Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
[cat] A) HIPÒTESIS: Hipòtesi 1: Les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ tenen concentracions basals de prolactina més elevades que les persones control sanes. Hipòtesi 2: Existeix una correlació entre els nivells de prolactina i els nivells d’ estrès percebut en persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Hipòtesi 3: Hi ha diferències de sexe en l’ elevació de la prolactina en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Hipòtesi 4: Les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ tenen un pitjor funcionament sexual que les persones control sanes. Hipòtesi 5: A majors nivells de prolactina, es detecta un pitjor funcionament sexual en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Hipòtesi 6: Hi ha diferències de sexe en la relació entre prolactina i funcionament sexual. Hipòtesi 7: Els nivells de testosterona poden influir en el funcionament sexual en els homes que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Hipòtesi 8: A major gravetat de la simptomatologia psicòtica, s’ objectiva un pitjor funcionament sexual en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Hipòtesi 9: Hi ha diferències de sexe en la relació entre simptomatologia psicòtica i funcionament sexual. B) HIPÒTESIS: Objectiu 1: Avaluar si hi ha diferències en les concentracions basals de prolactina entre les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ i les persones control sanes. Objectiu 2: Estudiar la relació entre els nivells d’estrès percebut i els nivells de prolactina en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Objectiu 3: Estudiar si hi ha diferències de sexe en l’elevació de la prolactina en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Objectiu 4: Avaluar diferències en el funcionament sexual entre les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ i les persones control sanes. Objectiu 5: Estudiar la relació entre els nivells de prolactina i el funcionament sexual en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Objectiu 6: Estudiar diferències de sexe en la relació entre prolactina i funcionament sexual. Objectiu 7: Estudiar la relació entre els nivells de testosterona i el funcionament sexual en els homes que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Objectiu 8: Estudiar la relació entre simptomatologia psicòtica i funcionament sexual en persones que pateixen un primer episodi psicòtic no afectiu i no han rebut tractament antipsicòtic previ. Objectiu 9: Valorar si hi ha diferències de sexe en la relació entre simptomatologia psicòtica i el funcionament sexual.
Psicosi; Psicosis; Psychoses; Sexualitat; Sexualidad; Sex; Prolactina; Prolactin
616.89 - Psiquiatría. Psicopatología
Ciències de la Salut
Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD)