Black Gold and Environmental Justice: The Political Ecology of Coal in China and

Abstract

El carbó, també anomenat "or negre", ha estat impulsant el creixement econòmic de Xina. Tot i això, el ràpid creixement de l'economia xinesa basada en el carbó s'ha assolit al preu de grans passius ambientals i socials. En els darrers anys, s'ha reconegut cada cop més la distribució desigual de l'impacte ambiental, social, sanitari i climàtic del carbó. Els estudis existents han analitzat principalment els impactes socioambientals del carbó a la Xina des d'una perspectiva macroeconòmica. Hi ha escassa investigació empírica que examini els conflictes locals de distribució ecològica deguts als impactes a tota la cadena de valor del carbó. A través de l'enfocament de l'ecologia política comparada aquesta tesi contribueix a omplir aquest buit estudiant conflictes socioambientals locals relacionats amb el carbó a la Xina, incloses les mobilitzacions legals a través de litigis dinterès públic (PIL). La tesi també estudia conflictes relacionats amb el carbó a causa d'inversions xineses a Indonèsia, un país a l'àrea d'influència de la BRI (l'anomenada nova Ruta de la Seda).

La tesi es basa en dades empíriques de l'Atlas de Justícia Ambiental Global (EJAtlas) i els documents de procediments legals, combinats amb treball de camp a diferents fronteres de la mineria de carbó, dades secundàries, entrevistes a distància i observació participant en audiències judicials de litigis dinterès públic a la Xina. He contribuït a entrar més de 60 casos a l'EJAtlas, la majoria dels quals es van incloure a l'anàlisi d'aquesta tesi. Els casos aborden les diverses formes de conflictes socioambientals a les cadenes de valor del carbó a la Xina, així com les compensacions desiguals i inadequades pels danys causats. Aquests danys es tradueixen en valors incommensurables. La tesi també analitza com l'activisme ambiental de base pot contribuir a la transició cap a la sostenibilitat de l'economia xinesa.

A més, aquesta tesi examina la inversió estrangera de la Xina al sector del carbó amb el cas d'Indonèsia. Tot i el compromís de la Xina de fer més ecològica la BRI i eliminar gradualment la inversió en carbó a països estrangers, s'espera que es mantinguin els impactes socioambientals dels projectes que ja estan planificats, en construcció o en operació. Això ha provocat resistències de les comunitats locals i la societat civil a països de la BRI com Indonèsia, el principal receptor de finançament xinès per al carbó. A través d'un mapeig sistemàtic dels conflictes socioambientals per les centrals elèctriques alimentades amb carbó (CFPP) amb finançament xinès a Indonèsia, aquesta tesi aborda els impactes ambientals, socioeconòmics i de salut duradors de la infraestructura energètica que estan indissolublement entrellaçats amb les indústries extractives , inclòs el carbó i el níquel, i analitza les relacions de poder que influeixen en la dinàmica dels conflictes socioambientals. La tesi reforça una agenda de recerca sobre la BRI que consideri no només la perspectiva del costat xinès, sinó també les dinàmiques sociopolítiques locals, inclosa la política des de baix, que causen friccions a l'anomenada BRI verda.

El carbón, también llamado "oro negro", ha estado impulsando el crecimiento económico de China. Sin embargo, el rápido crecimiento de la economía china basada en el carbón se ha logrado al precio de grandes pasivos ambientales y sociales. En los últimos años, se ha reconocido cada vez más la distribución desigual del impacto ambiental, social, sanitario y climático del carbón. Los estudios existentes han analizado principalmente los impactos socioambientales del carbón en China desde una perspectiva macroeconómica. Hay escasa investigación empírica que examine los conflictos locales de distribución ecológica debidos a los impactos en toda la cadena de valor del carbón. A través del enfoque de la ecología política comparada, esta tesis contribuye a llenar este vacío estudiando conflictos socioambientales locales relacionados con el carbón en China, incluidas las movilizaciones legales a través de litigios de interés público (PIL). La tesis también estudia conflictos relacionados con el carbón a causa de inversiones chinas en Indonesia, un país en el área de influencia de la BRI (la llamada nueva Ruta de la Seda).

