Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural
La professió de llevadora es troba emmarcada dins de les considerades professions femenines, on el nombre d'homes que l'exerceixen és una minoria. Això és degut a la càrrega pràctica i simbòlica de la matroneria, associada a allò femení i al significat atorgat a la maternitat, ja que històrica i socialment ha estat i és un treball de dones i per a dones; on els homes han tingut un paper residual. Concretament a Catalunya, on es centra aquesta investigació, només 27 de 1.058 professionals matrones són homes; el que representa el 2.55% del total, reproduint la segregació laboral per sexes i les desigualtats de gènere. D'aquesta manera, aquesta tesi s'afegeix a l'escassa literatura existent sobre masculinitats i treball, i més concretament sobre homes en professions femenines; específicament sobre homes matrons. Com a objectius principals s'analitzen els processos de socialització, les motivacions, les influències personals i les trajectòries acadèmiques en l'elecció de la professió d'homes matrons a Catalunya. Tanmateix, s'indaga sobre les pràctiques de gènere professionals i personals, i es visibilitzen avantatges i penalitzacions de gènere en exercir aquesta professió feminitzada. Igualment, aporta elements per a la comprensió dels processos de segregació i discriminació ocupacional que mantenen una forta presència a la nostra societat. Per respondre a aquests objectius s'ha realitzat una investigació qualitativa de caràcter etnogràfic mitjançant la realització de 14 relats de vida a matrons, fet que representa un 55% del total dels que treballen a Catalunya; així com 10 entrevistes semi-estructurades i un grup focal a llevadores que havien treballat amb aquests. Els principals resultats detallen que les motivacions d'entrada a la professió d'homes matrons estan determinades per diferents casuístiques, entre les quals destaquen un interès o vocació primerenca per la professió, processos de socialització no normatius en rols de gènere i rebuig a masculinitats hegemòniques associades al rol patern; però majoritàriament l'entrada a aquesta professió ve motivada per una reconstrucció de les masculinitats i experiències personals i professionals més associades a valoracions afectives i emocionals durant el cicle vital, no sent la primera elecció d'estudis i, per tant, desmitificant-ne el caràcter vocacional. D'altra banda, la professió de llevadora requereix característiques com la sensibilitat, l'empatia o la paciència, i es pensa en una dona com la més idònia. Això comporta certes discriminacions de gènere cap a homes matrons per un sector de la professió, per altres professionals i per algunes dones usuàries i les seves parelles que no accepten la presència d'un matró, o la qüestionen. Davant d'aquestes possibles discriminacions de gènere, aquests adopten intervencions que necessiten més temps i precaució per acostar-se al cos físic i emocional de la dona en comparació de les seves companyes. Igualment, expressen la necessitat de demostrar més actituds i competències relacionades amb el respecte, la sensibilitat i l'escolta activa, ja que els estereotips de gènere poden seguir presents davant la figura d'un home. En definitiva, la investigació sobre homes matrons ajuda a desmitificar la tendència natural de pensar que només les dones poden acompanyar professionalment en la cura de la salut sexual i reproductiva a tot el cicle vital, i més específicament en el part, on els rols i estereotips de gènere no haurien de ser un impediment perquè els homes es dediquin professionalment a la matroneria.
