Avaluació de la modulació autonòmica cardíaca com a resposta a l’exercici físic en persones grans amb discapacitat intel·lectual: programa aeròbic versus programa d’esprint intervàl·lic d’alta intensitat

Abstract

Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) tenen nivells baixos d’activitat física (AF) juntament amb perfils d’envelliment accelerats. L’anàlisi de la modulació cardíaca autonòmica (MCA) proporciona informació sobre la regulació del sistema nerviós autònom (SNA) i és un predictor d’esdeveniments cardiovasculars adversos. Tot i que diversos estudis van analitzar aquest paràmetre en joves i adults amb DI, hi ha una manca d’informació sobre la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) abans, durant i després de l’exercici en persones grans amb DI. Malgrat les millores físiques i funcionals reportades amb els protocols d’entrenament aeròbic i d'interval d'esprint en persones en aquest tipus de població, no se sap si l’efectivitat d'aquestes intervencions promouria millores en la MCA. Així doncs, l’objectiu principal d’aquesta tesi és investigar com es comporta la MCA abans, durant i després de l’exercici, i conèixer quin impacte tenen dos tipus d’entrenament combinat en aquests valors en gent gran amb DI. Aquest objectiu s’ha dividit en tres estudis: I) avaluar i comparar la MCA de la funció cardiovascular mitjançant la resposta de la VFC durant i després d'una prova d’exercici aeròbic submàxim i la cinètica de la FC de recuperació després de la prova en persones grans amb i sense DI; II) analitzar l’associació entre la MCA de la funció cardiovascular, la capacitat cardiorespiratòria i els nivells de CS i AF en adults grans amb DI; III) investigar si hi ha una millora en la MCA de la funció cardiovascular i la capacitat física després d’una intervenció multicomponent d’entrenament intervàl·lic d’alta intensitat en esprint després de 6 mesos en persones grans amb DI. L’estudi I mostra que la recuperació de la FC després d’un exercici submàxim és més lenta en persones grans amb DI que en persones grans sense DI. Aquests resultats poden ser deguts a una reducció de la resposta vagal immediata després de l'exercici. L’estudi II mostra que les persones grans amb millors nivells d'AF (lleugera, moderada i vigorosa) presenten millors resultats en antropometria i condició física. A més a més, les dones grans amb DI que tenen millors resultats en els valors totals d’AF obtenen millors valors en la MCA durant la fase de recuperació d’una prova submàxima. D’altra banda, els homes grans mostren millors valors de FC durant el descans quan presenten nivells baixos de comportament sedentari (CS) i més AF i una millor MCA durant l’exercici quan els nivells d’AF total són més alts. L’estudi III mostra que un entrenament intervàl·lic en esprint multicomponent és útil per a millorar la condició física i la retirada vagal a l’inici de l’exercici submàxim. A més a més, suggereix que existeix una mitigació de la disminució de la capacitat de resposta reflexa autonòmica relacionada amb l’edat. Aquestes millores podrien ser degudes als efectes positius de l’exercici d’alta intensitat sobre la funció de la resposta baroreflexa. Per tant, la intervenció intervàl·lica en esprint multicomponent pot ser una eina valuosa per millorar la sensibilitat baroreflexa en persones grans amb DI.

