Evaluación de la calidad de vida y complicaciones postoperatorias en pacientes con fractura de cadera

Abstract

Objectiu general: Estudiar la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) i complicacions postoperatòries inclosa la mortalitat en pacients amb fractura de fèmur proximal (FFP). Mètodes: Es van realitzar 3 estudis, dos assaigs clínics aleatoritzats (ECAs) multicèntrics (TRANEXFER i AFFECT) a Espanya i una cohort observacional prospectiva unicèntrica (HIPCCO) a Colòmbia. L'estudi TRANEXFER va comparar l'administració de l'àcid tranexàmic (ATX) i la pega de fibrina (FG) tòpicament al camp quirúrgic per disminuir el sagnat perioperatori respecte a l'hemostàsia habitual. L'estudi AFFECT va avaluar una estratègia de mesura de la funció plaquetària per escurçar el temps a la cirurgia amb anestèsia neuroaxial davant del protocol habitual en pacients amb antiagregació crònica. L'estudi HIPCCO va analitzar els factors relacionats amb la demora a la cirurgia dels pacients amb fractura. A tots els estudis es van avaluar les complicacions mèdiques i quirúrgiques després del tractament de la FFP i la QVRS amb l'instrument EQ5D5L. A l'estudi TRANEXFER es va fer una anàlisi de cost-efectivitat. El seguiment dels pacients va ser de 12 mesos per als ECA i de 6 mesos per a l'estudi observacional. Resultats: L'estudi TRANEXFER va aleatoritzar 161 pacients, amb 83,1 anys de mitjana i 76,3% dones; el 41,2% va presentar risc quirúrgic ASA II. La complicació més freqüent postquirúrgica va ser la transfusió sanguínia al 40,8% dels pacients sense diferència entre els grups comparats. La mortalitat global va ser del 13%. A l'anàlisi de cost-efectivitat de les intervencions, la cua de fibrina va ser una estratègia dominada en ser més costosa que l'ATX i menys efectiva. L'ATX en comparació de l'hemostàsia habitual va tenir una raó de cost-efectivitat incremental de 15.289,6 USPPP per Anys de Vida Ajustats per Qualitat. La QVRS durant els 12 mesos de seguiment va millorar significativament dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi AFFECT va aleatoritzar 156 pacients, amb 85,5 anys de mitjana i 68,0% eren dones; el 86,7% va tenir ASA III. El grup experimental va reduir en 2,5 dies el temps mitjà des de l'ingrés fins a la cirurgia (2,8 vs 5,3 dies) (p<0,0001). El 70,7% dels pacients va requerir transfusió sanguínia postoperatòria. Després de l'alta hospitalària, el 55,9% va presentar complicacions mèdiques principalment infecció del tracte urinari (16,8%) i el 42,7% va presentar esdeveniments greus adversos sense diferències entre grups. La mortalitat global de l'estudi a l'any de seguiment va ser del 32,2%. Després de la cirurgia, els pacients van tenir una millora progressiva i significativa a la QVRS dins de cada grup (p<0,001), sense diferències entre els grups. L'estudi HIPCCO va incloure 163 pacients amb 78,9 anys de mitjana i 60,1% dones; el 52,8% va tenir ASA II. El temps mitjà des de l'ingrés hospitalari fins a la cirurgia va ser de 8,3 dies. Les causes més freqüents de retard van ser de tipus administratiu. A l'ajustar per covariables, el retard quirúrgic es va associar amb la demora a l'autorització de la cirurgia i els esdeveniments mèdics generats durant l'ingrés. El 76,1% dels pacients va presentar algun esdeveniment advers postoperatori i la mortalitat als 12 mesos de seguiment va assolir un 18,6%. La QVRS va millorar durant els primers 6 mesos en comparació amb l'avaluació preoperatòria. Conclusió: L'evolució de la QVRS dels tres estudis van ser molt similars malgrat les diferències socials, culturals i econòmiques entre Espanya i Colòmbia. La QVRS a la FFP millora principalment en els primers 6 mesos posteriors a la cirurgia, estabilitzant-se posteriorment, sense assolir els valors prefractura, Més de la meitat dels pacients van tenir complicacions mèdiques o quirúrgiques. La mortalitat va ser variable entre els estudis depenent del grau de comorbiditat basal dels pacients.

