Superando la noción de comunidad: Una etnografía de los lazos sociales entre la población mapuche del sur de Chile

Abstract

La comunitat, com a concepte, ha estat tradicionalment identificada per les ciències socials com un espai social d'acords i ascendències comunes, amb una localitat fixa, unes delimitacions clares, i uns patrons estructurals que homogeneïtzen el grup. Aquesta concepció ha calat els diferents discursos d'Estats, institucions i moviments socials, entre altres organismes, a partir dels quals s'han establert els estàndards que marquen allò que s'entén per comunitat. Però els col·lectius humans es troben immersos en una malla relacional en constant definició. Les fronteres identitàries, els sentiments de pertinença, les estructures internes i les categories ocupades per les persones que l'integren són movibles i reconfigurables. Llavors cap a on dirigim la mirada per a parlar de comunitat? Aquesta tesi sorgeix de la voluntat d'analitzar els elements constitutius de les agrupacions humanes, particularment la noció de comunitat, així com les maneres d'integració per part dels actors involucrats. Per aquesta raó, prenc com a exemple les comunitats mapuche del sud de Xile, especialment a la comuna de Curarrehue, on analitzo les categories emic i aquells elements que construeixen les diverses maneres de definir - i viure - la comunitat. A partir d'una etnografia dels llaços socials, aquesta recerca explora els mecanismes d'interacció, adscripció i agrupament que la població mapuche de Curarrehue produeix en un context veloçment canviant. Això contribueix a constatar que aquest poble originari no manifesta una filosofia identitària absoluta i essencialista, malgrat identificar-se amb una categoria fonamental per al seu reconeixement com a grup. Els principals resultats apunten al fet que la comunitat, tal com s'ha definit des d'instàncies jurídiques, acadèmiques i activistes, no abasta les diverses dimensions relacionals observades a Curarrehue. En el context analitzat, la comunitat va més enllà de la unió física i localitzada, dels llaços de parentiu, i del contingut socialment establert. L'evidència local emfatitza elements i categories que superen la idea de comunitat jurídica i reflecteixen l'enfortiment en la producció de relacions i identitats supracomunitàries. En definitiva, aquesta tesi manifesta una divergència entre les maneres d'identificar-se, agrupar-se i pertànyer de la població mapuche i la manera en què la comunitat ha estat definida des de les ciències socials, les institucions i el món jurídic.

La comunidad, como concepto, ha sido tradicionalmente identificada por las ciencias sociales como un espacio social de acuerdos y ascendencias comunes, con una localidad fija, unas delimitaciones claras, y unos patrones estructurales que homogeneizan el grupo. Esta concepción ha permeado los diferentes discursos de Estados, instituciones y movimientos sociales, entre otros organismos, a partir de los cuales se han establecido los estándares que marcan aquello que se entiende por comunidad. Pero los colectivos humanos se encuentran inmersos en una malla relacional en constante definición. Las fronteras identitarias, los sentimientos de pertenencia, las estructuras internas y las categorías empleadas por las personas que la integran son movibles y reconfigurables. Entonces ¿hacia dónde dirigimos la mirada para hablar de comunidad? Esta tesis surge de la voluntad de analizar los elementos constitutivos de las agrupaciones humanas, particularmente la noción de comunidad, así como los modos de integración por parte de los actores involucrados. Para ello, tomo como ejemplo las comunidades mapuche del sur de Chile, especialmente en la comuna de Curarrehue, donde analizo las categorías emic y aquellos elementos que construyen las diversas formas de definir - y vivir - la comunidad. A partir de una etnografía de los lazos sociales, esta investigación explora los mecanismos de interacción, adscripción y agrupamiento que la población mapuche de Curarrehue produce en un contexto velozmente cambiante. Esto contribuye a constatar que dicho pueblo originario no manifiesta una filosofía identitaria absoluta y esencialista, a pesar de identificarse con una categoría fundamental para su reconocimiento como grupo. Los principales resultados apuntan a que la comunidad, tal como se ha definido desde instancias jurídicas, académicas y activistas, no abarca las diversas dimensiones relacionales observadas en Curarrehue. En el contexto analizado, la comunidad va más allá de la unión física y localizada, de los lazos de parentesco, y del contenido socialmente establecido. La evidencia local enfatiza elementos y categorías que superan la idea de comunidad jurídica y reflejan el fortalecimiento en la producción de relaciones e identidades supracomunitarias. En definitiva, esta tesis manifiesta una divergencia entre las maneras de identificarse, agruparse y pertenecer de la población mapuche y el modo en que la comunidad ha sido definida desde las ciencias sociales, las instituciones y el mundo jurídico.

Community, as a concept, has traditionally been identified by the social sciences as a social space of agreements and common ancestry, with a fixed locality, clear delimitations, and structural patterns that homogenize the group. This conception has permeated the different discourses of States, institutions, and social movements, among other organizations, on the basis of which standards have been established to define what is understood by community. But human collectives are immersed in a constantly defining relational mesh. Identity boundaries, feelings of belonging, internal structures, and the categories used by the people who make them up are movable and reconfigurable. So where do we look to in order to speak of community? This thesis arises from the desire to analyze the constitutive elements of human groupings, particularly the notion of community, as well as the modes of integration by the actors involved. For this purpose, I take as an example the Mapuche communities in the south of Chile, especially in the commune of Curarrehue, where I analyze the emic categories and those elements that construct the diverse ways of defining - and living - the community. From an ethnography of social ties, this research explores the mechanisms of interaction, ascription, and grouping that the Mapuche population of Curarrehue produces in a rapidly changing context. This contribution helps to confirm that this native people does not manifest an absolute and essentialist identity philosophy, despite identifying itself with a fundamental category for its recognition as a group. The main results point to the fact that community, as defined by legal, academic, and activist bodies, does not encompass the various relational dimensions observed in Curarrehue. In the context analyzed, community goes beyond physical and localized union, kinship ties, and socially established content. The local evidence emphasizes elements and categories that go beyond the idea of juridical community and reflect the strengthening of the production of supra-community relations and identities. In short, this thesis shows a divergence between the ways of identifying, grouping, and belonging of the Mapuche population, and the way in which community has been defined by the social sciences, institutions, and the legal world.