Evolución neonatal de los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, 2004-2019

Abstract

La tesi ha estat elaborada mitjançant compendi d'articles. Explora l'evolució de la conducta perinatal en els nens prematurs nascuts als límits de la viabilitat a Espanya, al llarg del període comprès entre 2004 i 2019. Es basa en el registre multicèntric nacional de la Societat Espanyola de Neonatologia i inclou 8284 nadons nascuts entre les 22 i les 26.6 setmanes de gestació. El maneig mèdic d'aquests pacients, enfocat a la supervivència amb qualitat de vida raonable, suposa un dilema ètic i una situació d'alta complexitat per a l'equip assistencial. Els avenços en medicina obstètrica i neonatal han permès la supervivència de nadons cada cop més prematurs, i els anomenats límits de la viabilitat s'han desplaçat a edats gestacionals cada vegada menors, en les últimes dècades. A Espanya, la zona grisa de 'decisió compartida' sobre oferir tractament actiu o només mesures pal·liatives s'ha situat fins fa poc en les 23-24 setmanes. Els resultats de l'estudi posen de manifest un maneig uniformement actiu en nens nascuts a partir de 24 setmanes, i un augment del tractament actiu en prematurs nascuts a les 23 setmanes al llarg del període destudi. Tot i això, les taxes de supervivència i de supervivència sense morbiditat més gran en els nadons prematurs de 23 setmanes s'han mantingut estables en l'última dècada. Una de les raons pot ser la discordança entre el maneig obstètric i el maneig neonatal, o en una 'intenció de tractar' poc robusta que fa que molts d'aquests prematurs extrems siguin víctimes de profecies autocomplides. El tercer article inclòs a la tesi explora el rol de l'alimentació amb llet materna en l'evolució respiratòria dels 4341 prematurs nascuts a les 22-26 setmanes que van sobreviure a l'alta. Demostra una associació entre l'alimentació amb llet materna, exclusiva o parcial, i una menor taxa de displàsia broncopulmonar, confirmant alguns estudis preexistents realitzats en poblacions de prematurs amb majors edats gestacionals.

La tesis ha sido elaborada mediante compendio de artículos. Explora la evolución de la conducta perinatal en los niños prematuros nacidos en los límites de la viabilidad en España, a lo largo del período comprendido entre 2004 y 2019. Se basa en el registro multicéntrico nacional de la Sociedad Española de Neonatología e incluye 8284 recién nacidos de 22 a 26.6 semanas de gestación. El manejo médico de estos pacientes, enfocado a la supervivencia con calidad de vida razonable, supone un dilema ético y una situación de alta complejidad para el equipo asistencial. Los avances en medicina obstétrica y neonatal han permitido la supervivencia de recién nacidos cada vez más prematuros, y los denominados límites de la viabilidad, se han desplazado a edades gestacionales cada vez más tempranas en las últimas décadas. En España, la zona gris de 'decisión compartida' sobre ofrecer tratamiento activo o sólo medidas paliativas se ha situado hasta hace poco en las 23-24 semanas. Los resultados del estudio ponen de manifiesto un manejo uniformemente activo en niños nacidos a partir de 24semanas, y un aumento del tratamiento activo en prematuros nacidos a las 23 semanas a lo largo del periodo de estudio. Sin embargo, las tasas de supervivencia y de supervivencia sin morbilidad mayor en los recién nacidos prematuros de 23 semanas se han mantenido estables en la última década. Una de las razones puede ser la discordancia entre el manejo obstétrico y el manejo neonatal, o en una 'intención de tratar' poco rubusta que hace que muchos de estos prematuros extremos sean víctimas de profecías autocumplidas. El tercer artículo incluído en la tesis explora el rol de la alimentación con leche materna en la evolución respiratoria de los 4341 prematuros nacidos a las 22-26 semanas que sobreviviron al alta. Demuestra una asociación entre la alimentación con leche materna, exclusiva o parcial,y una menor tasa de displasia broncopulmonar, confirmando algunos estudios preexistentes realizados en poblaciones de prematuros con mayores edades gestacionales.

The thesis has been prepared through a compendium of articles and explores the evolution of the perinatal approach in premature children born at the limits of viability in Spain, throughout the period 2004-2019. It is based on the national multicenter registry of the Spanish Society of Neonatology and includes 8,284 newborns born from 22 to 26.6 weeks of gestation. The medical management of these patients, focused on survival with reasonable quality of life, represents an ethical dilemma and a highly complex situation for the healthcare team. Advances in obstetric and neonatal medicine have allowed the survival of increasingly premature newborns, and the so-called limits of viability have moved to increasingly earlier gestational ages in recent decades. In Spain, the gray area of 'shared decision' about offering active treatment or only palliative measures has until recently been located at 23-24 weeks. The study results show uniformly active management in children born from 24 weeks and an increase in active treatment in premature babies born at 23 weeks throughout the study period. However, survival and major morbidity-free survival rates in 23-week preterm infants have remained stable over the past decade. One of the reasons may be the discordance between obstetric and neonatal management, or a weak 'intention to treat' that makes many of these extremely premature babies victims of self-fulfilling prophecies. The third article included in the thesis explores the role of breast milk feeding in the respiratory evolution of the 4341 premature babies born at 22-26 weeks who survived to NICU discharge. The results show an association between exclusive or partial breast milk feeding and a lower rate of bronchopulmonary dysplasia, confirming some pre-existing studies carried out in populations of premature babies with higher gestational ages.