación de Egipto. En cuanto a la Autoridad de Turismo egipcia, no tenían una estrategia online en 2019. La situación mejoró en 2020 y 2021 su estrategia de marca online estaba en vigor. Desde la perspectiva de los turistas (nacionales e internacionales), tanto los turistas nacionales como internacionales quieren detener los productos falsos, tener transparencia y hacer listas de precios de servicios y atracciones, promocionar Egipto de formas innovadoras como la promoción de la cultura y la comida local y compartir. experiencias reales de personas. El estudio termina proponiendo algunas recomendaciones que pueden mejorar el uso del sector público y privado en el ámbito de la promoción turística. Las empresas turísticas egipcias deberían hacer esfuerzos para animar a sus clientes (nacionales o internacionales) a publicar contenidos y comentarios generados por los usuarios sobre sus viajes a Egipto y esto puede ser mediante la posibilidad de que los turistas compartan sus viajes a las pestañas de comunidades y grupos que puedan conducir a mejorar las conversaciones y el compromiso puesto que los clientes en la era digital son los principales promotores de sus marcas. Deben tener una estrategia clara a la hora de promocionar sus productos y no confiar sólo en publicaciones de anuncios que consisten en detalles de viajes, no se trata sólo de vender, las redes sociales se refieren a establecer relaciones, conversaciones y compromiso . Utilice todas las pestañas de Facebook de manera eficaz, esté presentes en eventos en directo y publique más publicaciones de entretenimiento y renumeración como concursos, ofertas y descuentos. Formar a sus empleados para que tengan un personal hábil capaz de afrontar la tecnología y la competencia. No confíe sólo en Facebook para comercializar sus productos para no perder las oportunidades y capacidades de otras plataformas como Instagram y TikTok. Por lo que respecta a la Autoridad de Turismo egipcia, han ido mejorando después de la pandemia a medida que aumentaba la dependencia de las redes sociales y estableciendo una estrategia para marcar cada gobernación de Egipto. Pero deberían realizar más esfuerzos, por ejemplo, mediante competiciones, concursos, haciendo un calendario que muestre eventos en directo y utilizando todas las pestañas de Facebook.


This study investigates the role of social media in promoting tourism in Egypt by examining the topic from the perspective of international and domestic tourists (the demand side) and from the perspective of Egyptian tourism providers (the supply side). The study applies a mixed methods approach to answer the research questions and reach the study objectives. A questionnaire was sent to 213 international tourists and 200 Egyptian tourists. This aims to identify the views of international and Egyptians tourists about the benefits of using the social media and their opinions about Egyptian social media platforms related to tourism. SPSS package was used to statistically analyse quantitative data. Furthermore, in depth interviews were done with fifteen of the largest travel companies in Egypt, representing private suppliers and with the head of international campaigns and general manager of planning in Egyptian Tourism Authority representing public suppliers. Qualitative data obtained from tourism providers were analysed using thematic analysis. A content analysis of five companies selected from the previous qualitative sample was conducted, the findings show that travel companies in Egypt did not make use of the benefits of social media. The main obstacle was the fake companies that take their market share and ruin the reputation of Egypt. Concerning Egyptian Tourism Authority, they did not have an online strategy in 2019. The situation improved in 2020 and in 2021 their online branding strategy was in effect. From the perspective of tourists (domestic and international), both domestic and international tourists want to stop fake products, to have transparency and to make price lists of services and attractions, to promote Egypt in innovative ways such as promoting culture and local food and sharing real people experiences. The study ends by proposing some recommendations that can improve the usage of public and private sector in the field of tourism promotion. Egyptian tourism companies should make efforts to encourage their customers (domestic or international) to post user generated contents and reviews about their trips to Egypt and that can be through allowing tourists to share their trips in communities and groups tabs that can lead to improve conversations and engagement as customers in digital era are the main promotors of their brands. They should have a clear strategy when promoting their products and don't rely only on ads posts that consist of trips details, it is not about selling only, social media is about making relationships, conversations, and engagement. Utilizing all Facebook tabs effectively, be present in live events, and post more entertainment and renumeration posts like contests, offers and discounts. Training their employees to have a skilful staff capable to cope with technology and competition. Don't rely only on Facebook for marketing their products to not miss the opportunities and capabilities of other platforms like Instagram and TikTok. Regarding Egyptian Tourism Authority, they have been improving after pandemic as the reliance on social media increased and setting a strategy to brand every governorate in Egypt. But they should make more efforts for example through competition, contests, making a calendar showing live events and by utilizing all Facebook tabs. They have also to brand Egypt in more innovative way, for example food tourism has become a new kind of tourism because of the continuous shift in tourists needs adding on that the strength of competition between destinations. In consequences, it is recommended to include local dishes when promoting Egypt through social media, The government should have a supervisory role over fake companies that exist in social media environment. Finally, this can be accomplished by active collaboration among all Egypt stakeholders.

Palabras clave

Mitjà de comunicació; Social media; Medios de comunicación; Egipte; Egypt; Web2.0; Promoció turística; Tourism promotion; Promoción turística

Materias

070 - Periódicos. Prensa. Periodismo. Ciencias de la información

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

eeses1de1.pdf

1.893Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)