Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública
Aquesta tesi descriu: 1. Incidència i mortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca, així com la utilització de recursos en atenció primària després del diagnòstic. Període entre 2010 i 2014. Es va fer un estudi de cohort observacional retrospectiu. Els pacients registrats eren els que tenien un diagnòstic d'insuficiència cardíaca nou en el període d'estudi. La informació es va obtenir de la història clínica electrònica de persones >=18 anys atesos a qualsevol dels 279 centres de l'ICS (5'165.778 individus). Es van registrar un total de 64.441 pacients amb un nou diagnòstic d'insuficiència cardíaca. La mortalitat es va produir en 16.305 (25,3%) pacients. Es va observar que la incidència d'insuficiència cardíaca augmentava amb l'edat, era més gran en homes i es manté estable en el temps. La mortalitat continua sent alta en pacients recent diagnosticats malgrat les millores actuals en el tractament; i, les visites domiciliàries representen el cost més gran per al maneig d'aquesta malaltia en l'àmbit d'atenció primària. 2. El desenvolupament d'una escala en pacients hipertensos diabètics per determinar el grup amb el màxim risc de patir Fibril·lació Auricular per classificar-los i facilitar-ne predir l'aparició. Es van analitzar dos cohorts, en el període 2013 a 2017, una de derivació amb pacients més grans de 50 anys que tenien hipertensió i diabetis a 52 centres d'atenció primària a Barcelona i una altra cohort de les mateixes característiques per fer la validació, la que es va obtenir de 11 centres d'atenció primària a Terres de l'Ebre. Es van identificar factors de risc que es van associar amb aquesta arítmia mitjançant un model de Cox multivariable. El model predictiu va descriure com a factors relacionats amb fibril·lació auricular, l'edat, el sobrepès, el nombre de medicacions antihipertensives, la malaltia valvular, la insuficiència cardíaca, el gènere masculí, l'ictus, el tromboembolisme, la malaltia vascular perifèrica i a l'infart de miocardi. El model predictiu permet classificar els pacients diabètics hipertensos en categories de risc de patir fibril·lació auricular; també permetrà fer un seguiment més proper a aquests pacients per detectar primerencament fibril·lació auricular i evitar-ne les conseqüències, principalment l'ictus 3. Mortalitat en pacients que pateixen fibril·lació auricular i insuficiència cardíaca, juntament amb el seu pronòstic en relació amb digoxina i diürètics. Es va analitzar una cohort retrospectiva de pacients amb insuficiència cardíaca diagnosticats entre el gener del 2010 i el desembre del 2014 dels 279 centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut. L'efecte de les característiques clíniques i demogràfiques sobre la supervivència es va avaluar mitjançant un model de riscos proporcionals de Cox. S'hi van incloure 13334 pacients amb insuficiència cardíaca, i es va determinar que el 36,8% tenien fibril·lació auricular. Al final de l'estudi, el 25,8% dels pacients havien mort, i la mortalitat va ser més gran quan l'arítmia va ser present (28,8% vs 24,1%, respectivament). Per tant, es va trobar un excés de mortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca i fibril·lació auricular en una gran cohort a la comunitat, més gran que quan els pacients pateixen només insuficiència cardíaca. També es va observar que la digoxina i els diürètics no van afectar el pronòstic de pacients amb aquestes dues condicions concomitants.
