Traumatismo maxilofacial en adultos atendidos en unidades de emergencia hospitalaria en chile: análisis de un registro multicéntrico

Abstract

Introducció: si bé, les malalties cròniques no transmissibles ocupen actualment les prevalences més altes a Xile, els traumes i lesions mantenen la seva rellevància en el perfil de morbimortalitat. Específicament, el trauma maxil·lofacial s'ha descrit com un esdeveniment amb comportament dinàmic, acompanyant l'evolució de les diferents condicions de la població. A Xile hi ha pocs antecedents que permetin el monitoratge i la vigilància d'aquest comportament. Objectius: (1) Determinar la magnitud i les característiques epidemiològiques del trauma maxil·lofacial en adults atesos en unitats d'emergència de centres assistencials de la V regió i regió metropolitana de Xile, durant el període 2016-2017. (2) Establir el perfil de les lesions maxil·lofacials ocasionades per violència en els adults atesos a les unitats d'emergències dels centres d'estudi durant el període 2016-2017 i (3) Caracteritzar l'ocurrència de les lesions maxil·lofacials dels adults majors atesos a les unitats d'emergències dels centres destudi durant el període 2016-2017. Material i Mètodes: es va desenvolupar un estudi observacional, transversal i multicèntric, basat en el registre prospectiu dels casos de trauma maxil·lofacial atesos entre 1/5/2016 i el 30/4/2017. El registre va ser realitzat pels equips clínics dental i maxil·lofacial de les unitats d'emergència d'adults dels hospitals Dr. Sótero del Río (Santiago), Carlos Van Buren (Valparaíso) i Dr. Gustavo Fricke (Viña del Mar). Tots els centres tenien atenció 24 hores. Es van registrar variables relacionades amb la condició demogràfica de la població afectada i dimensió diagnòstica i terapèutica del trauma maxil·lofacial. El diagnòstic de trauma va ser recategoritzat segons la CIE-10. Els resultats es van comparar per sexe i edat amb la prova de Chi quadrat, prova exacta de Fisher i prova de Wilcoxon no apariat (&#61537;=0,05). Per avaluar la relació entre les categories de les variables destudi i perfils potencials dels esdeveniments de trauma resultants de violència i en adults de 60 anys o més, es va aplicar una anàlisi de correspondències múltiples. L'anàlisi es va fer amb el programari Stata 14.0® i RStudio. Resultats: es van registrar 2.485 casos de trauma maxil·lofacial durant l'any de seguiment. La incidència acumulada va ser de 7,8 casos per 1.000 habitants, amb una raó home: dona de 1,7:1. Van predominar els menors de 30 anys, seguits dels adults grans. Es va observar variabilitat en la presentació anual, setmanal i diària, sent més freqüents els mesos de gener i setembre, caps de setmana i de nit. Les principals etiologies van ser la violència (42,3%), les caigudes (13,1%) i els accidents de trànsit (12,9%) amb diferències per edat i sexe (p<0,05). En els casos de trauma maxil·lofacial resultant de violència (n=567) van ser identificats dos perfils: (a) casos de violència intrafamiliar patida per dones, amb lesions lleus, que afecten principalment teixit tou i que no requereixen hospitalització; i (b) casos de violència comunitària en què participen homes, amb fractures associades a més gravetat i necessitat d'hospitalització. Al grup d'adults majors (n=259) van predominar novament dos grups: dones de 80 i més anys, afectades per caigudes, en horari diürn i amb lesions de caràcter més aviat lleu que no requereixen hospitalització; i homes, de 60 a 79 anys, afectats principalment per violència, en horari nocturn i amb lesions en teixit dur, que requereixen hospitalització. Conclusions: el perfil del trauma maxil·lofacial a Xile sembla mixt, combinant un patró de joves i adults grans. Predominen els casos resultants de violència que varien per grup etari segons diferents contextos sociodemogràfics. El seu diagnòstic inclou lesions de més gravetat on predominen els homes joves. Se'n recomana la monitorització per a la priorització de mesures preventives i com a marcador de violència urbana en població adulta i adulta major.

