Incidencia de una intervención educativa en la relación con la lectura y las respuestas lectoras de estudiantes de secundaria de alta vulnerabilidad

Abstract

Aquest treball s'origina a partir de l'interès docent per aportar a la formació lectora i literària d'un grup d'estudiants adolescents que no han viscut condicions favorables de apropament a la lectura en el seu context social, així com d'un interès investigatiu per conèixer la incidència d'una intervenció educativa en la relació amb la lectura i les respostes lectores per al grup en menció. Dins aquest escenari, l'estudi, que presenta una orientació de tipus qualitativa i es concreta en un tipus denfocament de la investigació-acció, es va traçar com a objectiu caracteritzar la motivació a la lectura (en els seus dimensions d'autoimatge lectora i valoració de la lectura) d'estudiants de secundària abans i després de participar en una programació literària centrada en una Intervenció sobre el Foment de la Lectura (IFL); així com identificar el tipus de connexió personal que es dona a les respostes lectores de tipus reflexiu que els estudiants van elaborar al seu diari lector durant la intervenció implementada. La mostra correspon a 23 estudiants de desè grau de Batxillerat d'una institució educativa pública d'alta vulnerabilitat a Colòmbia Les dades es van construir durant l'any acadèmic 2019 mitjançant: 1) L'aplicació d'un qüestionari i una entrevista que conformen el test Adolescent Motivation to Read Profile (Pitcher et al., 2007), 2) L'ús del diari lector, en què cada estudiant va registrar les lectures realitzades i les respostes lectores i 3) La utilització del diari docent, un consecutiu de la intervenció on la docent descrivia l'entorn i les interaccions en aquest. Els resultats van revelar una tendència de millora en la motivació lectora dels estudiants, encara que és important destacar que aquesta tendència és més visible en la valoració de la lectura que a l'autoimatge lectora. Davant les respostes lectores, el tipus de connexió personal que més sobresurt per a les modalitats de lectura guiada i amb discussió literària és el de pensaments, seguit de les emocions i finalment de les experiències. Pel que fa a la en la modalitat de lectura autònoma, es destaca l'enllaç d'emocions. Això suggereix que quan els lectors llegeixen en solitari emergeix més una reacció de tipus emocional, mentre que, amb l'acompanyament docent, el lector tendeix no només a manifestar les seves emocions sinó a reflexionar de manera crítica sobre els textos. Per últim, es discuteix l'interès dels resultats per pensar actuacions educatives centrades en el foment de la lectura en contextos educatius d'alta vulnerabilitat.

El presente trabajo se origina a partir del interés docente por aportar en la formación lectora y literaria de un grupo de estudiantes adolescentes que no ha vivido condiciones favorables de acercamiento a la lectura en su contexto social, así como de un interés investigativo por conocer la incidencia de una intervención educativa en la relación con la lectura y las respuestas lectoras para el grupo en mención. Dentro de dicho escenario, el estudio, que presenta una orientación de tipo cualitativa y se concreta en un tipo de enfoque de la investigación-acción, se trazó como objetivo caracterizar la motivación a la lectura (en sus dimensiones de autoimagen lectora y valoración de la lectura) de estudiantes de secundaria antes y después de participar de una programación literaria centrada en una Intervención sobre el Fomento de la Lectura (IFL); así como identificar el tipo de conexión personal que se da en las respuestas lectoras de tipo reflexivo que los estudiantes elaboraron en su diario lector durante la intervención implementada. La muestra corresponde a 23 estudiantes de décimo grado de Bachillerato de una institución educativa pública de alta vulnerabilidad en Colombia. Los datos se construyeron durante el año académico 2019 mediante: 1) La aplicación de un cuestionario y una entrevista que conforman el test Adolescent Motivation to Read Profile (Pitcher et al., 2007), 2) El uso del diario lector, en el que cada estudiante registró las lecturas realizadas y las respuestas lectoras y 3) La utilización del diario docente, un consecutivo de la intervención, en donde la docente describía el entorno y las interacciones en éste. Los resultados revelaron una tendencia de mejora en la motivación lectora de los estudiantes, aunque es importante destacar que dicha tendencia es más visible en la valoración de la lectura que en la autoimagen lectora. Frente a las respuestas lectoras, el tipo de conexión personal que más sobresale para las modalidades de lectura guiada y con discusión literaria es el depensamientos, seguido de las emociones y finalmente de las experiencias. En cuanto a la modalidad de lectura autónoma, se destaca el vínculo de emociones. Esto sugiere que cuando los lectores leen en solitario emerge más una reacción de tipo emocional, mientras que, con el acompañamiento docente, el lector tiende no solo a manifestar sus emociones sino a reflexionar de manera crítica sobre los textos. Por último, se discute el interés de los resultados para pensar actuaciones educativas centradas en el fomento de la lectura en contextos educativos de alta vulnerabilidad.

The present work arises from a teaching interest in contributing to the reading and literary training of students who have not experienced favorable conditions for approaching reading in their social context, as well as from a research interest in knowing the impact of an educational intervention focused on the promotion of reading and reading responses for the mentioned group of students. In that context, the study, which presents a qualitative orientation and is specified in a type of action-research approach, was outlined as objective of characterizing the motivation to read (in its dimensions of reading self-image and the value attributed to reading) of high school students before and after taking a literary program focused on a Reading Promotion Intervention (RPI); as well as to identify the type of personal connection that occurs in the reflective reading responses that the students elaborated in their reading diary during the implemented intervention. The sample corresponds to twenty-three 10th grade students of a highly vulnerable institution in Colombia. The data were constructed during the 2019 academic year through: 1) The application of a questionnaire and an interview that make up the Adolescent Motivation to Read Profile test (Pitcher et al., 2007), 2) The use of the reading diary, in which each student recorded the readings made and the reading responses and 3) The use of the teacher's diary, a follow-up to the intervention, where the teacher described the context and the interactions in it. The results show an improvement trend in the students' motivation to read, although it is highlighted that this trend is more emphasized in the value attributed to reading than in the reading self-image. About the reading responses, the type of personal connection that stands out the most for the modalities of guided reading and with literary discussion is that of thoughts, followed by emotions and finally experiences. Regarding the autonomous reading modality, the link of emotions stands out. This suggests that when readers read alone, more of an emotional reaction emerges, while with the teacher's accompaniment, the reader tends not only to express their emotions but also to reflect critically on the texts. Finally, the interest of the results is discussed to think about educational actions focused on promoting reading in highly vulnerable educational contexts.