La tesis se basa en datos empíricos del Atlas de Justicia Ambiental Global (EJAtlas) y los documentos de procedimientos legales, combinados con trabajo de campo en distintas fronteras de la minería de carbón, datos secundarios, entrevistas a distancia y observación participante en audiencias judiciales de litigios de interés público en China. He contribuido a entrar más de 60 casos en el EJAtlas, la mayoría de los cuales se incluyeron en el análisis de esta tesis. Los casos abordan las diversas formas de conflictos socioambientales en las cadenas de valor del carbón en China, así como las compensaciones desiguales e inadecuadas por los daños causados. Estos daños se traducen en valores inconmensurables. La tesis también analiza cómo el activismo ambiental de base puede contribuir a la transición hacia la sostenibilidad de la economía china.

Además, esta tesis examina la inversión extranjera de China en el sector del carbón con el caso de Indonesia. A pesar del compromiso de China de hacer más ecológica la BRI y eliminar gradualmente la inversión en carbón en países extranjeros, se espera que se mantengan los impactos socioambientales de los proyectos que ya están planificados, en construcción o en operación. Esto ha provocado resistencias de las comunidades locales y la sociedad civil en países de la BRI como Indonesia, el principal receptor de financiación china para el carbón. A través de un mapeo sistemático de los conflictos socioambientales por las centrales eléctricas alimentadas con carbón (CFPP) con financiación china en Indonesia, esta tesis aborda los impactos ambientales, socioeconómicos y de salud duraderos de la infraestructura energética que están indisolublemente entrelazados con las industrias extractivas, incluido el carbón y el níquel, y analiza las relaciones de poder que influyen en la dinámica de los conflictos socioambientales. La tesis refuerza una agenda de investigación sobre la BRI que considere no sólo la perspectiva del lado chino, sino también las dinámicas sociopolíticas locales, incluida la política desde abajo, que causan fricciones en la llamada BRI verde.

Coal, also called "black gold", has been fueling the growth and development of China. However, the rapid growth of China's coal-based economy has been achieved at the price of environmental and social liabilities. In recent years, the unequal distribution of the environmental, social, health and climate impact of coal has been increasingly recognized. While existing studies have mainly looked into the socio-environmental impacts of coal in China from the macro perspective, only little empirical research has examined the ecological distribution conflicts arising due to these impacts across the coal value chain. Through the lens of comparative political ecology, this thesis contributes to filling this gap with a focus on coal-related socio-environmental conflicts in China, including legal mobilizations through public interest litigation (PIL), and in areas influenced by Chinese investments, with Indonesia as a case study country.

The thesis builds upon empirical data from the Global Environmental Justice Atlas (EJAtlas) and legal proceedings, combined with fieldwork across multiple coal frontiers, secondary data, remote interviews, and participant observation at public interest litigation court hearings in China. I have contributed to adding or revising more than 60 EJAtlas case entries, most of which were included in the analysis in this thesis. The discussions address the various forms of socio-environmental conflicts aggravated by the development of the coal value chain in China, as well as the unequal and inadequate compensations for the damage caused to incommensurable values. It also discusses how grassroots environmental activism may contribute to sustainability transitions in China's coal-based economy.

Further, this thesis examines China's overseas investment in the coal sector. Despite China's commitment of greening the BRI and phasing out overseas coal investment, the socio-environmental impacts of the projects that are already planned, under construction, or in operation are expected to remain. This has led to resistances from local communities and civil society in BRI countries such as Indonesia, the top recipient of Chinese coal financing. Through a systematic mapping of socio-environmental conflicts over coal-fired power plants (CFPPs) with Chinese investment in Indonesia, this thesis addresses the lasting environmental, health and socio-economic impacts of energy infrastructure that are inextricably intertwined with extractive industries, including coal and nickel, and discusses the power relations that have shaped socio-environmental conflict dynamics. It reinforces the call for a research agenda on the BRI that considers not only the China-side perspective, but also the local socio-political dynamics, including the politics from below, that shapes the vision and frictions of a "Green Belt and Road".