Objetivo general: Estudiar la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) y complicaciones postoperatorias incluida la mortalidad en pacientes con fractura de fémur proximal (FFP). Métodos: Se realizaron 3 estudios, dos ensayos clínicos aleatorizados (ECAs) multicéntricos (TRANEXFER y AFFECT) en España y una cohorte observacional prospectiva unicéntrica (HIPCCO) en Colombia. El estudio TRANEXFER, comparó la administración del ácido tranexámico (ATX) y cola de fibrina (FG) tópicamente en el campo quirúrgico para disminuir el sangrado perioperatorio respecto a la hemostasia habitual. El estudio AFFECT, evaluó una estrategia de medición de la función plaquetaria para acortar el tiempo a la cirugía con anestesia neuroaxial frente al protocolo habitual en pacientes con antiagregación crónica. El estudio HIPCCO analizó los factores relacionados con la demora en la cirugía de los pacientes con fractura. En todos los estudios se evaluaron las complicaciones médicas y quirúrgicas tras el tratamiento de la FFP y la CVRS con el instrumento EQ5D5L. En el estudio TRANEXFER se hizo un análisis de coste-efectividad. El seguimiento de los pacientes fue de 12 meses para los ECAs y de 6 meses para el estudio observacional. Resultados: El estudio TRANEXFER aleatorizó 161 pacientes, con 83,1 años de media y 76,3% mujeres; el 41,2% presentó riesgo quirúrgico ASA II. La complicación más frecuente postquirúrgica fue la transfusión sanguínea en el 40,8% de los pacientes sin diferencia entre los grupos comparados. La mortalidad global fue del 13%. En el análisis de coste-efectividad de las intervenciones, la cola de fibrina fue una estrategia dominada al ser más costosa que el ATX y menos efectiva. El ATX en comparación con la hemostasia habitual tuvo una razón de coste-efectividad incremental de 15.289,6 USPPP por Años de Vida Ajustados por Calidad. La CVRS durante los 12 meses de seguimiento mejoró significativamente dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio AFFECT aleatorizó 156 pacientes, con 85,5 años de media y 68,0% eran mujeres; el 86,7% tuvo ASA III. El grupo experimental redujo en 2,5 días el tiempo medio desde el ingreso hasta la cirugía (2,8 vs 5,3 días) (p<0,0001). El 70,7% de los pacientes requirió transfusión sanguínea postoperatoria. Tras el alta hospitalaria, el 55,9% presentó complicaciones médicas principalmente infección del tracto urinario (16,8%) y el 42,7% presentó eventos adversos graves sin diferencias entre grupos. La mortalidad global del estudio al año de seguimiento fue del 32,2%. Después de la cirugía, los pacientes tuvieron una mejoría progresiva y significativa en la CVRS dentro de cada grupo (p<0,001), sin diferencias entre los grupos. El estudio HIPCCO, incluyó 163 pacientes con 78,9 años de media y 60,1% mujeres; el 52,8% tuvo ASA II. El tiempo medio desde el ingreso hospitalario hasta la cirugía fue de 8,3 días. Las causas más frecuentes de retraso fueron de tipo administrativo. Al ajustar por covariables, el retraso quirúrgico se asoció con la demora en la autorización de la cirugía y los eventos médicos generados durante el ingreso. El 76,1% de los pacientes presentó algún evento adverso postoperatorio y la mortalidad a los 12 meses de seguimiento alcanzó un 18,6%. La CVRS mejoró durante los primeros 6 meses en comparación con la evaluación preoperatoria. Conclusión: La evolución de la CVRS de los tres estudios fueron muy similares pese a las diferencias sociales, culturales y económicas entre España y Colombia. La CVRS en la FFP mejora principalmente en los primeros 6 meses posteriores a la cirugía, estabilizándose posteriormente, sin alcanzar los valores prefractura, Más de la mitad de los pacientes tuvieron complicaciones médicas o quirúrgicas. La mortalidad fue variable entre los estudios dependiendo del grado de comorbilidad basal de los pacientes.

General objective: To study health-related quality of life (HRQoL) and postoperative complications, including mortality, in patients with proximal femur fracture (PFF). Methods: Three studies were conducted, two multicenter randomized clinical trials (RCTs) (TRANEXFER and AFFECT) in Spain and a single-center prospective observational cohort (HIPCCO) study in Colombia. The TRANEXFER study compared the topical administration of tranexamic acid (TXA) and fibrin glue (FG) in the surgical field to reduce perioperative bleeding compared to usual haemostasis. The AFFECT study evaluated a platelet function measurement strategy to shorten the time to surgery with neuraxial anesthesia compared to the standard protocol in patients with chronic antiplatelet therapy. The HIPCCO study analyzed factors related to surgery delay in patients with femoral fractures . In all studies, medical and surgical complications following PFF treatment and HRQoL were assessed using the EQ-5D-5L instrument. In the TRANEXFER study, a cost-effectiveness analysis was performed. Patient follow-up was 12 months for the RCTs and 6 months for the observational study. Results: The TRANEXFER study randomized 161 patients, with a mean age of 83.1 years and 76.3% were women; 41.2% has ASA II surgical risk. The most frequent post-surgical complication was blood transfusion in 40.8% of the patients with no difference between the compared groups. Overall mortality was 13%. In the cost-effectiveness analysis of the interventions, the fibrin glue was a dominated strategy and more costly than TXA and less effective. TXA compared to usual hemostasis had an incremental cost-effectiveness ratio of 15,289.6 USPPP per Quality Adjusted Life Years. HRQoL during the 12-month follow-up significantly improved within each group (p<0.001), with no differences between groups. The AFFECT study randomized 156 patients, with a mean age of 85.5 years and 68.0% were women; 86.7% had ASA III. The experimental group reduced the mean time from admission to surgery by 2.5 days (2.8 vs 5.3 days) (p<0.0001). 70.7% of the patients required postoperative blood transfusion. After hospital discharge, 55.9% experienced medical complications, mainly urinary tract infection (16.8%) and 42.7% had serious adverse events with no differences between groups. The overall mortality of the study at one-year of follow-up was 32.2%. After surgery, patients showed progressive and significant improvement in HRQoL within each group (p<0.001), with no differences between groups. The HIPCCO study included 163 patients with a mean age of 78.9 years and 60.1% women; 52.8% had ASA II. The mean time from hospital admission to surgery was 8.3 days. The most frequent causes of delay were administrative. After adjusting for covariates, surgical delay was associated with delay on authorization of surgery and the medical events generated during admission. 76.1% of the patients experienced postoperative adverse event and mortality at 12 months of follow-up reached 18.6%. HRQoL improved during the first 6 months compared to the preoperative assessment. Conclusion: The evolution of the HRQoL in the three studies was very similar despite the social, cultural and economic differences between Spain and Colombia. HRQoL in PFF improves mainly in the first 6 months following surgery, stabilizing later, without reaching pre-fracture values. More than half of the patients experienced medical or surgical complications. Mortality varied between studies depending on the degree of baseline comorbidity of the patients.