Mediaciones en los casos penales de genocidio. Una etnografía en la región ixil en postconflicto.

Abstract

Aquesta tesi doctoral estudia com operen els mecanismes de la justícia transicional per a garantir la pau, la no repetició, la recuperació i la veritat després d'un conflicte armat. Concretament se situa a la regió ixil, una de les cinc àrees de Guatemala on es van reconèixer els crims de genocidi comesos durant els Governs del General Romeo Lucas García (1978-1982) i d'Efraín Ríos Montt (1982-1983). L'objectiu d'aquesta recerca doctoral ha estat actualitzar els coneixements sobre el poble ixil en el context del conflicte armat intern, el postconflicte i la justícia transicional i analitzar les mediacions que s'han realitzat en els processos judicials de genocidi maia ixil que s'estan enjudiciant a Guatemala en el segle XXI. Per a això s'ha fet un treball de camp etnogràfic en Santa Maria de Nebaj i la Ciutat de Guatemala durant els anys 2018 i 2019 i s'ha revisat la documentació dels casos de genocidi. Els resultats evidencien com l'Exèrcit va conceptualitzar a la població ixil, basant-se en relats de cronistes i etnògrafs, per a justificar les operacions militars reconegudes com a genocidi. Per al poble ixil els episodis violents viscuts durant els anys de conflicte -massacres, campanyes de terra arrasada, segrestos i violacions sexuals, entre altres-, van generar transformacions en l'estructura social i comunitària, pèrdues familiars i materials. Però, el conflicte i la violència s'entenen millor en considerar la perspectiva ontològica des de les seves vivències i les seves maneres de narrar-lo. En el context de postconflicte, la cronificació de la violència, les dinàmiques de control social generades per a assegurar la quotidianitat entre els habitants de la regió després del passat violent, la migració als Estats Units o les disputes sobre si s'ha de rememorar o oblidar el passat són noves situacions que qüestionen l'efectivitat dels mecanismes de la justícia transicional. La recerca també presenta els elements clau de les mediacions dutes a terme per a articular els testimonis ixils amb el sistema de justícia penal, centrats en una traducció cultural i una preparació dels testimonis per a transitar en el sistema occidental de dret. En els espais de mediació s'han incorporat certs coneixements locals i s'ha omès una comprensió més àmplia del que per al poble ixil va representar el conflicte, què significa participar en els casos judicials, els motius pels quals s'impliquen en ells i les expectatives que atribueixen a aquesta implicació. Els judicis de genocidi ixil es construeixen des del model occidental de l'estat de dret. Ha estat el poble ixil el que ha hagut d'adaptar-se al sistema penal, però, malgrat això, els testimonis han generat nous significats i reconfiguracions de la violència que han viscut, de la categoria universal de genocidi i de la seva participació en aquests processos. Aquesta recerca dona rellevància a una nova narrativa sobre el conflicte armat, el postconflicte i la justícia transicional a Guatemala que sorgeix de les maneres d'estar, veure i construir el món de la població ixil i posa de manifest la necessitat de reconèixer les vivències i maneres de veure el món dels supervivents en l'aplicació de la justícia transicional.