Introducción: si bien las enfermedades crónicas no transmisibles ocupan actualmente las prevalencias más altas en Chile, los traumas y lesiones mantienen su relevancia en el perfil de morbimortalidad. Específicamente, el trauma maxilofacial se ha descrito como un evento con comportamiento dinámico, acompañando la evolución de las distintas condiciones de la población. En Chile se cuenta con pocos antecedentes que permitan el monitoreo y vigilancia de este comportamiento. Objetivos: (1) Determinar la magnitud y características epidemiológicas del trauma maxilofacial en adultos atendidos en unidades de emergencia de centros asistenciales de la V región y región metropolitana de Chile, durante el periodo 2016-2017. (2) Establecer el perfil de las lesiones maxilofaciales ocasionadas por violencia en los adultos atendidos en las unidades de emergencias de los centros de estudio durante el periodo 2016-2017 y (3) Caracterizar la ocurrencia de las lesiones maxilofaciales de los adultos mayores atendidos en las unidades de emergencias de los centros de estudio durante el periodo 2016-2017. Material y Métodos: se desarrolló un estudio observacional, transversal y multicéntrico, con el registro prospectivo de los casos de trauma maxilofacial atendidos entre el 1/5/2016 y el 30/4/2017. El registro fue realizado por los equipos clínicos dental y maxilofacial de las unidades de emergencia de adultos de los hospitales Dr. Sótero del Río (Santiago), Carlos Van Buren (Valparaíso) y Dr. Gustavo Fricke (Viña del Mar). Todos los centros contaban con atención de 24 horas. Se registraron variables relacionadas a la condición demográfica de la población afectada y dimensión diagnóstica y terapéutica del trauma maxilofacial. El diagnóstico de trauma fue recategorizado según la CIE-10. Los resultados se compararon por sexo y edad con la prueba de Chi cuadrado, prueba exacta de Fisher y prueba de Wilcoxon no pareada (&#61537;=0,05). Para evaluar la relación entre las categorías de las variables de estudio y potenciales perfiles de los eventos de trauma resultantes de violencia y en adultos de 60 años o más, se aplicó un análisis de correspondencias múltiples. El análisis fue realizado con el software Stata 14.0® y RStudio. Resultados: se registraron 2.485 casos de trauma maxilofacial durante el año de seguimiento. La incidencia acumulada fue de 7,8 casos por 1.000 habitantes, con una razón hombre:mujer de 1,7:1. Predominaron los menores de 30 años, seguidos de los adultos mayores. Se observó variabilidad en la presentación anual, semanal y diaria, siendo más frecuentes en los meses de enero y septiembre, fines de semana y de noche. Las principales etiologías fueron la violencia (42,3%), caídas (13,1%) y accidentes de tránsito (12,9%), con diferencias por edad y sexo (p<0,05). En los casos de trauma maxilofacial resultante de violencia (n=567) fueron identificados dos perfiles: casos de violencia intrafamiliar sufrida por mujeres, con lesiones leves, que afectan principalmente tejido blando y que no requieren hospitalización; y casos de violencia comunitaria en que participan hombres, con fracturas asociadas a una mayor gravedad y necesidad de hospitalización. En el grupo de adultos mayores (n=259) predominaron nuevamente dos grupos: mujeres de 80 y más años, afectadas por caídas, en horario diurno y con lesiones de carácter leve que no requieren hospitalización; y hombres, de 60 a 79 años, afectados principalmente por violencia, en horario nocturno y con lesiones en tejido duro, que requieren hospitalización. Conclusiones: el perfil del trauma maxilofacial en Chile parece ser mixto, combinando un patrón de jóvenes y adultos mayores. Predominan los casos resultantes de violencia que varían por grupo etario según distintos contextos sociodemográficos. Su diagnóstico incluye lesiones de mayor gravedad donde predominan los hombres jóvenes. Se recomienda su monitorización para la priorización de medidas preventivas y como marcador de violencia urbana en población adulta y adulta mayor.

Introduction: Although chronic non-communicable diseases currently occupy the highest prevalence in Chile, traumas and injuries maintain their relevance in the morbidity and mortality profile. The behavior of the maxillofacial trauma would be dynamic accompanying the evolution of the different conditions of the population. In Chile there are few antecedents of the behavior. Objective: (1) Determine the magnitude and epidemiological characteristics of maxillofacial trauma in adults treated in Emergency Units of healthcare centers in the V region and metropolitan region of Chile, during the period 2016-2017. (2) Establish the profile of maxillofacial injuries caused by violence in adults treated in the Emergency Units of the study centers during the period 2016-2017, and (3) Characterize the occurrence of maxillofacial injuries in older adults treated in the Emergency Units of the study centers during the period 2016-2017. Material and Methods: observational, cross-sectional, multicentre design, based on the prospective records of maxillofacial trauma cases attended for 1 year by dental and maxillofacial clinical teams of Adult Emergency Units of hospitals Dr. Sótero del Río (Santiago), Carlos Van Buren (Valparaíso) and Dr. Gustavo Fricke (Viña del Mar). All centers had 24-hour attention. Age, sex, date of occurrence, type of trauma, etiology, prognosis and associated injuries were recorded, stratifying by sex and age. The diagnosis of trauma was recategorized according to the ICD-10. The results were compared by sex and age with the Chi square test, Fisher's exact test and unpaired Wilcoxon test (&#61537;=0,05). To evaluate the relationship between categories of the study variables and potential profiles of trauma events resulting from violence and in adults 60 years or older, a multiple correspondence analysis was applied. The analysis was carried out with Stata 14.0® and RStudio software. Results: 2.485 cases were investigated with a male: female ratio of 1.7: 1. Age under 30 predominated, followed by older adults. Variability was observed in the annual, weekly and daily presentation. The highest frequencies were in January and September, weekends and at night. The main etiologies corresponded to violence (42.3%), falls (13.1%) and road traffic (12.9%) with differences by age and sex (p <0.05). In the cases of maxillofacial trauma resulting from interpersonal violence (n=567), two profiles were identified: (a) cases of domestic violence suffered by women, with minor injuries, affecting mainly soft tissue and not requiring hospitalization; and (b) cases of community violence involving men, with fracture injuries associated with greater severity and need for hospitalization. In the group of older adults (n=259), two groups again predominated: (a) women aged 80 and over, mainly affected by falls, during daytime, with rather mild injuries that did not require hospitalization; and (b) men, 60 to 79 years old, mainly affected by violence, at night and with hard tissue injuries (fractures), requiring hospitalization. Conclusion: The profile of maxillofacial trauma in Chile appears to be mixed, combining a pattern of young and older adults. There is a predominance of cases whose main registered cause is violence, which varies by age group according to different sociodemographic contexts, whose diagnosis includes more serious injuries where young men predominate. Its monitoring is recommended for the prioritization of preventive measures and as a marker of urban violence in the adult and older adult population.