Las personas con discapacidad intelectual (DI) tienen bajos niveles de actividad física (AF) junto con perfiles de envejecimiento acelerados. El análisis de la modulación cardíaca autonómica (MCA) proporciona información sobre la regulación del sistema nervioso autónomo (SNA) y es un predictor de eventos cardiovasculares adversos. Aunque varios estudios analizaron este parámetro en jóvenes y adultos con DI, existe una falta de información sobre la variabilidad de la frecuencia cardíaca (VFC) antes, durante y después del ejercicio en personas mayores con DI. A pesar de las mejores físicas y funcionales reportadas en los protocolos de entrenamiento aeróbico y de intervalo de sprint en este tipo de población, no se sabe si la efectividad de estas intervenciones promovería mejores en la MCA. Así pues, el objetivo principal de esta tesis es investigar cómo se comporta la MCA antes, durante y después del ejercicio, estudiando qué impacto tienen dos tipos de entrenamiento combinado en estos valores en personas mayores con DI. Este objetivo se ha dividido en tres estudios: I) evaluar y comparar la MCA de la función cardiovascular mediante la respuesta de la VFC durante y después de una prueba de ejercicio aeróbico submáximo y la cinética de la FC de recuperación después de la prueba en personas mayores con y sin DI; II) analizar la asociación entre la MCA de la función cardiovascular, la capacidad cardiorrespiratoria y los niveles de CS y AF en adultos mayores con DI; III) investigar si existe una mejora en la MCA de la función cardiovascular y la capacidad física después de una intervención multicomponente de entrenamiento interválico de alta intensidad en sprint después de 6 meses en personas mayores con DI. El estudio I muestra que la recuperación de la FC después de un ejercicio submáximo es más lenta en personas mayores con DI que en personas mayores sin DI. Estos resultados pueden deberse a una reducción de la respuesta vagal inmediata después del ejercicio. El estudio II muestra que las personas mayores con mejores niveles de AF (ligera, moderada y vigorosa) presentan mejores resultados en antropometría y condición física. Además, las mujeres mayores con DI que tienen mejores resultados en los valores totales de AF obtienen mejores valores en la MCA durante la fase de recuperación de una prueba submáxima. Por otro lado, los ancianos muestran mejores valores de FC durante el descanso cuando presentan niveles bajos de comportamiento sedentario (CS) y más niveles de AF, y una mejor MCA durante el ejercicio cuando los niveles de AF total son más altos. El estudio III muestra que un entrenamiento interválico en sprint multicomponente es útil para mejorar la condición física y la retirada vagal al inicio del ejercicio submáximo. Además, sugiere que existe una mitigación de la disminución de la capacidad de respuesta refleja autonómica relacionada con la edad. Estas mejoras podrían deberse a los efectos positivos del ejercicio de alta intensidad sobre la función de la respuesta barorrefleja. Por tanto, la intervención interválica en sprint multicomponente puede ser una herramienta valiosa para mejorar la sensibilidad barorrefleja en personas mayores con DI.

People with intellectual disabilities (ID) have low levels of physical activity (PA) along with accelerated aging profiles. Cardiac autonomic modulation (CAM) analysis provides information on the regulation of the autonomic nervous system (ANS) and is a predictor of adverse cardiovascular events. Although several studies analysed this parameter in young people and adults with ID, there is a lack of information about the activity of the heart rate variability (HRV) before, during and after exercise in older adults with ID. Despite the improved physical and functional performance reported in aerobic and sprint interval training protocols in this type of population, it is not known whether the effectiveness of these interventions would promote improvements in this CAM. Therefore, the main objective of this thesis is to investigate how the CAM behaves before, during and after exercise, studying the impact of two types of combined multicomponent interventions have on these values ??in this population. This objective has been divided into three studies: I) evaluate and compare the CAM of cardiovascular function using the HRV response during and after a submaximal aerobic exercise test and the kinetics of HR recovery after the test in older adults with and without ID; II) analyse the association between the CAM, cardiorespiratory capacity and sedentary behavior (SB) and PA levels in older adults with ID; III) investigate if there is an improvement on CAM and physical capacity in older adults with ID after a multicomponent high-intensity interval sprint training intervention after 6 months. Study I shows that HR recovery after submaximal exercise is slower in older people with ID than in older people without ID. These results may be due to a reduction in the immediate vagal response after exercise. Study II shows that older people with better levels of PA (light, moderate and vigorous) have better results in anthropometry and physical condition. Furthermore, older women with ID who achieve better results on total PA values obtain better MCA values during the recovery phase of a submaximal test. On the other hand, the older men show better HR values during rest when they have low levels of SB and higher levels of PA, and better CAM during exercise when the levels of total PA are higher. Study III shows that multicomponent sprint interval training is useful for improving fitness and vagal withdrawal at the onset of submaximal exercise. Furthermore, it suggests that there is a mitigation of age-related decline in autonomic reflex responsiveness. These improvements could be due to the positive effects of high-intensity exercise on baroreflex response function. Therefore, multicomponent interval sprint intervention may be a valuable tool to improve baroreflex sensitivity in older people with ID.