Impacto del modelo de cambio de actitudes en el proceso de capacitación del profesorado de formación vial

Abstract

Aquesta tesi doctoral presenta un anàlisi de l'impacte de la formació inicial per al professorat de formació viària basada en el model de canvi d'actituds. Sorgeix de la necessitat de conèixer la influència i la permanència de la formació que capacita a aquest professorat per al seu exercici professional. L'objectiu principal d'aquesta investigació és comprendre com aquesta formació pot transformar el professorat en model i referent en matèria de conducció segura i formació per a una mobilitat amb zero accidents de trànsit. En particular, aquesta tesi observa si la formació té un efecte positiu sobre la predisposició cap a l'ensenyament de la conducció segura, en línies generals i per diferències de gènere. Així mateix, determina si el factor temps influeix en el canvi de les creences sobre els factors de risc o si hi ha canvis en el comportament en la conducció de les persones participants després del curs, i en tal cas, si es mantenen en el temps. També examina la convicció sobre la utilitat de la formació per al professorat aspirant, així com la seva utilitat per a la formació d'aspirants a la conducció. Finalment, es centra en els compromisos de conducció segura vinculats a l'ensenyament, manifestats pel professorat al finalitzar el curs, així com la seva permanència o millora al llarg del temps. La tesi s'estructura en quatre grans apartats. En una primera part, s'adopta una contextualització que presenta tres eixos influents en la formació del professorat de formació viària. En aquest sentit, destaquem el paradigma contemporani de la mobilitat, que reconeix els canvis socials en quant a necessitats i enfocaments cap a la millora de la seguretat viària. El segon eix se centra en l'anàlisi de la normativa relativa a la reducció dels accidents de trànsit, que exerceix una influència significativa en la tasca professional del professorat de formació viària. Com a tercer eix, explorem l'impacte dels avenços tecnològics en els vehicles, des de les noves ajudes a la conducció fins a l'arribada del vehicle autònom, en relació amb el factor humà en la conducció. En una segona part, la fonamentació teòrica senta les bases de la present tesi doctoral, en coherència amb la metodologia i part aplicada d'acord amb els objectius proposats. Dividida en tres capítols, pretén aportar anàlisi i comprensió de les variables intervingudes, així com revisar els principals conceptes i processos relacionats amb l'educació i la formació viària. Els fonaments en els quals pivoten són l'educació viària per a la mobilitat segura, el canvi d'actituds per a una conducció sense risc d'accidents i la capacitació del professorat de formació viària. La tercera part d'aquesta tesi planteja els objectius i preguntes que la guien, abastant una exposició exhaustiva del disseny mixt longitudinal de tipus explicatiu adoptat. Es va optar per un disseny quasiexperimental sense grup de control de mesures repetides per a l'anàlisi de dades quantitatives, i es va triar l'estudi de cas longitudinal per a l'estudi de la informació qualitativa. Ja en la quarta part, es mostren els resultats i les conclusions de la investigació. Aquesta tesi doctoral confirma que la formació inicial per al professorat de formació viària, basada en el model de canvi d'actituds, té un impacte positiu i durador en la predisposició cap a l'ensenyament de la conducció segura. A més, aquesta formació influeix positivament en aspectes clau de la seguretat viària i promou una major consciència dels factors socials relacionats amb aquesta. Els canvis en actituds i compromisos persisteixen amb el temps, consolidant la importància d'aquesta formació en la promoció de la mobilitat segura i la responsabilitat social en la societat.

