Medidas farmacológicas y no-farmacológicas en la prevención del virus SARS-CoV-2: resultados del proyecto PSY-COVID

Abstract

Aquesta tesi va tenir com a objectiu identificar els factors predictius de la intenció de dur a terme mesures preventives davant del virus SARS-CoV-2 en la població espanyola. Es van dur a terme dos estudis en diferents moments de la pandèmia: l'Estudi (E1) durant la primera onada de contagis, centrat en mesures no farmacològiques, i l'Estudi (E2) un any després, enfocat en la vacunació d'adults joves. Ambdós estudis van formar part del projecte PSY-COVID, que va recopilar dades sobre variables comportamentals, cognitives, socials i sociodemogràfiques vinculades a l'impacte de la pandèmia. Es van analitzar mostres de 15.131 participants a l'E1 i 2.120 a l'E2, revelant similituds i diferències en les característiques demogràfiques. Els instruments d'avaluació es van adaptar a l'evolució de la pandèmia, explorant factors psicosocials i contextuales. Es van utilitzar dissenys transversals per obtenir instantànies de la situació en moments específics, tot i que amb limitacions en la captura de l'evolució temporal i l'establiment de relacions causals. Per respondre als objectius de la investigació, es van analitzar els models predictius per a la intenció de dur a terme comportaments preventius en cada estudi. L'E1 es va centrar en mesures no farmacològiques, destacant les expectatives d'autoeficàcia com a variable central. En l'E2, l'enfocament va ser la vacunació, i el model que més va predir la intenció de vacunació va incloure l'actitud cap a la vacuna, la confiança en els científics i sanitaris, la creença en teories conspiratives i el temps dedicat a informar-se. Ambdós estudis van contribuir a comprendre la interrelació entre comportaments preventius no farmacològics i farmacològics. Es va assenyalar que l'adopció de mesures no farmacològiques pot influir en l'actitud cap a la vacunació i viceversa. Malgrat les limitacions, com ara els biaixos representatius i la bretxa intenció-conducta, els estudis ofereixen valioses contribucions. Destaquen la necessitat d'abordar la desinformació, fins i tot en poblacions educades, i suggereixen enfocaments internacionals per a futures investigacions i polítiques de salut pública. En conclusió, la complexitat dels comportaments preventius en el context de la pandèmia destaca la importància de comprendre les interaccions entre factors psicosocials per dissenyar intervencions efectives.

Esta tesis tuvo como objetivo identificar los factores predictivos de la intención de realizar medidas preventivas ante el virus SARS-CoV-2 en la población española. Se llevaron a cabo dos estudios en diferentes momentos de la pandemia: el Estudio (E1) durante la primera ola de contagios, centrado en medidas no farmacológicas, y el Estudio (E2) un año después, enfocado en la vacunación de adultos jóvenes. Ambos estudios formaron parte del proyecto PSY-COVID, que recopiló datos sobre variables comportamentales, cognitivas, sociales y sociodemográficas vinculadas al impacto de la pandemia. Se analizaron muestras de 15,131 participantes en el E1 y 2,120 en el E2, revelando similitudes y diferencias en las características demográficas. Los instrumentos de evaluación se adaptaron a la evolución de la pandemia, explorando factores psicosociales y contextuales. Se utilizaron diseños transversales para obtener instantáneas de la situación en momentos específicos, aunque con limitaciones en la captura de la evolución temporal y la establecimiento de relaciones causales. Para responder a los objetivos de la investigación, se analizaron los modelos predictivos para la intención de realizar comportamientos preventivos en cada estudio. El E1 se centró en medidas no farmacológicas, destacando las expectativas de autoeficacia como variable central. En el E2, el enfoque fue la vacunación, y el modelo que más predijo la intención de vacunación incluyó la actitud hacia la vacuna, la confianza en los científicos y sanitarios, la creencia en teorías conspirativas y el tiempo dedicado a informarse. Ambos estudios contribuyeron a comprender la interrelación entre comportamientos preventivos no farmacológicos y farmacológicos. Se señaló que la adopción de medidas no farmacológicas puede influir en la actitud hacia la vacunación y viceversa. A pesar de las limitaciones, como sesgos representativos y la brecha intención-conducta, los estudios ofrecen valiosas contribuciones. Destacan la necesidad de abordar la desinformación, incluso en poblaciones educadas, y sugieren enfoques internacionales para futuras investigaciones y políticas de salud pública. En conclusión, la complejidad de los comportamientos preventivos en el contexto de la pandemia destaca la importancia de comprender las interacciones entre factores psicosociales para diseñar intervenciones efectivas.

This thesis aimed to identify predictive factors for the intention to take preventive measures against the SARS-CoV-2 virus in the Spanish population. Two studies were conducted at different stages of the pandemic: Study (E1) during the first wave of infections, focused on non-pharmacological measures, and Study (E2) one year later, focused on the vaccination of young adults. Both studies were part of the PSY-COVID project, which collected data on behavioral, cognitive, social, and sociodemographic variables linked to the impact of the pandemic. Samples of 15,131 participants in E1 and 2,120 in E2 were analyzed, revealing similarities and differences in demographic characteristics. Evaluation instruments were adapted to the evolution of the pandemic, exploring psychosocial and contextual factors. Cross-sectional designs were used to capture snapshots of the situation at specific moments, although with limitations in capturing temporal evolution and establishing causal relationships. To address the research objectives, predictive models for the intention to engage in preventive behaviors were analyzed in each study. E1 focused on non-pharmacological measures, with self-efficacy expectations standing out as a central variable. In E2, the focus was on vaccination, and the model that best predicted vaccination intention included attitude toward the vaccine, trust in scientists and healthcare professionals, belief in conspiracy theories, and time spent informing oneself. Both studies contributed to understanding the interplay between non-pharmacological and pharmacological preventive behaviors. It was noted that the adoption of non-pharmacological measures can influence attitudes toward vaccination and vice versa. Despite limitations such as representative biases and the intention-behavior gap, the studies offer valuable contributions. They highlight the need to address misinformation, even in educated populations, and suggest international approaches for future research and public health policies. In conclusion, the complexity of preventive behaviors in the context of the pandemic underscores the importance of understanding the interplay of psychosocial factors to design effective interventions.