La profesión de matrona se encuentra enmarcada dentro de las consideradas profesiones femeninas, donde el número de hombres que la ejercen es una minoría. Esto se debe a la carga práctica y simbólica de la matronería, asociada a lo femenino y al significado otorgado a la maternidad, puesto que histórica y socialmente ha sido y es un trabajo de mujeres y para mujeres; donde los hombres han tenido un papel residual. Concretamente en Cataluña, donde se centra la presente investigación, solo 27 de 1.058 profesionales matronas son hombres; lo que representa el 2.55% del total, reproduciendo la segregación laboral por sexos y las desigualdades de género. De esta manera, esta tesis se suma a la escasa literatura existente sobre masculinidades y trabajo, y más concretamente, sobre hombres en profesiones femeninas; específicamente sobre hombres matrones. Como objetivos principales se analizan los procesos de socialización, las motivaciones, las influencias personales y las trayectorias académicas en la elección de la profesión de hombres matrones en Cataluña. Asimismo, se indaga sobre las prácticas de género profesionales y personales, y se visibilizan ventajas y penalizaciones de género al ejercer esta profesión feminizada. Igualmente, aporta elementos para la comprensión de los procesos de segregación y discriminación ocupacional que mantienen una fuerte presencia en nuestra sociedad. Para responder a estos objetivos se ha realizado una investigación cualitativa de carácter etnográfico mediante la realización de 14 relatos de vida a matrones, lo que representa un 55% del total de los que trabajan en Cataluña; así como 10 entrevistas semi-estructuradas y un grupo focal a matronas que habían trabajado con estos. Los principales resultados detallan que las motivaciones de entrada a la profesión de hombres matrones vienen determinadas por diferentes casuísticas, entre las que destacan un interés o vocación temprana por la profesión, procesos de socialización no normativos en roles de género y rechazo a masculinidades hegemónicas asociadas al rol paterno; pero mayoritariamente la entrada a dicha profesión viene motivada por una reconstrucción de las masculinidades y experiencias personales y profesionales más asociadas a valoraciones afectivas y emocionales durante el ciclo vital, no siendo la primera elección de estudios y, por lo tanto, desmitificando su carácter vocacional. Por otra parte, la profesión de matrona requiere características como la sensibilidad, la empatía o la paciencia, y se piensa en una mujer como la más idónea. Esto comporta ciertas discriminaciones de género hacia hombres matrones por un sector de la profesión, por otros(as) profesionales y por algunas mujeres usuarias y sus parejas que no aceptan la presencia de un matrón, o la cuestionan. Ante estas posibles discriminaciones de género, estos adoptan intervenciones que precisan un mayor tiempo y precaución para acercarse al cuerpo físico y emocional de la mujer en comparación con sus compañeras matronas. Igualmente, expresan la necesidad de demostrar mayores actitudes y competencias relacionadas con el respeto, la sensibilidad y la escucha activa, debido a que los estereotipos de género pueden seguir presentes ante la figura de un hombre. En definitiva, la investigación sobre hombres matrones ayuda a desmitificar la tendencia natural de pensar que solo las mujeres pueden acompañar profesionalmente en el cuidado de la salud sexual y reproductiva en todo el ciclo vital, y más específicamente en el parto, donde los roles y estereotipos de género no deberían ser un impedimento para que los hombres se dediquen profesionalmente a la matronería.
The profession of midwife is framed within the considered female professions, where the number of men who practice it is a minority. This is due to the practical and symbolic charge of midwifery, associated with the feminine and the meaning given to maternity, since historically and socially it has been and is a job of women and for women, where men have had a residual role. Specifically in Catalonia, where this research is focused, only 27 of 1.058 professional midwives are men, which represents 2.55% of the total, reproducing labor segregation by sex and gender inequalities. In this way, this thesis adds to the scarce existing literature on masculinities and work, and more specifically, on men in feminine professions, specifically about male midwives. The main objectives are to analyse the socialization processes, the motivations, the personal influences and the academic trajectories in the choice of the profession of male midwives in Catalonia. Alike, it inquiries about professional and personal gender practices, and gender advantages and penalties are made visible when exercising this feminized profession. Likewise, it provides elements for understanding the processes of segregation and occupational discrimination that maintain a strong presence in our society. In order to respond to these objectives, qualitative ethnographic research has been carried out through the realization of 14 life stories to male midwives, which represents 55% of the total number of those who work in Catalonia; as well as 10 semi-structured interviews and a focus group with midwives who had worked with them. The main results detail that the motivations for entering the profession of male midwives are determined by different casuistries, among which are an early interest or vocation for the profession, non-normative socialization processes in gender roles and rejection of hegemonic masculinities associated with the parental role; but for the most part, entering this profession is motivated by a reconstruction of masculinities and personal and professional experiences more associated with affective and emotional assessments during the life cycle, not being the first choice of studies and, therefore, demystifying its vocational nature. On the other hand, the profession of midwife requires characteristics such as sensitivity, empathy or patience, and a woman is thought of as the most suitable. This entails certain gender discrimination towards male midwives by a sector of the profession, by other professionals and by some women users and their partners who do not accept the presence of a midwife or question it. Faced with these possible gender discriminations, they adopt interventions that require more time and caution to approach the physical and emotional body of the woman compared to her fellow midwives. Likewise, they express the need to demonstrate greater attitudes and skills related to respect, sensitivity, and active listening, since gender stereotypes may still be present when faced with the figure of a man. In short, the research on male midwives helps to demystify the natural tendency to think that only women can professionally provide sexual and reproductive health care throughout the life cycle, and more specifically in childbirth, where roles and stereotypes gender issues should not be an impediment for men to become professional midwives.
Matrons; Male midwives; Matrones; Masculinitats; Masculinities; Masculinidades; Penalitzacions de gènere; Gender penalties; Penalizaciones de género
572 - Antropología
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
