Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Estudis Anglesos i Alemanys
Aquesta tesi presenta un estudi que investiga l’afebliment de les consonants oclusives sonores de l’espanyol com un procés gradual i condicionat per múltiples factors. Aquest fenomen es presenta com un procés pel qual /b,d,g/ esdevenen [β,ð,ɣ] en tots els contextos excepte en la posició inicial, després de les nasals i, excepcionalment després de /l/ per la consonant homorgànica /d/. Des de la fonètica, estudis previs han posat l'èmfasi en la descripció de les consonants afeblides i les seves característiques, principalment a partir de la informació proporcionada per dades acústiques. Aquestes anàlisis han revelat certa variabilitat en les realitzacions resultants dels processos de lenició, on l'efecte de l’accentuació i els factors contextuals han estat objecte d’estudi. Aquest estudi planteja la hipòtesi que la dimensió temporal té un paper fonamental en el procés de lenició de les consonants oclusives de l’espanyol, on la constricció de l’oclusiva no és completa degut a una limitació temporal. També es planteja la hipòtesi que els factors contextuals presenten diferents patrons segons la velocitat de la parla. Es presenta un experiment que inclou dues velocitats de parla i diferents contextos, i s’utilitza un procediment d'anàlisi acústica, basat en Praat, per mesurar els corresponents paràmetres acústics. Els resultats mostren que la velocitat de parla té un efecte determinant en la realització de les consonants oclusives afeblides, ja que els paràmetres acústics associats al grau de constricció són significativament diferents per les dues velocitats. Els efectes contextuals també estan condicionats per la dimensió temporal, i la velocitat de parla determina diferents graus de constricció en la interacció amb diferents contextos. Aquests resultats es poden interpretar de de la Fonologia Articulatòria, que proporciona un marc que pot interpretar com la dimensió temporal i els graus de constricció interactuen en el procés d’afebliment de les oclusives sonores de l’espanyol.
Esta tesis doctoral investiga la lenición de las consonantes oclusivas sonoras del español como un proceso gradual condicionado por múltiples factores. Este fenómeno se presenta como un proceso por el cual /b,d,g/ surgen como [β,ð,ɣ] en todos los contextos excepto en la posición inicial, después de las nasales y, excepcionalmente después de /l/ en la consonánte homorgánica /d/. Desde la fonética, estudios previos han puesto el énfasis en la descripción de las consonantes debilitadas, principalmente a partir de la información proporcionada por datos acústicos. Estos análisis han revelado cierta variabilidad en dichas realizaciones, donde el efecto de la acentuación y los factores contextuales han sido objeto de estudio. Este estudio plantea la hipótesis de que la dimensión temporal tiene un papel fundamental en el proceso de lenición de las consonantes oclusivas del español, donde la constricción de la oclusiva no es completa debido a una limitación temporal. También se plantea la hipótesis de que los factores contextuales muestran diferentes patrones según la velocidad del habla. Se presenta un experimento que incluye dos velocidades de habla y distintos contextos, y se utiliza un procedimiento de análisis acústico, basado en Praat, para medir los correspondientes parámetros acústicos. Los resultados muestran que la velocidad de habla tiene un efecto determinante en la realización de las consonantes oclusivas debilitadas, puesto que los parámetros acústicos asociados al grado de constricción son significativamente diferentes en ambas velocidades. Los efectos contextuales también están condicionados por la dimensión temporal, y la velocidad de habla determina distintos grados de constricción en la interacción con distintos contextos. Estos resultados se pueden interpretar desde la Fonología Articulatoria, para explicar cómo la dimensión temporal y los grados de constricción interactuan en el proceso de debilitamiento de las oclusivas sonoras del español.
This dissertation presents a study that investigates Spanish stop lenition as a gradual weakening phenomenon which is conditioned by multiple factors. Voiced stop weakening in Spanish has been depicted as a context-dependent process by which /b,d,g/ surface as [β,ð,ɣ] in all contexts except in initial position, after nasals and, exceptionally after /l/ for homorganic /d/. From a phonetic perspective, previous studies have placed emphasis on describing lenited realizations and their features, mainly based on information provided by acoustic data. These analyses have revealed some variability in the resulting realizations of lenition processes, where the effect of stress and contextual factors has been tested in a number of studies. The present study hypothesizes that the temporal dimension has a fundamental role in Spanish stop lenition, where the target realization is not completely achieved due to timing constraints. Contextual factors are also hypothesized to exhibit different patterning across speaking rates. An experiment is presented that includes two speaking rates and different contexts, and an acoustic analysis procedure, based on Praat, is used to measure the corresponding acoustic cues. The results show that speaking rate has a major effect on the realization of lenited consonants, as the acoustic cues associated with constriction degree are significantly different across rates. Contextual effects are also conditioned by time, which triggers a range of constriction degrees for context-rate interactions. These results can be best interpreted from an Articulatory Phonology perspective, which provides a framework to explain how time and constriction degree go along in Spanish stop lenition.
lenició en espanyol; grau de constricció; dimensió temporal; lenición en español; grado de constricción; dimensión temporal; Spanish stop lenition; constriction degree; time effects
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats; 81 - Lingüística i llengües
Arts i Humanitats
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.