Movilidad Social: Chile y España en perspectiva comparada

Abstract

En les últimes dècades, Xile i Espanya han experimentat processos de desenvolupament i creixement econòmic, cadascun amb enfocaments polítics i estatals distintius. Xile va adoptar un model neoliberal, caracteritzat per un Estat subsidiari, mentre que Espanya s'orienta cap a un model d'Estat de Benestar, impulsant polítiques socials de protecció i assignació de recursos en aquesta esfera. Aquest estudi s'endinsa en les múltiples dimensions de la desigualtat social, amb un enfocament central en l'estratificació social i la seva manifestació en la mobilitat social intergeneracional, explorant també la mobilitat intrageneracional.

La nostra metodologia es basa en l'anàlisi quantitativa, emprant bases de dades nacionals per a analitzar diferències de gènere i adoptant una perspectiva a llarg termini mitjançant l'enfocament per cohorts. Els resultats destaquen la rellevància fonamental de l'educació en la mobilitat social, examinant com les disparitats educatives poden influir en la transmissió de desigualtats socials entre generacions. Malgrat la mobilitat ascendent, el pes de l'origen social continua sent significatiu, i es destaca la major mobilitat experimentada per les dones, encara que també es ressalta la necessitat de polítiques que promoguin la igualtat de gènere i la conciliació.

A més, aquest estudi emfatitza la importància de l'experiència laboral, l'entrada al mercat laboral i la primera ocupació com a determinants crucials de les oportunitats de mobilitat futura. L'experiència laboral pot influir en la reducció de les associacions entre l'origen i la destinació social. Aquestes troballes posseeixen implicacions substancials per a comprendre les trajectòries ocupacionals i socials dels individus en tots dos països des d'una perspectiva científica.

En las últimas décadas, Chile y España han experimentado procesos de desarrollo y crecimiento económico, cada uno con enfoques políticos y estatales distintivos. Chile adoptó un modelo neoliberal, caracterizado por un Estado subsidiario, mientras que España se orienta hacia un modelo de Estado de Bienestar, impulsando políticas sociales de protección y asignación de recursos en esa esfera. Este estudio se adentra en las múltiples dimensiones de la desigualdad social, con un enfoque central en la estratificación social y su manifestación en la movilidad social intergeneracional, explorando también la movilidad intrageneracional.

Nuestra metodología se basa en el análisis cuantitativo, empleando bases de datos nacionales para analizar diferencias de género y adoptando una perspectiva a largo plazo mediante el enfoque por cohortes. Los resultados destacan la relevancia fundamental de la educación en la movilidad social, examinando cómo las disparidades educativas pueden influir en la transmisión de desigualdades sociales entre generaciones. A pesar de la movilidad ascendente, el peso del origen social sigue siendo significativo, y se destaca la mayor movilidad experimentada por las mujeres, aunque también se resalta la necesidad de políticas que promuevan la igualdad de género y la conciliación.

Además, este estudio enfatiza la importancia de la experiencia laboral, la entrada al mercado laboral y el primer empleo como determinantes cruciales de las oportunidades de movilidad futura. La experiencia laboral puede influir en la reducción de las asociaciones entre el origen y el destino social. Estos hallazgos poseen implicaciones sustanciales para comprender las trayectorias ocupacionales y sociales de los individuos en ambos países desde una perspectiva científica.

In recent decades, Chile and Spain have undergone processes of development and economic growth, each with different political and governmental approaches. Chile has adopted a neoliberal model characterized by a subsidiary state, while Spain has tended towards a welfare state model, promoting social policies of protection and resource allocation in this area. This study examines the multiple dimensions of social inequality, focusing on social stratification and its manifestation in intergenerational social mobility, as well as intragenerational mobility.

Our methodology is based on quantitative analysis, using national databases to analyze gender differences and taking a long-term perspective through a cohort-based approach. The results highlight the fundamental importance of education for social mobility and examine how educational inequalities can influence the transmission of social inequalities between generations. Despite upward mobility, the weight of social origin remains significant, highlighting the greater mobility of women and the need for policies to promote gender equality and work-life balance.

Furthermore, this study highlights the importance of work experience, labor market entry and the first job as crucial determinants of future mobility opportunities. Work experience can influence the breaking down of the associations between social origin and destination. These findings have important implications for understanding the occupational and social trajectories of individuals in both countries from an academic perspective.