Esta tesis describe: 1. Incidencia y mortalidad en pacientes con insuficiencia cardiaca, así como la utilización de recursos en atención primaria luego del diagnóstico. Periodo entre 2010 y 2014. Se realizó un estudio de cohorte observacional retrospectivo. Los pacientes registrados eran los que tenían nuevo diagnóstico de insuficiencia cardíaca en el periodo de estudio. La información se obtuvo de la historia clínica electrónica de personas >=18 años atendidos en cualquiera de los 279 centros del ICS (5'165.778 individuos). Se registraron un total de 64.441 pacientes con nuevo diagnóstico de insuficiencia cardíaca. La mortalidad se produjo en 16.305 (25,3%) pacientes. Se observó que la incidencia de insuficiencia cardíaca aumentaba con la edad, era mayor en hombres y se mantiene estable en el tiempo. La mortalidad continúa siendo alta en pacientes recién diagnosticados a pesar de las mejoras actuales en el tratamiento; y, las visitas domiciliarias representan el mayor coste para el manejo de esta enfermedad en el ámbito de atención primaria. 2. El desarrollo de una escala en pacientes hipertensos diabéticos para determinar al grupo en con el máximo riesgo de padecer Fibrilación Auricular para clasificarlos y facilitar predecir su aparición. Se analizaron dos cohortes, en el periodo 2013 a 2017, una de derivación con pacientes mayores de 50 años que tenían hipertensión y diabetes en 52 centros de atención primaria en Barcelona y otra cohorte de las mismas características para realizar la validación, la que se obtuvo de 11 centros de atención primaria en Tierras del Ebro. Se identificaron factores de riesgo que se asociaron con esta arritmia mediante un modelo de Cox multivariable. El modelo predictivo describió como factores relacionados con fibrilación auricular, a la edad, al sobrepeso, al número de medicaciones antihipertensivas, a la enfermedad valvular, a la insuficiencia cardiaca, al género masculino, al ictus, al tromboembolismo, a la enfermedad vascular periférica y al infarto de miocardio. El modelo predictivo permite clasificar a los pacientes diabéticos hipertensos en categorías de riesgo de sufrir fibrilación auricular; también permitirá realizar un seguimiento más cercano a estos pacientes para detectar tempranamente fibrilación auricular y evitar sus consecuencias, principalmente el ictus 3. Mortalidad en pacientes que padecen fibrilación auricular e insuficiencia cardíaca, junto con su pronóstico en relación con digoxina y diuréticos. Se analizó una cohorte retrospectiva de pacientes con insuficiencia cardiaca diagnosticados entre enero de 2010 y diciembre de 2014 de los 279 centros de atención primaria del Instituto Catalán de la Salud. El efecto de las características clínicas y demográficas sobre la supervivencia se evaluó mediante un modelo de riesgos proporcionales de Cox. Se incluyeron 13334 pacientes con insuficiencia cardiaca, y se determinó que el 36,8% tenían fibrilación auricular. Al final del estudio, el 25,8% de los pacientes habían muerto, y la mortalidad fue mayor cuando la arritmia estuvo presente (28,8% vs 24,1%, respectivamente). Por tanto, se encontró un exceso de mortalidad en pacientes con insuficiencia cardiaca y fibrilación auricular en una gran cohorte en la comunidad, mayor que cuando los pacientes sufren sólo insuficiencia cardiaca. También se observó que la digoxina y los diuréticos no afectaron el pronóstico de pacientes con estas dos condiciones concomitantes.
This thesis describes: 1. Incidence and mortality in patients with heart failure, as well as the use of resources in primary care after diagnosis. Period between 2010 and 2014. It was a retrospective observational cohort study. The registered patients were those who had a new diagnosis of heart failure in the study period. The information was obtained from the electronic medical records of people >=18 years of age treated at any of the 279 ICS centers (5,165,778 individuals). A total of 64,441 patients with a new diagnosis of heart failure were registered. Mortality occurred in 16,305 (25.3%) patients. It was observed that the incidence of heart failure increased with age, was higher in men and remained stable over time. Mortality remains high in newly diagnosed patients despite current improvements in treatment; and, home visits represent the highest cost for the management of this disease in the primary care setting. 2. The development of a scale in diabetic hypertensive patients to determine the group with the maximum risk of suffering from Atrial Fibrillation to classify them and facilitate predicting its appearance. Two cohorts were analyzed, in the period 2013 to 2017. One for derivation with patients over 50 years of age suffering from hypertension and diabetes in 52 primary care centers in Barcelona and another cohort with the same characteristics to carry out the validation, which was obtained from 11 centers of primary care in Tierras del Ebro. Risk factors that were associated with this arrhythmia were identified using a multivariable Cox model. The predictive model described factors related to atrial fibrillation as age, overweight, number of antihypertensive medications, valvular disease, heart failure, male gender, stroke, thromboembolism, peripheral vascular disease, and to myocardial infarction. The predictive model carried out allows hypertensive diabetic patients to be classified into risk categories for suffering from atrial fibrillation. 3. Mortality in patients suffering from atrial fibrillation and heart failure, together with their prognosis in relation to digoxin and diuretics. A retrospective cohort of patients with heart failure diagnosed between January 2010 and December 2014 from the 279 primary care centers of the Catalan Institute of Health was analyzed. The effect of clinical and demographic characteristics on survival was assessed using a Cox proportional hazards model. 13,334 patients with heart failure were included, and 36.8% had atrial fibrillation. At the end of the study, 25.8% of patients died, and mortality was higher when arrhythmia was present (28.8% vs 24.1%, respectively). Therefore, excess mortality was found in patients with heart failure and atrial fibrillation in a large community cohort, greater than when patients suffered from heart failure alone. Digoxin and diuretics did not affect the prognosis of patients with these two concomitant conditions.
Cardiopatia; Cardiopathy; Cardiopatía; Risc; Risk; Riesgo; Escala; Score
616.1 - Patologia del sistema circulatori, dels vasos sanguinis. Trastorns cardiovasculars
Ciències de la Salut