Monetary Policy and Inflation Expectations

Abstract

Aquesta dissertació es compon de tres capítols, cadascun abordant un aspecte diferent de la interacció entre la postura de la política monetària i les expectatives d'inflació.

El Capítol I respon a la pregunta de si les expectatives d'inflació responen als canvis en la política monetària, específicament a l'Enfocament de la Inflació. S'utilitzen expectatives subjectives, expectatives d'enquestes de pronosticadors professionals per a 32 països que segueixen l'Enfocament de la Inflació, i una metodologia d'estudi d'esdeveniments per trobar que els països amb l'estabilitat de preus com a únic objectiu experimenten una reducció en els errors de pronòstic a curt termini. A més, la reducció en els errors de pronòstic és el resultat d'un canvi en la inflació i no de les expectatives. La idea clau de l'article és que l'Enfocament de la Inflació no té un impacte directe en les expectatives d'inflació a curt termini. A més, el canvi en els errors de pronòstic, però no en les expectatives, recolza la idea que la inflació influeix en les expectatives. No sorprenentment, la reducció en la inflació està liderada per economies que tenen un únic mandat.

Seguint les troballes del Capítol I, el Capítol II investiga la capacitat de resposta de la variança d'expectatives dels agents a canvis en la política monetària, utilitzant expectatives subjectives per determinar la velocitat d'aprenentatge abans i després de la implementació de l'Enfocament de la Inflació. L'anàlisi quantifica la Guany de Kalman i el pes que els agents assignen a l'objectiu d'inflació. Les troballes indiquen un ajust lent d'expectatives dels agents als canvis en la política monetària, la qual cosa suggereix una dependència d'una llarga història d'inflació per a la formació d'expectatives. A més, s'observa una lleugera importància en l'objectiu d'inflació per part dels agents. Incorporar aquests coneixements en un model de política òptima revela que, independentment de la velocitat d'aprenentatge, un major pes assignat a l'objectiu d'inflació per part dels agents redueix la necessitat de respostes agressives del banc central durant períodes d'alta inflació. A més, la resposta del banc central s'alinea més estretament amb l'equilibri d'expectatives racionals quan els agents assignen un pes del 10% a l'objectiu d'inflació en relació amb les seves creences.

Finalment, el Capítol III, que és una tasca conjunta amb Luis Rojas, examina el desafiament al qual s'enfronta un govern que busca implementar una reducció gradual de la inflació encomanant la política monetària a un banc central independent amb credibilitat limitada. Ampliant el marc establert per Barro i Gordon (1983b), demostrem que una política òptima per minimitzar la taxa de sacrifici de la desinflació implica un procés desinflacionari gradual juntament amb l'anunci d'objectius intermedis. La velocitat a la qual es produeix la desinflació troba un equilibri entre l'objectiu d'augmentar la credibilitat i els costos associats de la inflació inesperada. El nostre marc teòric proporciona una explicació per a les experiències de desinflació observades al Xile i Colòmbia durant la dècada de 1990, en les quals aquests països van establir noves institucions monetàries i van aconseguir nivells d'inflació d'un sol dígit mitjançant l'anunci anual d'objectius d'inflació decreixents. Argumentem que l'ús d'objectius intermedis va jugar un paper fonamental en el seu disseny, facilitant l'establiment de credibilitat amb costos econòmics més baixos.

Esta disertación se compone de tres capítulos, cada uno abordando un aspecto diferente de la interacción entre la postura de la política monetaria y las expectativas de inflación.

El Capítulo I responde a la pregunta de si las expectativas de inflación responden a cambios en la política monetaria, específicamente al Enfoque de la Inflación. Se utilizan expectativas subjetivas, expectativas de encuestas de pronosticadores profesionales para 32 países que siguen el Enfoque de la Inflación, y una metodología de estudio de eventos para encontrar que los países con la estabilidad de precios como único objetivo experimentan una reducción en los errores de pronóstico a corto plazo. Además, la reducción en los errores de pronóstico es el resultado de un cambio en la inflación y no de las expectativas. La idea clave del artículo es que el Enfoque de la Inflación no tiene un impacto directo en las expectativas de inflación a corto plazo. Además, el cambio en los errores de pronóstico, pero no en las expectativas, respalda la idea de que la inflación influye en las expectativas. No sorprendentemente, la reducción en la inflación está liderada por economías que tienen un único mandato.