Esta tesis doctoral presenta un análisis del impacto de la formación inicial para el profesorado de formación vial basada en el modelo de cambio de actitudes. Surge de la necesidad de conocer la influencia y perdurabilidad de la formación que capacita a este profesorado para su ejercicio profesional. El objetivo principal de esta investigación es comprender cómo esta formación puede transformar al profesorado en modelo y referente en materia de conducción segura y formación para una movilidad con cero accidentes de tráfico. En particular, esta tesis observa si la formación tiene un efecto positivo sobre la predisposición hacia la enseñanza de la conducción segura, en líneas generales y por diferencias de género. Así mismo, determina si el factor tiempo influye en el cambio de las creencias sobre los factores de riesgo o si existen cambios en el comportamiento en la conducción de las personas participantes después del curso, y en tal caso, si se mantienen en el tiempo. También examina la convicción sobre la utilidad de la formación para el profesorado aspirante, así como su utilidad para la formación de aspirantes a la conducción. Por último, se centra en los compromisos de conducción segura vinculados a la enseñanza, manifestados por el profesorado al finalizar el curso, así como su perdurabilidad o mejora a lo largo del tiempo. La tesis se estructura en cuatro grandes apartados. En una primera parte, se adopta una contextualización que presenta tres ejes influyentes en la formación del profesorado de formación vial. En ese sentido, destacamos el paradigma contemporáneo de la movilidad, que reconoce los cambios sociales en cuanto a necesidades y enfoques hacia la mejora de la seguridad vial. El segundo eje se centra en el análisis de la normativa relativa a la reducción de los accidentes de tráfico, que ejerce una influencia significativa en la labor profesional del profesorado de formación vial. Como tercer eje, exploramos el impacto de los avances tecnológicos en los vehículos, desde las nuevas ayudas a la conducción hasta la llegada del vehículo autónomo, en relación con el factor humano en la conducción. En una segunda parte, la fundamentación teórica sienta las bases de la presente tesis doctoral, en coherencia con la metodología y parte aplicada de acuerdo con los objetivos propuestos. Dividida en tres capítulos, pretende aportar análisis y comprensión de las variables intervinientes, así como revisar los principales conceptos y procesos relacionados con la educación y la formación vial. Los fundamentos en los que pivotan son la educación vial para la movilidad segura, el cambio de actitudes para una conducción sin riesgo de accidentes, y la capacitación del profesorado de formación vial. La tercera parte de esta tesis plantea los objetivos y preguntas que la guían, abarcando una exhaustiva exposición del diseño mixto longitudinal de tipo explicativo adoptado. Se optó por un diseño cuasiexperimental sin grupo control de medidas repetidas para el análisis de datos cuantitativos, y se eligió el estudio de caso longitudinal para el estudio de la información cualitativa. Ya en la cuarta parte, se muestran los resultados y conclusiones de la investigación. Esta tesis doctoral confirma que la formación inicial para el profesorado de formación vial, fundamentada en el modelo de cambio de actitudes, tiene un impacto positivo y duradero en la predisposición hacia la enseñanza de la conducción segura. Además, esta formación influye positivamente en aspectos clave de la seguridad vial y promueve una mayor conciencia de los factores sociales relacionados con la misma. Los cambios en actitudes y compromisos persisten con el tiempo, consolidando la importancia de esta formación en la promoción de la movilidad segura y la responsabilidad social en la sociedad.

This doctoral thesis presents an analysis of the impact of initial training for traffic education teachers based on the attitude change model. It arises from the need to understand the influence and sustainability of the training that prepares these teachers for their professional practice. The main objective of this research is to comprehend how this training can transform teachers into role models and references in the field of safe driving and education for accident-free mobility. In particular, this thesis examines whether the training has a positive effect on the predisposition toward teaching safe driving, both in general and in terms of gender differences. It also determines whether time plays a role in changing beliefs about risk factors or if there are changes in the behavior of participants in driving after the course, and if so, whether these changes are sustained over time. Additionally, it examines the conviction regarding the usefulness of the training for aspiring teachers and its utility for the education of aspiring drivers. Finally, it focuses on commitments to safe driving related to teaching, as expressed by teachers at the end of the course, and whether these commitments persist or improve over time. The thesis is structured into four main sections. In the first part, a contextualization is adopted that presents three influential axes in the training of traffic education teachers. In this regard, the contemporary paradigm of mobility is highlighted, which recognizes social changes in terms of needs and approaches to improving road safety. The second axis focuses on the analysis of regulations related to the reduction of traffic accidents, which exert a significant influence on the professional work of traffic education teachers. As the third axis, it explores the impact of technological advancements in vehicles, from new driving aids to the arrival of autonomous vehicles, in relation to the human factor in driving. In the second part, the theoretical foundation lays the groundwork for the current doctoral thesis, in coherence with the methodology and applied part according to the proposed objectives. Divided into three chapters, it aims to provide analysis and understanding of the intervening variables, as well as to review the main concepts and processes related to traffic education and training. The foundations on which it pivots are road safety education, attitude change for risk-free driving, and the training of traffic education teachers. The third part of this thesis presents the objectives and questions that guide it, encompassing a comprehensive presentation of the adopted explanatory mixed longitudinal design. A quasi-experimental design without a control group with repeated measures was chosen for the analysis of quantitative data, and a longitudinal case study design was selected for the study of qualitative information. Finally, in the fourth part, the results and conclusions of the research are presented. This doctoral thesis confirms that initial training for traffic education teachers, based on the attitude change model, has a positive and lasting impact on the predisposition toward teaching safe driving. Furthermore, this training positively influences key aspects of road safety and promotes greater awareness of the social factors related to it. Changes in attitudes and commitments persist over time, reinforcing the importance of this training in promoting safe mobility and social responsibility in society.