Esta tesis doctoral estudia cómo operan los mecanismos de la justicia transicional para garantizar la paz, la no repetición, la recuperación y la verdad después de un conflicto armado. Concretamente se sitúa en la región ixil, una de las cinco áreas de Guatemala donde se reconocieron los crímenes de genocidio cometidos durante los Gobiernos del General Romeo Lucas García (1978-1982) y de Efraín Ríos Montt (1982-1983). El objetivo de esta investigación doctoral ha sido actualizar los conocimientos sobre el pueblo ixil en el contexto del conflicto armado interno, el postconflicto y la justicia transicional y analizar las mediaciones que se han realizado en los procesos judiciales de genocidio maya ixil que se están enjuiciando en Guatemala en el siglo XXI. Para ello se ha realizado un trabajo de campo etnográfico en Santa María de Nebaj y la Ciudad de Guatemala durante los años 2018 y 2019 y se ha revisado la documentación de los casos de genocidio. Los resultados evidencian cómo el Ejército conceptualizó a la población ixil, basándose en relatos de cronistas y etnógrafos, para justificar las operaciones militares reconocidas como genocidio. Para el pueblo ixil los episodios violentos vividos durante los años de conflicto -masacres, campañas de tierra arrasada, secuestros, y violaciones sexuales, entre otros-, generaron transformaciones en la estructura social y comunitaria, pérdidas familiares y materiales. Pero, el conflicto y la violencia se entienden mejor al considerar la perspectiva ontológica desde sus vivencias y sus formas de narrarlo. En el contexto de postconflicto, la cronificación de la violencia, las dinámicas de control social generadas para asegurar la cotidianidad entre los habitantes de la región después del pasado violento, la migración a Estados Unidos o las disputas sobre si se debe rememorar u olvidar el pasado son nuevas situaciones que cuestionan la efectividad de los mecanismos de la justicia transicional. La investigación también presenta los elementos clave de las mediaciones llevadas a cabo para articular los testigos ixiles con el sistema de justicia penal, centrados en una traducción cultural y una preparación de los testigos para transitar por el sistema occidental de derecho. En los espacios de mediación se han incorporado ciertos conocimientos locales y se ha omitido una comprensión más amplia de lo que para el pueblo ixil representó el conflicto, qué significa participar en los casos judiciales, los motivos por los que se implican en ellos y las expectativas que atribuyen a dicha implicación. Los juicios de genocidio ixil se construyen desde el modelo occidental del Estado de derecho. Ha sido el pueblo ixil el que ha debido adaptarse al sistema penal pero, pese a ello, los testigos han generado nuevos significados y reconfiguraciones de la violencia que han vivido, de la categoría universal de genocidio y de su participación en estos procesos. Esta investigación da relevancia a una nueva narrativa sobre el conflicto armado, el postconflicto y la justicia transicional en Guatemala que surge de las formas de estar, ver y construir el mundo de la población ixil y pone de manifiesto la necesidad de reconocer las vivencias y formas de ver el mundo de los sobrevivientes en la aplicación de la justicia transicional.

This doctoral thesis studies how transitional justice mechanisms operate to guarantee peace, non-repetition, recovery and truth in the aftermath of armed conflict. Specifically, it is situated in the Ixil region, one of the five areas of Guatemala where the crimes of genocide committed during the governments of General Romeo Lucas García (1978-1982) and Efraín Ríos Montt (1982-1983) were recognised. The aim of this doctoral research was to update knowledge about the Ixil people in the context of the internal armed conflict, post-conflict and transitional justice, and to analyse the mediations that have taken place in the judicial processes of Mayan Ixil genocide that are being tried in Guatemala in the 21st century. To this end, ethnographic fieldwork was carried out in Santa María de Nebaj and Guatemala City during 2018 and 2019 and the documentation of genocide cases was reviewed. The results show how the army conceptualised the Ixil population, based on the accounts of chroniclers and ethnographers, to justify military operations recognised as genocide. For the Ixil people, the violent episodes experienced during the years of conflict --massacres, scorched earth campaigns, kidnappings and rape, among others- generated transformations in the social and community structure, and family and material losses. However, conflict and violence are better understood when considering the ontological perspective from their experiences and ways of narrating it. In the post-conflict context, the chronification of violence, the dynamics of social control generated to ensure daily life among the inhabitants of the region after the violent past, migration to the United States or disputes over whether to remember or forget the past are new situations that question the effectiveness of transitional justice mechanisms. The research also presents the key elements of the mediations carried out to articulate Ixil witnesses with the criminal justice system, focusing on cultural translation and the preparation of witnesses to navigate the Western system of law. Mediation spaces have incorporated certain local knowledge and omitted a broader understanding of what the conflict meant to the Ixil people, what it means to participate in court cases, the reasons for their involvement and the expectations they attach to such involvement. The Ixil genocide trials are constructed from the Western model of the rule of law. It has been the Ixil people who have had to adapt to the penal system, but despite this, witnesses have generated new meanings and reconfigurations of the violence they have experienced, of the universal category of genocide and of their participation in these processes. This research gives relevance to a new narrative on the armed conflict, post-conflict and transitional justice in Guatemala that emerges from the ways of being, seeing and constructing the world of the Ixil population and highlights the need to recognise the experiences and ways of seeing the world of the survivors in the application of transitional justice.