Siguiendo los hallazgos del Capítulo I, el Capítulo II investiga la capacidad de respuesta de la varianza de las expectativas de los agentes a cambios en la política monetaria, utilizando expectativas subjetivas para determinar la velocidad de aprendizaje antes y después de la implementación del Enfoque de la Inflación. El análisis cuantifica la Ganancia de Kalman y el peso que los agentes asignan al objetivo de inflación. Los hallazgos indican un ajuste lento de las expectativas de los agentes a los cambios en la política monetaria, lo que sugiere una dependencia de una larga historia de inflación para la formación de expectativas. Además, se observa una leve importancia en el objetivo de inflación por parte de los agentes. Incorporar estos conocimientos en un modelo de política óptima revela que, independientemente de la velocidad de aprendizaje, un mayor peso asignado al objetivo de inflación por parte de los agentes reduce la necesidad de respuestas agresivas del banco central durante períodos de alta inflación. Además, la respuesta del banco central se alinea más estrechamente con el equilibrio de expectativas racionales cuando los agentes asignan un peso del 10% al objetivo de inflación en relación con sus creencias.

Finalmente, el Capítulo III, que es un trabajo conjunto con Luis Rojas, examina el desafío al que se enfrenta un gobierno que busca implementar una reducción gradual de la inflación al confiar la política monetaria a un banco central independiente con credibilidad limitada. Ampliando el marco establecido por Barro y Gordon (1983b), demostramos que una política óptima para minimizar la tasa de sacrificio de la desinflación implica un proceso desinflacionario gradual junto con el anuncio de objetivos intermedios. La velocidad a la que se produce la desinflación encuentra un equilibrio entre el objetivo de aumentar la credibilidad y los costos asociados de la inflación inesperada. Nuestro marco teórico proporciona una explicación para las experiencias de desinflación observadas en Chile y Colombia durante la década de 1990, en las que estos países establecieron nuevas instituciones monetarias y alcanzaron niveles de inflación de un solo dígito mediante el anuncio anual de objetivos de inflación decrecientes. Argumentamos que el uso de objetivos intermedios desempeñó un papel fundamental en su diseño, facilitando el establecimiento de credibilidad con menores costos económicos.

This dissertation consists of three chapters each discussing a different aspect of the interaction between the monetary policy stance and inflation expectations.

Chapter I answers the question, do inflation expectations respond to changes in monetary policy, namely, Inflation Targeting? Subjective expectations, a survey expectations of professional forecasters for 32 Inflation Targeting countries, and an event study methodology are used to find that countries with price stability as the single objective, have a reduction in short run forecast errors. Moreover, the reduction in forecast errors is the result of a change in inflation and not expectations. The key insight of the paper is that Inflation Targeting does not have a direct impact on short-run inflation expectations. In addition, the change in forecast errors but not expectations lends support to the idea that inflation leads expectations. Unsurprisingly, the reduction in inflation is led by economies who have single mandates.

Following the findings of Chapter I, chapter II investigates the responsiveness of agents' expectation variance to shifts in monetary policy, utilising subjective expectations to ascertain the speed of learning before and after the implementation of Inflation Targeting. The analysis quantifies the Kalman Gain and the weight agents assign to the inflation target. The findings indicate a sluggish adjustment of agents' expectations to monetary policy changes, suggesting a reliance on an extended inflation history for expectation formation. Additionally, a minor emphasis on the inflation target by agents is observed. Incorporating these insights into an optimal policy model reveals that, regardless of learning speed, a stronger weight placed on the inflation target by agents diminishes the necessity for aggressive central bank responses during high inflation periods. Furthermore, the central bank's response aligns more closely with the rational expectations equilibrium when agents allocate a weight of 10% to the inflation target relative to their beliefs.

Finally, chapter III which is joint work with Luis Rojas, examines the challenge faced by a government aiming to implement a gradual reduction in inflation by entrusting monetary policy to an independent central bank with limited credibility. Expanding upon the framework established by Barro and Gordon (1983b), we demonstrate that an optimal policy for minimising the sacrifice ratio of disinflation involves a gradual disinflationary process coupled with the announcement of intermediate targets. The speed at which disinflation occurs strikes a balance between the objective of enhancing credibility and the associated costs of unexpected inflation. Our theoretical framework provides an explanation for the disinflationary experiences observed in Chile and Colombia during the 1990s, wherein these countries established new monetary institutions and steadily achieved single-digit inflation levels through the annual announcement of decreasing inflation targets. We argue that the use of intermediate targets played a pivotal role in their design, facilitating the establishment of credibility with lower output costs.